 |
| la via va per la marcada xemeneia |
L’aproximació la fem per l’ermita de Sant
Jordi on arribem per la pista que surt del poble de Camarasa, millor portar una
cotxe tot camí o 4x4 per no patir. Un cop a l’ermita seguim la pista de la
dreta fins què s’acaba en un camp. Seguim la vall cap el nord i ja veurem unes
grans fites a la dreta que pujant fins a la carena, les fites porten a una
instal·lació de ràpel, nosaltres seguim fins a la propera canal on trobem els
ràpels que baixen pel bosc penjat, bagues en arbres.
 |
| ressenya |
Via de caire clàssic, amb poc equipament i
roca variada que va millorant a mida que anem pujant, la roca més delicada la
trobem al primer llarg. Pujarem amb tècnica de díedre i oposició, haurem d’anar
auto assegurant-se amb flotants. Una via molt recomanable en el seu estil.
DADES:
Primera ascensió: 26/10/1980.
Per: L. Corral i E. Pujol.
Equipament: Algun pitó als llargs i espits a
les reunions.
Material: Joc de friends del 0 al Camalot del
4, 10 bagues exprés.
Dificultat: V+.
Descens pel mateix camí d’accés.
Per: Juan Carlos Sánchez i Joan Asín
 |
| al primer llarg |
 |
| primer llarg |
 |
| segon llarg |
 |
| inici del tercer llarg |
 |
| arribant a la R3 |
 |
| darrer curt llarg |
 |
| FOTOCIM |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada