dissabte, 8 de desembre del 2012

MONTSEC D'ARES, PARET DE LA PORTACLUSA, via TASCONAIRES

arribant a la Torre de les Conclues


7/12/12. Una paret en un racó perdut, una via desequipada amb poca informació, un company de cordada amb el que havíem compartir i obert vies com aquesta. L’aventura està garantida avui….
La temperatura és baixa, però el sol està esplèndid encara que l’escalfor és tímida. L’aproximació per la cara nord ha estat acompanyada per la fredor de l’ambient.
Ens ha costat trobar el peu de via un cop fet el ràpel. Ens hem emparrat en començar per on ha resultat ser un contrafort, la via comença a sobre. Al final hem resolt l’entrellat, tot i que ja eren les 12h passades. La via te mal repartir així que després de que la pedra decidís qui comença, en Joan Carles farà les dos primeres i després li agafaré el relleu en els altres dos.
La via ens demana atenció i intuïció per anar buscant l’itinerari i els llocs on posar-hi les assegurances. Trobarem de roca molt bona a trams on haurem de vigilar i algun punt d’herba. Una via d’aventura, recomanable pels amants de llocs tranquils i amagats, on l’haurem d’autoprotegir.



al mig de la paret hi han uns pals, com han pujat?

aproximació al peu de via

ressenya amb base de la d'en Joan Jover

RESSENYA:
Primera ascensió: 14/04/2000
Per: J.Tolosa, J.Marmolejo, G.Ullastre
Equipament: Via desequipada, només trobarem un pitó de via al tercer llarg, bagues en savines i algun pont de roca (primera reunió i peu de via).
Material: 12 cintes exprés, tascons, aliens i friends fins el 3 de Camalot, bagues per savines.
Dificultat obligada: V+.
Aproximació: Haurem d’anar al poble de Corçà, només passar el poble agafem un trencall a l’esquerra amb la indicació del Pantà. Seguirem fins a un altre trencall a l’esquerra, cartell de la Torre de les Conclues, seguim per pista una bona estona fins arribar a un Mas (Joaquim), nosaltres hem deixat aquí el cotxe, però si anem amb un tot terreny podem seguir fins que s’acaba la pista en un prat. Agafem un camí en direcció Oest (rètols) que ens porta fins a una aresta, en arribar ja veiem la torre de les Conclues, però està més lluny del que sembla encara. El camí gira a l’esquerra (Est) va flanquejant fins arribar a un coll. Girem a la dreta (Oest), primer en baixada i després en flanqueig fins i un altre aresta on el camí torna a girar a l’esquerra (Est) flanquegem fins un altre coll. Aquí comença una forta pujada fins arribar a la Torre de la Conclues.
Seguint l’aresta en direcció Est fins a trobar una fita que ens indica el punt on haurem de fer un ràpel de 25m. Baixem per una canal i flanquegem cap a la dreta (Oest). La via va per l’esperó de l’esquerra, però haurem de pujar per una canal i flanquejar a l’esquerra per salvar un primer contrafort. La via comença a l’esquerra de l’esperó en una xemeneia (baga en un pont de roca a peu de via).
Haurem de comptar d’una hora a un hora i mitja.
Ll1. Pugem per la xemeneia i seguim per la placa de l’esquerra, fins a passar a l’esperó que ens porta a una cova on trobem la R1, 30m.
Ll2. Sortim verticalment per uns passatges atlètics i flanquejar a l’esquerra per una placa, dificultat mantinguda. Seguim per una fissura i canal, amb una mica d’herba, fins a trobar la R2 en arbre, 30m.
Ll3. Llarg mantingut. Flanquegem a la dreta fins a peu de l’esperó, pugem per la dreta on trobem un passatge desplomat al començament. Seguim per plaques i fissures, no seguir per l’esperó, haurem d’agafar una fissura a la dreta on trobem dos savines amb bagues. Un pitó en una placa ens indica l’itinerari. La R3 la muntem en un arbre a l’esquerra, 40m.
Ll4. Sortim directament fins el peu d’una placa vertical on trobem uns passatges amb les preses justes fins a una fissura, la seguim amb bones preses. Un cop superat aquest tram anirem a la dreta per on pujarem seguint plaques menys mantingudes, fins arribar al cim a la porta de la Torre de les Conclues. R4, 45m.
Descens: sense problemes pel mateix camí de pujada.
Per. Joan Carles Mompel i Joan Asín.


al primer llarg

al pas de V+ del segon llarg

inici del tercer llarg

passatges mantinguts a l'inici del quart llarg

FOTOCIM

les parets d'Aragó i Catalunya

8 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Sembla tot una aventura aquesta via!
la raconada sembla molt salvatge.

joan asin ha dit...

Jaume una troballa, encara hi han llocs amb essència aventurera.

laura pi ha dit...

Joan, aventura en estat pur en un lloc ben perdut i oblidat. A veure si ens apropem d'aqui a poc a fer aquesta, fa unes setmanes aprofitant que veniem amb "reforços" ens vam enfilar a la Espitaires, que crec que pica un pel mes i ens va deixar un gran sabor de boca mes enlla de l'escalada.

Enhorabona!

joan asin ha dit...

Josep i Laura, un bon lloc aquest. La Tasconaries és més tranquil·la però cal autoassegurar-se. Ara que ja conec lloc haure de tornar-hi que hi ha feina a fer. Records

Guillem U ha dit...

Estic gratament sorprès per l´èxit que està tenint darrerament aquesta paret que vaig començar a explorar l´any 1998 en solitari i posteriorment,en cpmpanyia del meu germà Ferran i demés companys.
El que veig, es que tothom es salta la primera via que es va obrir en aquesta paret: la Savinaires. Ja sé que el nom no anima massa, però no és ni millor ni pitjor que les anteriors que heu citat. Li vam posar aquest nom perquè la vam obrir a la brava, al "natural total": no es va esporgar res, no es va tocar ni una pedra, però tot i amb això, hi vam deixar un parell de claus i un espit; va ser la meva primera obertura i recordo que no va ser del tot fàcil, defet no hi he tornat mai més per a repetir-la. Segueix el primer gran pilar que trobem després de fer el ràpel i abans d´arribar a la Tasconaires. Valdria la pena repetir-la (i repassar-la, clar) algun dia...
Enhorabona i ànims a tots els amants dels racons perduts de la nostra geografia!

joan asin ha dit...

Hola Guillem enhorabona per la troballa i l'estil, on podria trobar la ressenya de la savinaires?

Guillem U ha dit...

Encantat de conèixe´t Joan. La Savinaires va sortir publicada a la Desnivel nº 166 pàg. 100 (any 2000) i a la Vèrtex nº 184 pàg. 34 (any 2002). És una via de 160 m (4 llargs) i V+ en la qual s´han de dur tascons, friends, bagues i 3 o 4 claus variats per si de cas. Vam deixar una baga en una alsina que indica el començament de la via; hi ha també 2 claus en el segon llarg (el primer clau recordo que no va quedar massa ben col.locat i el segon va quedar perfecte) i un espit a la 3ª reunió. En el darrer tram, el de sortida, recordo que va costar assegurar-se i, per tant, va quedar una mica exposat.

joan asin ha dit...

Gràcies Guillem, haurem d'anar a ivestigar, que el lloc bé su val. Records