diumenge, 12 de gener del 2014

SERRA DE SANT JOAN, Via "LIRON KZ"

la Serra de Sant Joan i la via LIRON KZ
11/01/14. El dia ha començat ennuvolat i fred, però a mig matí el sol ha guanyat la batalla i hem acabat escalant acompanyats del sol.
La Serrat de Sant Joan és un d’aquets llocs solitaris amb parets caòtiques per l’escalada, les vies va buscant-se pas entre les zones herboses.
Hem estat acompanyat per un gos durant l’aproximació, observats pels voltors a la via i dos burros al final del descens.

Un cop a Montinessell seguim la pista i després del primera corba contra corba, trobem una pista que surt a la dreta, aparquem en aquest punt. Seguim la pista i agafem el primer trencall a l’esquerra que ens porta fins a un paller. A partir d’aquest punt pugem directament a la vertical de l’esperó passant per l’esquerra d’un contrafort.
ressenyes nostra i dels aperturistes a curriculum Ferran Rodríguez
La via té quatre llarg, un primer mantingut comença per una fissura fins a una savina, des d’on passem a la placa de la dreta i que superem en Ae, nosaltres. La R1 la trobem a la dreta.
El segon llarg per si sol ja paga la pena la via, un llarg molt mantingut en el V+,6a a equipar (només hi ha tres parabolts), reservar els Camalots del 1 i 2 pel tram final del llarg.
El tercer comença amb uns passos desplomats d’Ae amb una sortida mantinguda fins entrar a una canal-esperó herbós per on pugem barallant-se amb l’herba, trobem una R opcional, millor seguir per l’esperó fins a una feixa R en un arbre.
El quart llarg pugem per un díedre fins el peu d’un desplom que superem amb dos passos d’Ae, seguim per la placa de l’esquerra amb passatges d’adherència, fins a sortir a una esperó més ajagut què ens porta al final de les dificultats, R en una savina i un parabolt.
Encara haurem de pujar una mica pel bosc caminant fins al cim.
Nosaltres hem baixat caminant en direcció Est fins a Montinessell. Seguim la carena i després per corriols anem en tendència a l’esquerra fins a trobar la pista, la seguim i quan arribem a l’aparcament per anar a les vies de la banda dreta de la paret agafem un camí que ens porta a Montinessell. Cal calcular una hora i quart mes o menys.
Una via on trobarem equipats els passos més difícils per sobre del V+, cal auto protegir-se. Amb trams molt bons i altres d’herbosos sobretot el tercer llarg.
DADES
Primera ascensió:9/06/07
Per: Emilio Pérez, Rubèn González, Alfonso Domínguez i Ferran Rodríguez.
Equipament: Parabolts i pitons (alguna baga en savines).
Material: aliens (repetir semàfor opcional), camalots fins el 2, 15 bagues exprés, tascons opcionals i un estrep.
Dificultat obligada: V+,6a/Ae. Hi ha tres trams d’Ae què en lliure son 6b+,6c+,6c+, segons els aperturistes.
Per: Juan Carlos Sánchez i Joan Asín


a la fissura del primer llarg

al tram d'Ae primer llarg

iniciant el segon llarg

a la mitat del segon llarg

al díedre d'entrada de la R2


a l'Ae d'inici del tercer llarg

al quart llarg

al passatge d'Ae del quart llarg

els companys d'escalada d'avui

FOTOCIM

FOTOCIM de l'altre cordada

7 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Enhorabona! una via interessant i aventurera no?

Manel&Ita ha dit...

Un bon post, ens ha agradat molt, la descripció, la ressenya, i les fotografies, el lloc val una visita, segur que la farem. Felicitats Joan per la via

joan asin ha dit...

Jaume una via què cal treballar-la, sobre tot el segon llarg.
Manel&Ita gràcies.

Gatsaule ha dit...

Ei, aquesta no la coneixia! Es veu curta però intensa!! La roca, bé?

joan asin ha dit...

Joan la roca està bé, però no crec què tingui gaires repeticions la via, així que no t'has de refiar.

Lo Gall ha dit...

Mai m'haguesa pensat que l'altitud podia fer canviar tant la fisionomia. Millor a ras de terra, on va parar!

joan asin ha dit...

Sergi això passa per pasturar per aquestes conrades solitàries, al final et mimetitzes amb l'entorn.