dissabte, 26 de novembre de 2016

CAP DEL RAS. Via ALBA ARTIGAS

25/11/16. Hi han vies què estan eternament a la llista de les pendent, sobre tot quan el company habitual ja l’ha fet. Quedem amb el Josep i entre varies opcions la candidata escollida és la via Alba Artigas, ves per on la podrem taxar.

Tot i ser un divendres ens ajuntem unes cinc cordades escalant per la zona com a mínim, déu n’hi do.

Dia fred però amb sol què comença a escalfar tot jugant amb bancs de boira què s’enfilen des de la vall amagada sota un mar de boira. Al final un dia esplèndid, fred quan el sol és tapava per la boira.

Aparquem  el cotxe davant de la paret on identifiquem l’itinerari. Pujada curta però intensa un cop a peu de la paret trobarem dues AA picades a peu de via, uns pocs metres de  l’inici de la Fanal Nocturn.

La via Alba Artiga és una via amb caràcter què no et deixa indiferent, on cal escalar i auto assegurar-se, tots els llargs tenen els seus passatges fins hi tot els fàcils. La via està semi-equipada amb espits, pitons i ponts de roca, en més quantitat a mida què anem pujant, però sempre puntual. La roca és variada de molt bona a trencada però sanejada, amb sabor agra dolç a l’agafar-si.
Via entretinguda d’anar fent. Només començar ja tenim una placa curiosa què haurem de negociar (possible A0), superat aquest tram seguim per unes grades fàcils fins a trobar la R1.
El segon llarg comença per una fissura desplomada a l’inici a equipar, per anar a buscar una placa què farem en tendència a la dreta (podem entrar directament al pitó) passatges delicats quan s’acaba la placa seguim un díedret a l’esquerra fins a trobar la R2.  
El tercer llarg sortim a l’esquerra a buscar l’esperó, passatge estrany on cal buscar la posició per arribar al primer espit. Passatge de placa per agafar un díedre a equipar on la roca sanejada dona males vibracions però aguanta, el seguim fins a la R3.
El quart llarg sortim directes fins a un bloc, pugem fins una vira què seguim a la dreta fins a un espit, a partir d’aquí anem a buscar una fissura díedre fins a la R4 sota d’un desplom (incòmada). Hi ha una possibilitat a l’inici, d’anar el primer tram per la dreta a buscar un espit i pujar per una placa (expo segons els comentaris).
El cinquè comença amb un fort desplom dos passatges d’Ae o 6c, un cop superat fem un flanqueig a l’esquerra, amb bones preses (peus i mans) fins a l’esperó per on pujarem, passatge atlètics, fins a la R5.
El sisè llarg comença per una placa fins a un desplom què cal superar, V+ o Ae, després la sortim a unes grades fàcils fins a la R6.
El setè llarg comença per una placa vertical on van apareixent preses a mida què pugem, després grades fins a la R7 al peu del pany final.
El vuitè llarg s’inicia per una placa compacte amb espits en tendència a la dreta fins a un díedre què seguirem fins el cim,  buscant el passatge més adient. R7 al cim a muntar.

Al final el Josep ha fet els llargs difícils (2,4,5,8) i jo els més fàcils (1,3,6,7), gràcies Josep.

DADES:
Primera ascensió: 1999
Per: Ramón i Alba Artigas.
Equipament: semi equipada amb espits, pitons i ponts de roca.
Material: Joc de friends de l’alien blau al Camalot 2, 3 opcional, tascons, 12/14 cintes exprés. Un estrep i repetir algun alien opcional.
Dificultat: 6c, obligada 6a/Ae.

Per: Josep Santasusana i Joan Asín.

inici primer llarg
arribant a la R1
inici segon llarg
segon llarg
inici tercer llarg
tercer llarg
arribant a la R3
quart llarg
quart llarg
al desplom inici cinquè llarg
cinquè llarg
sisè llarg


                                                                      setè llarg
arribant a la R7

cordada a la via Burundanga
al vuitè llarg
viutè llarg
FOTOCIM
FOTOCIM cordada Burundanga

4 comentaris:

pelaroques ha dit...

Gràcies a tu, Joan, per haver-la proposat i compartit!

Mingo ha dit...

Joan veig que no pares a veure si el proper any jo ja puc arrencar. Aquesta setmana mhan operat per 3 vegada. La segona es va luxar

joan asin ha dit...

Carai Mingo, a veure si ara va bé i aviat tornes a grimpar. Ànims.

Jaumegrimp ha dit...

Felicitats, una via treballosa, ja vaig fer be de donar-me de baixa...un altre dia hi aniré.