dimecres, 29 de juny de 2016

PELADET, Via ESCURÇÓ

27/06/16. El Peladet passa desapercebut davant de les Parets de Les Bagasses i Regina. Per una bada trobem vies de caire esportiu d’alta dificultat i per un altre vies d’aventura amb escalada combinada. El Peladet és una bona opció per a l’estiu, el sol triga a tocar-hi. L’any passat van reequipar la via Escurçó (Víbora a la Guia) i el Luichy la va publicar a la nochedelloro2. Avui quedem amb el Remi i el Josep, amb el Remi teníem una opció què el Josep ja ha fet així què cercant al baül de les pendents, apareix aquesta via com som tafaners de mena anem a veure què trobem.

Cal dir què la via ha estat reequipada substituint burins per parabolts, mantenint els pitons d’època i les reunions deixant-les per a rapelar menys la darrera on hem deixat una baga llarga amb maillon.
L’aproximació és feixuga a peu de carretera a la base de la paret trobarem una corda fixa què ens ajuda a pujar els primers metres verticals. Pujarem per ressalt i tartera uns 40 minuts fins a trobar el peu de via “fletxa i E” picada a la roca.

ressenya d'en Luichy lanochedelloro2
Als dos primers llargs la roca és molt bona i van per plaques grises on haurem d’escalar entre assegurances.

El primer llarg puja sinuosament per la placa buscant els punts febles trobarem un tram desplomat i atlètic, després anem cap a la dreta on trobem la R1.
El segon llarg és molt mantingut primer en placa i després en díedre fins a la R2.
Al tercer llarg la qualitat de la roca passa a dolenta on la progressió demana atenció, al darrer tram hem sortit més directament fins a la R3bis.
El cinquè llarg sortim cap a la dreta per uns amb passatges atlètics fins el peu d’un díedre, la roca dels primers passos és delicada i els fem en A1 per enllaçar el tram d’Ae/A1, a la sortida trobem un passatge de V+, després seguim per grades fins a la R4.
El cinquè llarg comença per una placa fins a un ressalt on haurem d’anar a l’esquerra (2 pitons) passatge atlètic (A0), seguim fins a sota d’un sostre per anar a la dreta a buscar un díedre què ens porta al cim, reunió per muntar.
Ha nosaltres el sol ens ha tocat pràcticament al darrer llarg, com no hi ha instal·lació al cim, hem muntat una baga llarga amb maillon per fer el primer ràpel fins a la R4 atenció pendular. Un altre ràpel ens porta a la R3 haurem de pujar a buscar  la R3bis per fer el següent ràpel fins a la R2. De la R2 podem fer un ràpel de 60m justos fins a peu de via. La baixa en ràpel ha estat lenta i solejada, les cordes s’han anat liant i la deshidratació pujant. Creiem què tot i què la baixada pel darrera és “matojera” hauríem baixat més ràpid. Al final hem fet una jornada completa, entre aproximació, escalada i baixada.

En resum una via amb caràcter què no regala res, amb roca dolenta al tercer llargs i a controlar en alguns punts al quart i cinquè llarg.

DADES
Primera ascensió:1981 reequipada 2015.
Per: J. Besora, Q. Magriña, R. Castellbí.
Equipament: Algun parabolt i pitons de l’època.
Material: 14 cintes exprés, joc de friends fins el Camalot del 2, tascons, alguna baga per savines i estrep.
Dificultat: 6a+/A1, obligada 6a/A1

Per: Josep Santasusana, Remi Brescó i Joan Asín

el primer ja et posa a lloc
segon llarg
negociant amb la roca al tercer llarg
arribant a la R3bis
quart llarg
cinquè llarg
al quart llarg
FOTOCIM
ROCA REGINA