dimecres, 25 de gener de 2017

SERRA DE LES CANALS. Via PEPE ÁLVAREZ.

24/01/17. L’octubre del 2012 amb el Llorenç anàvem a obrir un esperó evident al Serrat de les Canals, portàvem dues opcions d’entrada, però a la primera vam veure un parabolt (ja estava oberta) i a la segona una corda fixa. Aquell dia ens vam entornar amb la cua entre cames, algú s’havia avançat.  Vam esperar què la ressenya sortís a la llum, però el temps ha anat passant sense saber-ne res. Un dia parlant amb el Xacó, em va dir què les havia  fet i tenia les ressenyes, fa pocs dies me les va passar el Xavi Díez de part del Xacó. De fet és una via amb dos variant una a la part baixa i un altre a la de dalt, després d’estudiar-la sembla què la millor opció és entrar per la variant de la dreta i seguir per la via original la segona part.
 Portem uns dies amb fred i pluges, però avui sembla què hi ha una treva, amb el Manel aprofitem per anar-hi. Quan arribem a Oliana encara hi ha boira i la temperatura és força baixa, preparem el material i fem l’aproximació curta però selvàtica.
Aproximació:
Venint de Pons direcció a la Seu, passem Oliana i a la sortida agafem un trencall a mà dreta, poc després un altre trencall a l’esquerra ens porta a l’Ermita de Sant Andreu del Castell, on aparquem. Pugem per un corriol per unes torres elèctriques i anirem direcció a la base de la paret, corriols sinuosos i selvàtics. Un cop a la base de la paret la seguirem cap l’est. Primer trobarem l’entrada original amb un cercla amb les lletres PA, picada/pintada a peu de via. Seguim flanquejant i baixem una mica a buscar un marcat esperó, un fletxa picada ens indica l’entrada directa.
 DADES
Primera ascensió: febrer 2012
Per: Josep Escofet, Jean Charles Peña. Col·laboren Maika Guevara i Aleix
Equipament: parabolts i algun pitó.
Material: 10 cintes exprés, friends fins el Camalot 2.
Dificultat: 6a. Obligat V/Ae.
Roca conglomerat crostós, sanejat per on va la via. Assegurances espaiades en les plaques, en dificultat de IV/IV+.

Primer llarg, per placa força equipat, mantingut en el V.
Segon llarg, seguim per la placa passatge V+ i agafem una llastra on podem posar un friend, seguim per la placa mantinguda en el V-, fins a la R2.
Tercer llarg, sortim a la dreta i seguim la gran placa amb una dificultat de IV fins a la R3 al peu d’una gran fissura.
Quart llarg, està net, sortim per la placa fins a la gran fissura què seguim a la dreta, podem posar algun friend, quan s’acaba la fissura seguim per la placa fins a trobar la R4, en aquest punt s’ajunta amb l’entrada original.
De la R4 haurem de fer un canvi de reunió, anem a buscar una placa a la dreta de l’esperó. R4’ 20m.
Cinquè llarg, aquest és el més difícil de la via, La col·locació dels parabolts ens fa difícil de seguir en lliure, pugem per la placa i anem a l’esquerra  i seguim per la placa fins a la R5.
Sisè llarg, sortim a l’esquerra i pugem per la gran placa fins a la R6, IV/IV+.
Setè llarg, tornem a sortir a l’esquerra i pugem per la placa. IV/IV+.
Vuitè llarg, pugem per un esperó ajagut III, fins el ressalt final passatge de IV.

Descens:
En sis ràpels per la via.
Primer ràpel, 35m, si el fem amb una corda (60) haurem de desgrimpar un parell de metres, fàcil.
Segon ràpel, també de 30m.
Tercer ràpel de 60m directa i després desgrimpada, caminant a buscar la R4.
Quart ràpel, nosaltres hem seguit per l’entrada original, 30m i desgrimpada.
Cinquè ràpel 50m.
Sisè ràpel 55m.

En resum via llarga amb excursions per plaques, amb assegurances distants què li donem el seu punt. Una opció a tenir en compte. Recomanable entrar per la variant directa.
A la dreta de la R4’ hi ha un altre variant.

Per: Manel Benavent, Joan Asín.

primer llarg
primer llarg

segon llarg
tercer llarg 
tercer llarg 
quart llarg
cinquè llarg
sisè llarg
sisè llarg
setè llarg
vuitè llarg
vuitè llarg
FOTOCIM

8 comentaris:

luichy ha dit...

Tienes una mota de magnesio dentro del objetivo de la cámara.

joan asin ha dit...

Si no hay manera de sacarla.

luichy ha dit...

A mi me ha pasado varias veces. La única solución es enviarla a la casa y que la limpien ellos. Yo lo he hecho con las reflex, igual si es muy pequeña no sale a cuenta. Puedes preguntar dónde la compraste.

joan asin ha dit...

Gracias

Mingo ha dit...

Coi es que la màquina també escala. Bromes apart, fa molt bona pinta aquesta via. No he fet cap via en aquesta paret i pensava en la via sol de mitjanit; però aquesta igual esta millor. Tu que hauràs fet les dues; que et sembla?
Enhorabona i espero compartir escalades ,tot i que esta una mica lluny això. Salut company

Mingo ha dit...

Coi es que la màquina també escala. Bromes apart, fa molt bona pinta aquesta via. No he fet cap via en aquesta paret i pensava en la via sol de mitjanit; però aquesta igual esta millor. Tu que hauràs fet les dues; que et sembla?
Enhorabona i espero compartir escalades ,tot i que esta una mica lluny això. Salut company

joan asin ha dit...

Mingo aquesta és més fàcil, però la gran clàssica és la Sol de mitja nit.

josep estruch ha dit...


Hola Joan,

Ets un especialista en trovar vies interessants. Me l'apunto per aquests dies de fred.
Josep Estruch