diumenge, 27 d’abril de 2014

MONT-ROIG, AGULLA DELS PELATS,Via KRAK-TAK

24/04/14.  Les prediccions per aquest dijous no son bones, hem sortit de Barcelona ben ennuvolat i quan ens trobem amb el Remi a Sant Llorenç de  Montgai ens diu què ha vingut acompanyat de la pluja des de la Pobla de Segur.
Fem un cafè llarg i petem la xerrada amb en Solis, Carmen(dona Alpina), Jordi i el Lagarto Sordo. Finalment ens decidim i anem cap el Mont-Roig.

ressenya
Els darrers temps quan estàs a peu de vies en zones concorregudes, és normal sentir, qui obre el llarg?, ja obro jo?....però si la via ja està oberta, no?.
Bé doncs en la via Krak-Tak, podríem aplicar-ho, sense errar gaire l’expressió. La via està totalment desequipada, només hi ha 2 espits a la R1 i un pitó i espit a la R2. El què va de primer haurà d’anar buscant-se la via, mentre és va auto assegurant.
A peu de via trobem una fletxa i TAK picat, l’itinerari és evident, doncs segueix una marcada canal-fissura. El primer llarg comencem per una placa amb fissura just a sobre de les fletxa, passatge atlètic amb un desplom (V/V+), després seguim per la canal fins a trobar la R1.
El segon llarg va a buscar la marcada fissura per un pugem en díedre, fins què haurem de sortir a la dreta, on trobem la R2.
El tercer llarg, és el més difícil i mantingut. Sortim per la dreta on trobem un desplom, amb un passatge força atlètic. A sobre trobem un altre desplom, intentem directe però no ho veiem clar. Al final anem a l’esquerra i seguim directament per la mantinguda fissura, al final haurem de sortir a l’esquerra per tornar a la dreta i passar per sobre d’un gran bloc precari. Per terreny més fàcil arribem al cim.
Haurem de vigilar amb la variada qualitat de la roca.
Una via curta però intensa què no et deixa indiferent,  amb un tercer més difícil clarament.

DADES:
Primera ascensió: 12/1992
Per: J.Cauvet i J.Terraza
Equipament: totalment desequipada, només trobarem equipades la R1 i R2.
Material: Aliens i friends fins el Camalot 4, tascons, 14 cintes exprés.
Dificultat: 6a, obligat V+ a equipar.
Aproximació: evident des de la pista, per arribar a peu de via haurem de pujar per la dreta d’un contrafort.
Descens: Desgrimpem al coll que tenim al darrera de l’agulla i baixem per la canal de la dreta, trobarem equipaments amb cordes i un ràpel final (hi ha corda instal·lada).

Per: Remi Brescó, Juan Carlos Sánchez i Joan Asín. 

al passatge desplomat del primer llarg

primer llarg

inici del segon llarg

a la fissura del segon llarg

arribant al cim

FOTOCIM

4 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Interessant línia, d'anar fent i anar equipant, d'aquelles en les que millor no córrer gaire...no es veu senzilla no! enhorabona als tres.

joan asin ha dit...

Jaume una via curta però intensa

Mingo ha dit...

Coi que be un dia de festa entre setmana. Enhorabona, les vies del Cauvet, Marmolejo,.... són de les que has de treballar-te, ara quan les acabes és el que dius, curta però intensa uauuu.
Salut

joan asin ha dit...

Mingo una amb D.O. sens dubte.