dijous, 9 d’abril de 2015

GARRAF, PENYA SEGAT, Via LA FALCONERA

9/04/15. Aquesta via va ser una de les primeres obertes en el Penya Segat del Garraf, per en Josep Sánchez i companys què en van obrir varies vies, portant l’escalada amb mar de fons. És curiós veure les fotos amb botes rígides i “rogetors” i mitjons gruixuts. Aquesta via la vaig fer a finals dels 70 , arribar a peu de  era una aventura extrema, havies d’entrar pel túnel del tren què anaven passant i t’obligava a enganxar-te a la paret, fins arribar a un forat de ventilació on et tenies que assegurar mentre preparaves un curt ràpel per evitar el rebuf del tren quan passava. Aquest detall dissuasiu va fer què la repetís fins avui.

ressenya, foto Fernando "amor, espacio y locura"
Aparquem el cotxe al Port del Garraf, passem pel túnel de la cantera i anem cap el coll, què porta a la zona esportiva del Mal pas. Baixem fins a les vies del tren ara cobertes,  seguim cap a l’est fins a la paret, saltem un petit mur i baixem uns metres, trobem una ratlla blanca pintada a la paret. En aquest punt comencem un llarg flanqueig anirem trobant parabolts i ponts de roca, haurem de vigilar amb el fregament o posem bagues molt llargues o pratím el llarg en dos. Arribats a la R a l’alçada del forat de ventilació (antic accés)  trobem un aeri caminet  què ens porta a peu de via (entrada de la cova de la Falconera).
ressenya lanochedelloro
El primer llarg va en tendència a la dreta fins arribar a l’esperó, aquest tram està equipat força equipat, la roca és escamosa i convida a fer algun A0. Arribats a l’esperó la qualitat de la roca canvia i pugem per un díedre fins a la R1.
El segon llarg és atlètic i mantingut, el iniciem per un díedre xemeneia per sortir a l’esperó el seguim fins què desploma, anem a la dreta per agafar un díedre a equipar (no anar a buscar un pont de roca) què en porta una cova seguim per l’esquerra i arribem a la R2 penjada en un forat/cova.
El tercer llarg comença amb un desplom atlètic seguit d’una plac mantinguda fins a sortir a una zona fàcil, anem a la dreta fins a trobar la R3.
El quart llarg sortim directe per la placa fins a un sinuós díedre què seguim cap a l’esquerra i què ens porta al ressalt final. La R4 la muntem en un arbre.
El descens el fem caminant, pugem uns metres fins a trobar el camí què ens retorna la coll on agafem el mateix itinerari d’accés.
DADES
Primera ascensió: 30/04/1972
Per: Maria Àngels Vidal, Rafael Aliaga i Josep Sánchez.
Reequipada el desembre de  2003
Per: Maracelí Corral, Oscar Muñoz, Roger Romagosa, Xavier Teixidó del EPS Sant Feliu de Llobregat.
Equipament: Químics, algun parabolt, pitó o burí vell.
Material: Joc complet de Friends fins el  Camalot del 2 (3 opcional), 12 cintes exprés alguna de llarga, sobre tot pel flanqueig d’accés a la via, bagues per savines i ponts de roca.
Dificultat: 6a/6a+, obligada V+.
En resum una bona via atlètica i mantinguda, recomanable ara què és pot accedir sense entrar a les vies del tren.
Per: Lambert Colas, Antonio Gómez i Joan Asín.
al llarg de flanqueig per accedir a la Falconera
al primer llarg
inici del segon llarg
segon llarg
després de l'inici atlètic del tercer llarg
quart llarg
arribant al cim
FOTOCIM