divendres, 31 d’agost de 2012

MALANYEU, INTEGRAL FARIGOLA INDÒMITA


paret del Devesó


31/08/12. Avui de baixada ens arribem a la Malanyeu per fer la darrera escalada d'aquesta accidentada setmana, meteorològicament parlant. Avui com acostuma a passar fa un bon dia, però hem de tornar.
Quan arribem a Malanyeu des de l'aparcament ja veiem a l'Amadeu,  el saludem i petem la xerrada. En Juan Carlos ens ha proposat anar a la " integral farigola indòmita" a la paret del Devesó. Aquesta integral comença per la via " tal faràs, tal trobaràs" fins el bosquet i després segueix per la via Gruyère. El resultat és una via exigent i mantinguda.



RESSENYA

El primer llarg segueix una placa amb assegurances espaiades i que cal completar amb micros i friends. Ens obliga a anar navegant tot buscant els passatges.
La segona segueix per la placa amb un allunyament entre el primer i segon parabolt, amb una placa vertical però amb bones preses. Després d'uns metres la via flaqueja a l'esquerra on trobem un tram més fi fins arribar a la R2 en un arbre. Un curt i fàcil llarg de 20m per un esperó i un tram herbós ens deixa al peu d'una impressionant placa que li cedim amablement al Juan Carlos. El quart llarg segueix una placa de 40m molt mantinguda i on cal escalar entre assegurances. Encara caldrà fer un curt llarg amb un passatge de V per arribar al cim.
El descens l'hem fet caminant sense problemes i que trobarem senyalitzat.
Per Manel Díaz, Juan Carlos Sánchez i Joan Asín.

navegant pel primer llarg

a la placa del segon llarg

el quart llarg

la torna del cinquè

FOTOFIDEFESTA

dijous, 30 d’agost de 2012

SERRA DE SANT JOAN, via "CON 8 BASTA"

30/08/12.  Durant la nit ha anat plovent amb forces ganes, quan ens aixequem sembla que per l'Oest el temps millora. Decidim anar cap a la Serra de Sant Joan i si no escalem al menys farem un bon dinar al Restaurant de Montanissell.
Quan arribem està força ennuvolat, però sembla que aguantarà o no. Com aquell que no vol ens arribem a peu de la via CON 8 BASTA, una via curta però intensa i  gran clàssica de la zona ja.
Cada un dels quatre llargs té els seus passos, essent el primer el més exigent (6a). Al darrer llarg ens cauen unes gotes,  però no serà fins que arribem al restaurant quan és posa a ploure de valent, uffff ens ha anat de pels. La via és molt recomanable. Molta informació de la via al ciberespai...
Per Manel Díaz, Juan Carlos Sánchez i Joan Asín.

a l'exigent primer llarg

el segon llarg ens regala uns passatges força atlètics

el tercer larg és força variat

al quart llarg tornem a tenir passatges força atlètics

FOTOCIM

dimecres, 29 d’agost de 2012

CONGOST DELS 3 PONTS, XEMENEIA DELS PONTARRONS


29/08/12 Tarda. Després de la sensació agredolça que ens ha deixat el Díedre Albal, tornem a Organyà on ens hidratem i amb una mica de mandra,  anem cap el congost dels 3 ponts on volem fer la xemeneia dels Pontarrons.
D'Organyà seguim direcció a Andorra un cop passat el túnel dels 3 ponts, seguim fins a trobar una carretera a mà dreta que va a Montan de Tost, l'agafem i enseguida trobarem un aparcament, a l'esquerra, al costat de l'entrada del túnel de Montan de la C-14. Travessem la C-14 en compte i agafem un camí romà dels Pontarrons, reequipat i senyalitzat que passa per tota la zona d'escalada esportiva de 3 Ponts. Un cop passada la zona  ja s'intueix la xemeneia, del camí haurem de pujar una mica per intuïció fins al peu de la xemeneia, seguint rastres de camí.
La via ens ha agradat molt, és una petita joia que bé val una visita encara que sigui curta. La xemeneia està equipada amb parabols i ponts de roca, cal portar algun friend mitja, petit que poden anar bé. Nosaltres només vam posar un al darrer llarg (alien vermell).
La via té tres llargs de corda en una dificultat mantinguda de V i ens regalen un festival de tècniques de ramonage de totes mides i de díedre. El segon i començament del tercer llarg s'endinsa dintre de la paret, tot un espectacle.
El descens és fa per la mateixa via en ràpel. Via molt recomanable.
Per: Felip Linares, Juan Carlos Sánchez i Joan Asín.

arribant a la R1

passos en díedre per entrar a la profunda xemeneia del segon llarg

a la xemeneia del segon llarg

inici del tercer llarg

arribant a la R3

FOTOCIM

CONTRAFORT PENYA NARIEDA, DÍEDRE ALBAL

29/08/12.Matí. Ahir per la tarda de tornada, ens arribem a Font Romeu per veure la METEO Francesa. Les prediccions tornen a ser dolentes a la cara Nord del Pirineu, així que fem plans per anar cap el Alt Urgell.

A Organyà fem una parada cafè i després de diferents propostes/opinions ens decidim per "una de cal y otra de arena".

