dijous, 23 de febrer de 2017

PONOIG. Via VALENCIANS.

21/02/17. El Ponoig d’aquells cim què cal pujar-hi. Avui amb el Jaume i el Xavi anem a fer la via dels Valencians, una de les més accessibles però què no regala res.
Del poble de Polop haurem d’anar al Camí del Rumar i pujar fins el dipòsit d’aigua, on aparquem el vehicle. Davant tenim la immensa mole, l’aproximació cal fer la pel torrent i un corriol què puja cap a les parets.  Nosaltres hem agafat un PR què surt a l’esquerra fins què ens hem adonat de l’errada i hem rectificat, finalment però arribem a peu de via, fletxa picada.

Bé qui comença? Situació clàssica on ningú agafa la iniciativa, doncs el papels ho decideixen, Xavi, Jaume, Joan. Per tal de no anar canviant de cordes cada un farà quatre llargs.


 DADES

Primera ascensió: 4/06/1975
Per: Juan Adalid, Carlos Torregrosa.
Equipament: Semi equipada amb parabolts, pitons i ponts de roca, sobre tot als trams difícils.
Material: Tascons, joc de friends fins el Camalot del 3, 14 cintes exprés.
Dificultat: 6a. Obligada V+/A0.

Aquesta va ser la segona via oberta en aquest massís i és una de les més repetides. La via va buscant les febleses de la paret, amb una primera part més herbosa fins agafar la paret vertical què ens porta a una feixa, barrada per uns desploms. Marxa a la dreta fins a trobar un marcat díedre per on accedeix a un altre feixa, flanqueja a l’esquerra fins a un marcat díedre, un cop superat surt a l’esquerra fins a l’aresta cimera.

Primer llarg, comença per una placa vertical R en uns ponts de roca.
Segon llarg, seguim en tendència a la dreta per unes grades dins a una feixa.
Tercer llarg, gran flanqueig fàcil fins a l’esperó de la dreta.
Quart llarg, pugem per l’esperó una mica herbós.
Cinquè llarg, seguim per la placa vertical i atlètica, on anirem trobant alguna assegurança.
Sisè llarg, espectacular, anem en flanqueig a l’esquerra per la placa llisa buscant el passatge entre assegurances, després puja més vertical a buscar el peu d’un díedre. Nosaltres hem pujat més a l’esquerra i hem fet una Reunió, la sortida en pèndol fins a trobar el díedre i la R.
Setè llarg, per díedre barrat per uns bloc, passatge atlètic.
Vuitè llarg, seguim l’esperó primer per decantar-se cap a la dreta, hem fet reunió en un parabolt.
Novè llarg, caminant fins el peu del díedre.
Desè llarg, pel díedre amb un final atlètic de buscar-hi la posició.
Onzè llarg, 60 m, anem cap a l’esquerra caminant primer i després amb uns passatges de quart en flanqueig per arribar a la reunió al peu del díedre.
Dotzè llarg, pugem per un placa fins el díedre què el superem per la placa de l’esquerra, passatges atlètics, trobarem un parabolt i tres pitons.
Tretzè llarg, sortim per l’esperó de l’esquerra fins a l‘aresta cimera.
Descens, pugem per les grades cimeres fins a un coll, baixem per una canal a buscar un arbre on fem un ràpel de 35m. Seguim el corriol què baixa per la tartera fins una aresta on trobem dos ràpels 25 i 35m què ens deixa al peu de la paret. Seguirem corriols què ens porten a l’aparcament.

En resum una bona opció per pujar al Ponoig, recomanable.

Per: Jaume Planell, Xavi Díez, Joan Asín.


primer llarg
segon llarg
tercer llarg
quart llarg
quart llarg
cinquè llarg
cinquè llarg
sisè llarg
sisè llarg
sisè llarg
arribant a la R6
setè llarg
setè llarg
vuitè llarg
desè llarg
dotzè llarg
dotzè llarg
tretzè llarg
tretzè llarg
FI
arribant a la R13
FOTOCIM

2 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Un plaer compartir corda en un itinerari tan ferm, la vam disfrutar molt tots tres !

joan asin ha dit...

Tres Blocaires pel Ponoig, je,je.