dilluns, 7 de juliol de 2014

MONTSERRAT, ROCA 92 (VESSANT NORD D'AGULLES) Via CADE


6/07/14.  Montserrat muntanya de contrastes i aiguabarreig d’estils d’escalada. A la vessant Nord trobem els itineraris de caire més tradicional, itineraris lògics seguint fissures, díedres, xemeneies, amb roca de diferents textures on haurem d’evolucionar amb escalada combinada normalment. Aquest és el cas de via CADE a la Agulla 92, a la vessant nord d’Agulles. De can Maçana agafem el GR 172, abans d’arribar a la Cadireta, a l’alçada de l’Agulla 92, trobem un corriol què puja fins a peu de les parets, algun tram equipat amb cordes, flanquegem cap a la dreta fins a peu de via (arbre serrat).


ressenya
La via té quatre llargs, variats, mantinguts i entretinguts. Força equipada amb tot tipus de material, burins, espits, parabolts, pitons d’època, tacs de fusta, tot i així, haurem d’anar amanint passatges amb friends, tascons i alguna baga per savines. A tots els llargs trobem algun tram amb roca a controlar.
El primer llarg comença amb uns passos d’Ae, per agafar una fissura primer en tendència a la dreta i després recta amunt, on anirem alternant passatges en lliure i artificial, la darrera part la dificultat baixa.
El segon llarg és curt, a l’entrada hem de superar un desplom i després seguim per la fissura que va perden dificultat a mida què anem pujant.
El tercer llarg, segueix un marcat díedre fins què l’haurem de deixar per accedir a una ample fissura a l’esquerra què pugem amb Ae (portar una plaqueta), per fissura encastats 6b diuen. La darrera part seguim en xemeneia fins a dalt d’una gran llastre on trobem la R3.
El quart llarg comença flanquejant per la gran llastra a l’esquerra fins abastar un díedre per on pugem on trobem passatges atlètics, sortim cap a la dreta fins posar-nos a sota d’un sostre. Sortim a l’aresta pas aèri i seguim en díedre-xemeneia  fins al cim, R4. Haurem de vigilar amb el fregament de cordes, deixar bagues llargues.
El descens el fem anant a buscar un coll a l’Est i baixar per la canal què segueix la cara Oest de l’Agulla de l’Arbret i a buscar el camí de les Portelles.
DADES:
Primera ascensió: 27/05/1976.
Per: J. Badia, E. Ruíz i J.E. Paül.
Equipament: Força equipada amb burins, espits, parabolts, claus, tacs.
Material: 20 cintes exprés, joc complert de friends, (el 4 de Camalot el vam posar al primer llarg), tascons, una plaqueta recuperable, bagues llargues per savines, estrep/s si no anem en lliure.
Dificultat: obligada V+/A1. (6b en lliure)
Una via de les clàssiques amb bones sensacions, molt recomanable en el seu estil.
Per: Juan Carlos Sánchez i Joan Asín.
Ae a l'inici de la via

a la fissura que ja no deixarem fins a la R1
arribant a la R1

al segon llarg


arribant a la R2


inici del tercer llarg

al díedre del tercer llarg

arribant a la R3

al díedre del quart llarg
 
abans del pas a buscar l'esperó
 

díedre xemeneia del quart llarg


arribant a la R4


FOTOCIM

2 comentaris:

Mingo ha dit...

Felicitats , una de les clàssiques.

joan asin ha dit...

Ei Mingo gràcies, una de les bones