MONTREBEI. PARET DE CATALUNYA. Via DEVOTS.

13/05/17. Aviem quedat amb el Juan Carlos per anar a la Paret de Catalunya i també s’apunta el Josep Estruc. Posem rumb cap a Ponent una vegada més...parada obligada al Bar Sport per esmorzar i com no trobem a coneguts de la colla Xapautot, xerrada i també van a la Paret de Catalunya. Quan arribem al pla del Lluís ja hi han força cotxes, n’hem contat uns 22, efecte guia?.

Preparem el material i com sembla què farà bon dia deixem roba, al final hem arribat passar una mica de fred, sobretot el Juan Carlos què ha anat amb màniga curta.

La via té cinc llargs de corda més un altre de sortida per una canal i díedre-xemeneia.

El tarannà de la via és el de la conrada, poques assegurances, roca de tot, trams bons i altres a controlar, tots els llargs cal treballar-los.

Quan estàvem fent el primer llarg, arriben el César i el Lo Pepe (LO GALL), renegant per què pensaven què estàvem a la via Ateus què és a la què van ells, xerradeta i anirem pujant en paral·lel cada cordada per la seva via.

DADES

Primera ascensió: 1981

Per: Joan Jover, Paco Vargas, Xavier Nicolau.

Equipament: algun parabolt, pitó, ponts de roca.

Material: 14 cintes exprés llargues, tascons, semàfor aliens i friends fins a Camalot 4, repetint el 2 i 3, estrep, ganxo opcional.

Dificultat:  Si és fa en lliure 6b+. Obligada V+/A1 a equipar.

Observacions: La via va ser reequipada el 2013 per Sidarta Gallego i Rubén González, obrint una variant al segon llarg de 6a per evitar la canal herbosa. Van canviar les expansions per parabolts.

Primer llarg, segueix una marcada fissura-díedre, amb un ressalt per accedir-hi, seguim el díedre fins què dos parabolts a la placa de la dreta ens el fan deixar, després del segon pot anar bé fer un pas de ganxo, nosaltres hem posat el #4 en un bloc de l’esquerra. Hem pujat alternant lliure i A1.

Segon llarg, nosaltres hem anat per l’itinerari original, canal-díedre amb roca delicada i força herbosa, llarg de tràmit i anguniós. La reunió és munta amb un arbre, però nosaltres hem anat a fer-la en dos parabolts una mica més a dalt i a l’esquerra de la variant. Aconsellable fer-la al arbre si anem per l’itinerari original.

Tercer llarg, llarg de placa amb roca molt bona, en flanqueig  cap a l’esquerra per anar a buscar un díedre. En el nostre cas sortim directament amb uns passatges desplomats amb bones preses, i després anem cap a l’esquerra fins a un díedre.

Quart llarg, pugem per un díedre i sortim a la placa de l’esquerra a buscar un parabolt per anar a buscar un esperó per on pugem roca a controlar. El passatge de la placa l’hem fet en V+/A1.

Cinquè llarg, sortim a la dreta per anar a buscar un marcat díedre  què el seguirem íntegrament, mantingut i atlètic.

Sisè llarg, llarg de sortida comú amb altres vies, seguim caminant i entrem a una ampla canal per agafar un díedre-xemeneia amb un passatge anguniós d’arbre.

Quan arribem al cim enacara estan lo Pepe i el César fem la FOTOCIM i anem a buscar el descens tot fent la xerradeta, al sol però.

Una via típica de la Montrebei, què cal treballar-la, el segon llarg és de tramit però amb fort peatge d´herba i roca a controlar. Recomanable en el seu estil.

Per: Juan Carlos Sánchez, Josep Estruch, Joan Asín.

grimpant a peu de via

al ressalt del primer llarg per accedir al díedre

a la fissura díedre del primer llarg

primer llarg

primer llarg

al segon llarg, herba i roca a controlar

inici del tercer llarg

molt bona roca al tercer llarg de placa

quart llarg, foto del César Fernàndez

quart llarg

quart llarg, foto César Fernàndez

César i Pepe a la via Ateus

César i Pepe a la via Ateus

inici del cinquè llarg, foto Josep Estruch

cinquè llarg, foto Josep Estruch

llarg de sortida, foto Josep Estruch

FOTOCIM