diumenge, 30 de setembre de 2012

MONT-ROIG, PALA ALTA, via MIQUELUCHI-DÍEDRE BLANQUETA

29/09/12. No hi havia cap dubte totes les prediccions ho deien pluja pel dissabte, encara que sempre pot haver-hi un però...El pla A era anar cap el Alt Urgell però el canviem pel Mont-Roig on podem escalar a peu de cotxe.

al Mont-Roig remullat
La via Miqueluchi encara estava a la llista de les pendents, a la Gemma i l'Agus els hi sembla bé. Fa molt de temps (anys) que tenia un deute amb ells d'anar a escalar, doncs bé un dia que al final podem quedar la cosa pinta bastos.
Quan arribem al Mont-Roig tot hi estar ennuvolat sembla que pot aguantar ?, preparem el material i fem la curta aproximació fins a peu de via, que després d'uns dubtes al final trobem el punt on comença.
els dos primers llargs

ressenya que hem seguit en vermell

El primer llarg segueix per un esperó, on trobem un pont de roca, pugem fins a un arbre amb una baga, un curt flanqueig a l'esquerra ens deixa a la R1.
El segon llarg surt recte per flanquejar a l'esquerra en seguida, per sota d'un desplom. Entrem a una placa ajaguda per on anirem navegant i seguint el camí que ens marquen les assegurances. La R2 la trobem a l'esperó.
El tercer llarg sortim en flanqueig a l'esquerra a buscar el díedre Blanqueta, superem els passatges atlètics (V+)  que ens porten a la R3 (nostra) flanquejant a la dreta.
Quan ens reunim a R3, comença a caure gotes i que mica en mica ha acabat en pluja...
Sortim cap a la dreta i quan ho permet el terreny pugem recte fins a una terrassa herbosa , retornem a l'esquerra on trobem una R del díedre Blanqueta, ara ja plou sense reserves, així que seguim pel díedre blanqueta ben mullat i relliscós, amb passos d'artificial combinats fins al cim...un darrer llarg d' "aquaclimb".
Ben mullats fem el còmoda descens, amb alguna relliscada de tant en tant....un cop canviat de roba anem directes al Bar de Sant Llorenç a reposar forces.
Per. Gemma, Agustín i Joan.

a l'esperó del primer llarg

a l'estètica placa del segon llarg

arribant a la R2

sortint del tram atlètic del tercer llarg

a la R3 comença a ploure

sortint al cim
FOTO"AQUACIM"

6 comentaris:

Joan B ha dit...

Ei Joan,
Ara ja se que ets tu qui fa ploure quan anem a escalar !!!!

joan asin ha dit...

Deu ser aixó, però el dissabte estava cantat.

eltercergradista ha dit...

Un placer escalar contigo y con Gemma, espero poder repetir otra vez en mejores condiciones
Suga

joan asin ha dit...

Esto está hecho. Al final tampoco nos mojamos tanto no?

SERGI ha dit...

Ara ja se qui es el que deixa les parts de dalt de les parets plenes de fang.
LO SERGI

joan asin ha dit...

Ei SErgi el galliner estava ben buit dissabte,je,je.