diumenge, 16 de març de 2014

PIC DEL MARTELL, Via MAR I CEL

a peu de via
15/03/14. Avui ens arribem a la via Mar i Cel, al Pic del Martell per veure com està. A l’any 1981 tot pujant cap el Pic del Martell, vam veure un marcat esperó des de la llunyària, en aquest pany de paret encara no hi havia cap via, ens hi vam arribar i el dia va acabar amb una nova via la Mar i Cel. En aquella època obrir una via era pujar-hi deixant poca cosa, algun pitó i algun burí. La via original al primer llarg pujava amb uns passos d’artificial directament pel sostre, vam deixar-hi un pitó, què va durar poc. Al repetir-la és va obrir una variant per l’esquerra del sostre, què ha esdevingut l’itinerari actual.
ressenya actualitzada
A la via trobarem poques coses, 2 ponts de roca i 2 burins al primer llarg, 1pitó i un pont de roca al segon, un pont de roca i un pitó al tercer. A les reunions hi ha expansions. La via l’haurem d’amanir al gust amb friends, tascons i ponts de roca. L’escalada és atlètica.
El primer llarg comença grimpant un ressalt herbós fins el peu d’una placa què ens porta al peu d’un díedre-fissura desplomat, sortim a l’esquerra i pugem per un altre placa fins una cornisa, hi ha l’opció de muntar reunió aquí. Sortim per una placa fina en tendència a l’esquerra, seguim per una fissura fins què la paret desploma, haurem d’anar a la dreta a col·locar-se a sobre del sostre amb un passatge força atlètic. Un altre cornisa ascendent a l’esquerra ens porta a un altre placa, sortim per un díedre a la dreta, a sobre trobem la R1 50m, haurem de vigilar amb el fregament (és millor partir el llarg).
El segon sortim directament a buscar una llastra que tenim al davant, pugem directament per la placa fins un gran bloc què trobem a la dreta i el resseguim per la dreta (hi ha un eixam d'abelles), a sobre trobem la R2 uns 25m.
El tercer sortim per l’esquerra pugem en forma d’arc a la dreta fins una terrassa on trobem un pont de roca, seguim amb uns passatges atlètics per la placa, hi ha una petita llastra, fins a l’entrada d’un marcat díedre, el resseguim fins que s’acaba i sortim per la dreta a unes grades on trobem la R3 uns 35m. A l’alçada de la placa trobem un espit a la dreta i un altre a la dreta del díedre què son d’un altre via.
A partir d’aquest punt haurem d’anar grimpant per blocs i canal herboses fins a la carena a trobar el camí de baixada direcció cap a l’oest.
DADES:
Primera ascensió: 20/05/1981.
Per: Joan Carles Serrano, Pere Forts, Josep Ferran i Joan Asín.
Equipament: testimonial amb algun burí, algun pitó i ponts de roca.
Material: jocs complet de friends del 0 al Camalot del 3, aquest darrer opcional, bagues per ponts de roca i 12/14 cintes exprés si fem el primer llarg de 50m.
Dificultat: V+ a equipar.
En resum una bona via de caire clàssic, atlètica a equipar on haurem d’anar bé de braços. El dilema ara és si la reequipem o no. Continuarà o no ja veurem.
Per: Rafel Martínez (junior), Jaume Galban i Joan Asín. 
al primer llarg

arribant a la R1

segon llarg

tercer llarg

contrallum

FOTOCIM 

2 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Se t'acumula la feina Joan! quina línia tan directa i agosarada, segur que no està relliscosa oi? vau passar caloreta veig i és que hem passat del fred a la calor....

joan asin ha dit...

Jaume aquesta no rellisca gens, déu n'hi do amb la caloreta.