diumenge, 9 de novembre de 2014

SERRA DE SANT JOAN, ESPERÓ JOAN ARMENGOL

8/11/14. En Miquel Blanco a la guia roques, parets i agulles de l’Alt Urgell diu “via cutre però molt maca”, doncs això. Via d’aventura poc equipada menys el segon llarg, amb roca i herba a negociar en alguns trams. No és la millor via per a una cita a cegues com avui, on compartim corda amb en Josep, ho sento.

itinerari 
En aquest món d’esperons, roca i herba, ens ha costat trobar el peu de via, primer hem anat cap a l’esquerra i hem trobat l’inici de la via Chartreuse amb una fletxa picada. Hem anat seguint la paret cap a l’Est i al final hem vist un pitó amb una baga? Busquem la fletxa que marca la via i no la trobem, moments de dubte i el temps què va passant, al final ens decidim.

ressenya 
Entrem flanquejant en tendència a l’esquerra per sota d’un marcat sostre (punt de referència), fins arribar al pitó amb una baga i un mailló ? no és veu clara la continuació, al final passem amb un tascó i alien blau (en precari) per arribar a una savina, després seguim per un díedre i apareixem dos espits a l’esquerra R1, l’hem encetat, uff.
El segon llarg és espectacular segueix una fissura equipada amb pitons on podrem completar amb algun alien petit.
El tercer llarg segueix un díedre on ens haurem de barallar amb alguna savina, trobarem dos pitons.
El quart llarg és de tràmit sortim en flanqueig a l’esquerra passatge atlètic i després entrem en una zona herbosa, per on pugem fins al peu del ressalt final.
El cinquè llarg seguim per la placa seguint una mena de díedre fins al peu d’un blocs en precari, pont de roca abans. Passem els blocs per l’esquerra i retornem a l’esperó passem a l’esquerra i seguim per la placa trobarem 2 pitons. Aquest tram marca V+, però més què la dificultat és l’ambient mediàtic del rocam.
Encara seguirem grimpant per l’herba fins a la carena. Pel descens seguim la carena cap a l‘Oest, passant pel pont natural (foto souvenir obligatòria), fins al coll per on baixem trobarem un primer ràpel de 30m d’un espit, seguim baixant un tram més i trobem un altre ràpel (baga en arbre) de 30m. D’aquí baixarem per la tartera seguint corriols fins a la pista on hem deixat el cotxe.
En resum via d’aventura amb passatges bons i altres de no tant sobre tot per l’herba, tot i així és una bona via si ens agraden aquest tipus de vies.
Per: Josep Santasusana i Joan Asín
DADES:
Primera ascensió: 18/02/2006.
Per: Josep Estruch i Amadeu Pagès.
Equipament: Poc equipada amb pitons i espits, tret del segon llarg pràcticament equipat.
Material: Joc d’aliens des del negre fins el camalot del 2, tascons, 12/14 cintes exprés algunes de llargues i bagues savineres.

Dificultat: 6b, V+/A1 obligada.
primer llarg

primer llarg des de la R1

segon llarg el millor llarg

llarg de continuitat

al díedre del tercer llarg

arribant a la R3

al quart llarg de tràmit

inici del cinquè llarg

a la zona de blocs del cinquè llarg

FOTOCIM

FOTO SOUVENIR

2 comentaris:

Gatsaule ha dit...

Sembla que val la pena, si més no pel segon llarg!!

Veig que avui has anat acompanyat amb l'escalador més fanàtic de Navàs....

joan asin ha dit...

Joan és una via d'aventura, però té passatges molt bona, entre miv d'altres no tan agraïts. Si hem compartit fanatisme amb el Josep en una trobada a cegues i bon regust.