Ens arribem al contrafort de la Penya Narieda per a tastar el Díedre Albal,  que promet aventura.
L'aproximació és evident des de la carretera que porta a Fígols. Aparquem al peu del díedre, trobarem traces de camí que ens porten fins a peu de via.
Via de tall clàssic i d'aventura, semiequipada amb burins i claus. Cal portar friends mitjans fins el 2 de Camalot, tascons i bagues savineres. Els dos primers llargs son molt herbosos, trobarem algun pitó i burí entre l'herba. El tercer llarg després de barallar-se amb un tram d'herbós, entrem al díedre (per fi) on ens trobem una espectacular bavaresa que ens porta a la R3. El quart llarg també és molt atlètic on haurem de controlar algun bloc.
El descens el fem per la feixa seguint-la cap a l'esquerra fins a trobar la pista, passant pel peu de la via Xelo Bam.
Via d'aventura amb dos llargs atlètics a equipar.
Per: Manel Díaz, Juan Carlos Sánchez , Felip Linares i Joan Asín

al curiós i herbós primer llarg

segueix la tònica al segon llarg

espectacular bavaresa del tercer llarg

arribant a la R3

al quart llarg

FOTOFEIXA

dimarts, 28 d’agost de 2012

CANIGÓ, SECTOR REFUGI MARIAILLES, via LUNULE PARTIE

28/08/12. Avui ens aixequem aviat (6:30h) per anar al Pic de la Font Negre, però és posa a ploure???, fem una mica més de mandra. Sembla que ha parat de ploure, el pla B era anar al Refugi de Mariailles (Canigó) on hi han vies sense gaire aproximació. La primera opció no ha estat possible,  hem dubtat a l'aproximació i no ho hem vist clar, així que anem cap a l'opció C a prop del Refugi.
el refugi ONF des del coll

L'opció escollida és la via Lunule Partie, que segueix una aresta amb un equipament curiós a base de ponts de roca fets a cop de broca i parabols. La graduació pel nostre gust és generosa.

De l'aparcament del coll de Jou anem al refugi lliure de ONF. Baixem per traces de camí pel tancat bosc, trobarem alguna fita, passarem pel peu d'una placa, aquí cal remuntar uns metres, fites. La via comença a l'esquerra de la placa, pont de roca i parabol visibles.

La via té quatre llargs de corda, equipats. El primer per una placa vertical i atlètica al començament i un flanqueig fi a la dreta. Després la tònica canvia i els altres tres llargs segueixen per una aresta, on anirem trobant ressalts més verticals. Via recomanable i sense complicacions. Només cal portar cintes exprés.
Descens, de la R4 seguim per l'aresta fins el coll on hi ha l'aparcament.
Per: Manel Díaz, Juan Carlos Sánchez, Felip Linares i Joan Asín

a la placa del primer llarg

per l'aresta del segon llarg

ressalt a l'inici del tercer llarg

quart llarg

arribant a la R4, pont de roca amb el seu forat

FOTOCIM

dilluns, 27 d’agost de 2012

SERRA DE LES CANALS, via PAWNEE FICTION

27/08/12. La primera intenció aquesta darrera setmana de vacances, amb el Manel i en Juan Carlos, era anar cap el Pirineu Central, però les prediccions meteorològiques ens fan canviar de plans i anar cap a la Cerdanya. De pujada aprofitem per a escalar... tenim varies opcions i al final ens decidim per fer la via Pawnee Fiction a la Serra de les Canals. 


Tot i que semblava que la temperatura baixava una mica, l'escalada l'hem fet a pler sol d'agost , en algun moment però ha bufat un tímid vent que ha alleugerit la canícula.
La via té dues parts la primera per plaques ajagudes amb quatre llargs de corda i la segona per una paret vertical amb tres llargs de corda amb escalada combinada d'Ae i lliure.



RESSENYA.
Primera ascensió: 9/03/12 per Joan Vidal
Equipament: Totalment equipada amb parabols
Material: Cintes exprés (16/18)
Dificultat: 6b/Ae
Dificultat obligada: V+/Ae
Informació: lanochedelloro.
Aproximació: a la sortida d'Oliana (direcció a la Seu d'Urgell) agafem el trencall que porta a Ànoves. Seguim la carretera durant 1,7Km, trobarem un aparcament a la dreta enfront de la paret. Pugem per una canal on trobarem fites que ens porten fins a peu de via en uns 10 minuts.
Els dos primers llargs van per plaques mantingudes en el IV,V, que ha estat sanejada.
El tercer i quart llarg segueix per un terreny ajagut on trobarem algun ressalt, nosaltres les hem fet juntes (65m) però ha calgut sortir uns metres de la reunió.
Al cinquè llarg la tònica canvia i ara afrontem una paret vertical. Seguim amb Ae un pel desplomat i passos llargs, fins que ho veiem clar per a sortir en lliure. Pugem en lliure per una llastra a controlar que ens porta a la R5.
El sisè llarg, segueix la mateixa tònica sortim en Ae, sortim en lliure a buscar una fissura a l'esquerra V+ per on pugem uns metres per tornar a l'Ae i sortir en lliure quan ho veiem clar 6a (V+,A0).
El darrer llarg, segueix un esperó amb un ressalt més vertical. Un cop superat anirem cap a l'esquerra per sortir al cim per un curiós forat.
Descens: amb ràpel per la via,  25,60,60,60.
Per: Manel Díaz, Juan Carlos  Sánchez  i Joan Asín


a la mantinguda placa del primer llarg

segon llarg

a la R2

arribant a la R4

a l'Ae del cinquè llarg

a la llastra del cinquè llarg

arribant a la R5




al sisè llarg

al pas de V+ al setè llarg

arribant al cim

FOTOCIM