4/05/17. Feia anys què teníem pendent de fer una
visita al Cingle de la Tor, però per una cosa o un altre seguia a l’espera. Al
darrer Vertex l’Armand Ballart treu un recull actualitzat de les vies obertes
en aquest indret, així què ens decidim a fer-hi una visita. Al final ens hem
ajuntat 5 déu n’hi do.
Anem fins al Poble de la Nou de Berguedà, passem i seguim per la
carretera, deixem a l’esquerra un trencall què Malanyeu, la carretera és
converteix en pista, passem per una formatgeria. La pista va pujant fins què
trobem una senyal De la Tó agafem la pista (esquerra) què ens porta fins a la
casa, haurem de obrir i tancar cables de tanca elèctrica. Si anem amb un cotxe
alt podem seguir un tram més fins al final de la pista apta per cotxe. Seguim
caminant per l’ample camí marques vermelles, fins arribar a l’alçada del Cingle
una fita ens indica què hem d’agafar el corriol de l’esquerra, ens haurem de
posar em mode senglar i anar buscant amb intuïció el passatge més adient.
Després d’alguna errada, tant a l’aproximació coma a la pista,arribem al peu de
l’Esperó, on trobem una fita.
L’entorn destil·la tranquil·litat, però la roca què tenim al davant no
tanta. Una roca curiosa si més no barreja de roca de conglomerat, arenosa i
calcaria, amanida amb líquens. Curiosa si més no.
Dues soques d’arbre tallats, ens donen el punt d’entrada a la paret a
uns 8 metres veiem una expansió. La textura de la roca dona bona sensació
malgrat l’aparença, fins què al tibar una bona presa surt disparada, a partir
d’aquí posem mode “anar fent”
I què ja no deixarem fins el cim.
DADES
Primera ascensió: 1/05/2008
Per: Arantxa Cardús, Llorenç Vallès.
Equipament: semiequipada amb expansions.
Material: 12 cintes exprés llargues, tascons, semàfor aliens i friends
fins a Camalot 2.
Dificultat: V. Obligada V/A0.
Descens: Seguim l’aresta cap a l’est, corriols tancats on hem d’anar amb
intuïció, fins el coll on trobem el camí amb senyals vermelles què ens retorna
al cotxe.
La via té tres llargs, el primer va buscant el fil de l’esperó, haurem
de vigilar amb el fregament de les cordes millor posar bagues llargues. R1 dos
expansions 55m. El segon surt per l’esperó i després de la primera expansió hem
d’anar a l’esquerra per passar entre uns arbres, després tornem cap l’esperó,
fins a la R2 dos expansions 35m. El tercer llarg comença amb un pas desplomat
atlètic amb bona presa, no obligat, després anem a la dreta i anem pujant
deixem un díedre amb mala roca a l’esquerra i seguim per la dreta, pugem fins
un ressalt un cop superat la verticalitat baixa a mida què anem pujant, R3 30m
dos expansions.
En resum un Cingle amb D.O. pròpia on cal escalar atent en un bon
entorn. L’Esperonet Utopia és una bona opció per a conèixer la zona, amb
expansions en els punts més difícils i a completar amb flotants. Recomanable
per a romàntics què els agrada cercar nous indrets, fugint de les
aglomeracions. Un racó què val una oportunitat.
Avui ens ho hem passat molt bé, hem rigut i fins hi tot hem escalat, amb
bona companyia.
Per: Isabel Notivoli, Antonio Gómez, Manel Benavent, Ramón Samarra, Joan
Asín.
 |
| primer llarg |
 |
| primer llarg |
 |
| arribant a la R1 |
 |
| segon llarg |
 |
| a la R1 |
 |
| a la R2 |
 |
| arribant a la R2 |
 |
| segon llarg |
 |
| tercer llarg |
 |
| R2 |
 |
| tercer llarg |
 |
| tercer llarg |
 |
| FOTOCIM |
2 comentaris:
Enhorabona Joan i companyia! en se d'un que estarà content....sembla que no t'ha entusiasmat la paret... és una impresió meva?
Jaume a mi m'ha agradat. Una via treballosa on cal estar atent.
Publica un comentari a l'entrada