dijous, 15 de març de 2012

MONTSERRAT, LA PASTERETA, Via BARCELONETS

14/03/12.  Aquesta tarda pugem cap a la Pastereta sense tenir gaire clar quina via farem. Durant la pujada ens ha acompanyat un bon sol que ens ha fet canviar les opcions de la cara Oest per la cara Est, a l'ombra per la tarda. Finalment ens decidim per la Barcelonets que la vaig fer l'any 2007 quan la van obrir i com que l'Antoni no l'ha fet ja tenim via.

la Pastereta al sol

La via és més exigent del que pot semblar a primera vista, amb murs verticals amb bona roca ben assegurat però on cal escalar entre assegurances. Al darrer llarg cal superar un desplom amb Ae, que et deixa agust......Una via variada i recomanable.
la cara Est a l'ombra. Itinerari de la via



ressenya de lanochedelloro

RESSENYA:

Primera ascensió: agost 2006, per R.Barceló, F. García, F. Moragas i G. Llauradó.
Equipament: Parabolts del 10
Material: 12 cintes exprés. Estrep/s
Dificultat: 6a,Ae
Dificultat obligada: V,Ae.
Informació a: escalatroncs,
Aproximació: Del centre Collbató agafem la pista que surt a en direcció nord en direcció a la Vinya Nova. A uns 900 metres trobarem l'aparcament del Clot de la Mònica des d'on ja és veu la Pastereta. Pugem per la pista fins el seu final, on agafem un camí amb marques blaves. Quan arribem a l'aresta seguim fins a trobar un corriol a la dreta per on pugem, trobarem un altre corriol a la dreta que flanqueja per unes plaques per assolir la vessant sud. Seguim pujant fins a trobar un pas equipat amb una corda fixa. D'aquí flanquegem a la dreta fins a peu de via.
Ll1 el primer tram va per una placa molt vertical amb roca excel.lent i ben assegurada però cal posar atenció per anar trobant els passatges. Quan la placa perd verticalitat, seguim un llarg flanqueig a la dreta fins a la R1, 45m. 11 parabolts.
Ll2 sortim flanquejant a la dreta per terreny fàcil però on cal prestar atenció a la roca, fins al peu d'un desplom. Pas atlètic per l'esquerra del parabolt, continua uns passatges amb la mateixa tònica, després la placa s'ajeu fins  que trobem la R2, 30m. 6 parabolts.
Ll3 és la cirereta del pastís, seguim per una rampa fins a sota d'un marcat desplom, pugem amb artificial en flanqueig a l'esquerra fins a trobar el punt on podem recuperar la verticalitat i sortir en lliure fins a la R3 25m, 8 parabolts.
Descens: Amb dos ràpels per la via 1 fins a la R1 i un altre fins a peu de via.
Per Antoni Gómez i Joan Asín



magnífica placa del primer llarg




Antoni negociant el desplom del segon llarg

déu n'hi do amb el desplom

CIM

justet, justet, uff

4 comentaris:

Joan B ha dit...

Ei Joan,

Ja veig que no vas anar a restaurar la teva via del Pic del Martell.
Jo també voltava per Montserrat acabant el nou projecte a la part alta de la Codolosa,

salut i a tibar

joan asin ha dit...

Ei Joan no tinc el cotxe fi i al final vam canviar de plans. A veure quan acabes?

Jaumegrimp ha dit...

Una via ben trobada Joan, sembla mentida amb el fred que hem passat que ara ja haguem de buscar l'ombra!

joan asin ha dit...

Si Jaume ara les cares Oest ja son per fer als matins.