 |
| els Puntals d'Àger |
8/03/14.
Amb
el Pep teníem un assumpte entre mans per arribar-nos a un Paradís Fiscal, però
el divendres el Jaume ens diu què no té “pasta” i no pot venir, tot i així ens
hi arribem. Abans d’entrar al Paradís Fiscal ens adonem què ens hem deixat el “maletí”.
Així què ens conformarem en fer el què sabem, escalar.
 |
| itinerari i acurada ressenya del Luichy lanochedelloro2 |
La via “Paraísos Fiscales”
està a els Puntals d’Àger, de la saga de caire econòmic mafiós com les vies
actius tòxics, banco malo, sembla què és la més interessants.
La via té tres llargs bons
(1,3 i 4) i altres tres de tràmit (2,5 i 6). El primer comença amb una entrada
atlètica, amb bona presa i en tendència a l’esquerra anem a buscar un marcat
díedre on trobem els passatges més difícils. Un cop superat per terreny més
ajagut arribem a la R1.
Al segon llarg trobem un
curt ressalt què dona pas a una ampla feixa, què seguim fins a tornar a trobar
la paret.
El tercer llarg comença amb
un díedre per anar a buscar la placa a la dreta on trobem un passatge difícil a
l’inici. La R3 la trobem al peu d’una marcada canal-díedre.
El quart llarg és molt bo i
variat, inici en díedre seguit de flanqueig a l’esquerra vertical i atlètic,
per anar a buscar una placa. Pugem per la placa anant negociant entre la placa
i una fissura, tram mantingut, abans d’entrar a la R haurem de col·locar alguna
assegurança (camalot del 1).
El cinquè comença amb un
marcat desplom on haurem de controlar les preses, un cop superat seguim per una
aresta ajaguda fins a la R5.
El sisè llarg comença amb
una excursió caminat fins a trobar un curt ressalt què ens deixa al cim.
DADES:
Primera ascensió: desembre
2012
Per: Remi Brescó, Dani
Martín i Luís Alfonso.
Equipament: pràcticament
equipada amb parabolts, ponts de roca i pitons d’època.
Material: Per a complementar
les assegurances, Friends del 0 al 2 de Camalot, 16 cintes exprés.
Dificultat: 6b, V+ obligat.
Bona roca en general, tret d’algun punt.
Aproximació: Aparquem el
cotxe a la pista a l’alçada dels Puntals i pugem directament, amb fort pendent
fins a peu de via, en 20-30 minuts.
Descens. Seguim la carena
cap a l’oest fins a trobar una marcada canal (fita) per on baixem fins a la
pista (hi ha fites).
En resum bona via amb un
primer i quart llargs molt bons què li donen el caràcter a la via.
Per Pep Baguè i Joan Asín.
 |
| el Pep entrant al díedre del primer llarg |
 |
| i un cop superat el díedre |
 |
| a la màxi feixa del segon llarg |
 |
| a la placa del tercer llarg |
 |
| díedre i flanqueig a l'inici del quart llarg |
 |
| a la placa del quart llarg |
 |
| passatge atlètic a l'inici del cinquè llarg |
 |
| vista del sisè llarg i arribant a la R6 |
 |
| FOTOCIM |
5 comentaris:
Joan, dius que hi ha uns llargs que són de tràmit, però veig que s'ha d'escalar, entenc que ho dius perquè no són tan bonics. Gràcies per l'explicació, la via es veu molt interessant. Felicitats!!
Joan, dius que hi ha uns llargs que són de tràmit, però veig que s'ha d'escalar, entenc que ho dius perquè no són tan bonics. Gràcies per l'explicació, la via es veu molt interessant. Felicitats!!
Ei Manel el 2º,5è i 6è, només tens ressalts amb dificultat però, després son de caminar o la dificultat baixa. Però la via és bona i el quart llarg no té desperdici.
Es veu maca la via, no hi vau pas trobar el Millet? el de l'Orfeo eh? no l'escalador jajaja.
Als Puntasl pròpiament no hi he escalat encara, me la recomanes?
El Millet l'estava el GRAE rescatant-lo, és va trencar el maluc. La via típica de la zona està bé sobre tot el primer i quart llarg.
Publica un comentari a l'entrada