 |
| EL CIM |
25/06/15.
Avui anem a la recerca de
l’ombra a les Paret de les Gralles, a la Serra Carbonera.
Aquest
paratge agresta i salvatge, tan a prop i tan lluny a l’hora. De Camarasa
anem a l’ermita de Sant Jordi pujant per la pista millor amb un vehicle alt o
4x4. Un cop a l’ermita seguim la pista fins el final en uns prats. Anem cap el
nord per la vall i trobem les fites què ens porten fins el cim. Trobem una
pedra pintada de vermell què ens indica el punt on hi ha el primer ràpel. Dos
ràpels de 40m ens deixen en una feixa penjada, amb ajut d’una corda fixa baixem
fins el peu de la paret. Anem cap a ponent arran de paret fins a un esperó on
trobem una fissura amb dos claus.
Aquestes vies que comences rapelant-les
primer sempre tenen aquell punt de no retorn....
 |
| PEU DE VIA |
La terra lliure és una via cinc estrelles en
el seu estil, cinc llargs de corda d’escalada atlètica a equipar, sempre vas
trobant on poder emplaçar una assegurança flotant. La roca està molt sanejada i
ara és pot dir què està molt bé, encara què sempre cal vigilar en aquesta
paret. Una dificultat mantinguda en el V+ i algun tram més difícil al segon i
quart llarg.
Avui la pedra tria qui comença, el Juan
Carlos farà el segon i quart llarg.
El primer llarg comença en una fissura
vertical, l’anem seguint fins què podem sortir a la dreta per una placa a la
gran feixa, remuntem per l’herba fins a la paret on trobem la R1.
El segon llarg segueix per una
fissura-llastra en tendència a la dreta fins un altre fissura què puja
verticalment fins a la R2.
El tercer llarg puja per una canal- díedre
fins a la R3. Aquí tenim una gran terrassa, a l’esquerra hi ha una R amb cadena
i parabolts.
El quart llarg surt recte (pont de roca)
seguim fins a un segon pont de roca, d’aquí hem de flanquejar a la dret per una
cornisa fins a un marcat díedre, a la dreta hi ha un sostret, seguim aquest
díedre fins a la R4.
El cinquè llarg sortim a l’esquerra de la
reunió i pugem per un esperonat fins entrar a la canal xemeneia, nosaltres hem pujat en díedre per
l’exterior de la xemeneia, tram amb presa més petita. R5 al cim en un arbre.
Una bona via d’autoprotecció què no et deixa
indiferent. Recomanable.
DADES
Primera ascensió: 11/09/1994
Per: C. García i Jordi Marmolejo.
Equipament: algun pitó i ponts de roca,
reunions muntades.
Material: Joc complert de friends, de l’alien
blau al Camalot del 4, repetir mitjants i camalots 1i2. Tascons. 14 cintes
exprés. Bagues savineres.
Dificultat: 6a, obligada V+ a equipar.
Per: Juan Carlos Sánchez i Joan Asín
 |
| al primer llarg |
 |
| inici segon llarg |
 |
| segon llarg |
 |
| tercer llag |
 |
| arribant a la R3 |
 |
| inici quart llarg |
 |
| en aquest punt cal flanquejar fins el sostret de la dreta |
 |
| quart llarg |
 |
| cinquè llarg |
 |
| fent la xemeneia per l'exterior en díedre |
 |
| FOTOCIM |
4 comentaris:
Felicitats! una via espectacular i de treballar-la.
Jaume una bona via.
Felicitats Joan, aquesta queda a la llista de les pendents.
Manel és molt bona en el seu estil i molt recomanable.
Publica un comentari a l'entrada