12/09/17.
Un
altre via de les clàssiques què seguia perduda a la llista de pendents, fins
què arriba el dia què les coses quadren i podem anar-hi.
L’aresta Ribes-Vidal, és la
via més fàcil per pujar a la Roca Regina, trobarem dues parts diferenciades,
una primera discontinua, amb canvis de reunió i una segona per l’aresta/esperó
més mantinguda.
El 2006 va ser reequipada
per J.V. Ponce, J.M. Porta, fent alguna variant al primer i penúltim llarg,
quedant una via més homogènia.
DADES
Primera ascensió: 1972.
Per: E. Ribes, J. Vidal.
Equipament: semi-equipada
amb, parabolts, pitons.
Material: 10 cintes exprés,
friends fins Camalot 2 o 3, bagues per savines, tascons.
Orientació: Sud.
Dificultat: V+. Obligada
V/A0.
Aproximació: Un cop a
Terradets, agafem l’antiga carretera què passa per la presa i aparquem abans
del pont. Agafem un corriol evident què ens porta a l’aresta, 15 minuts.
Descens: Nosaltres hem
baixat pels ràpels. Un cop al cim baixem uns metres en direcció nord i trobem
un arbre amb un passamà de cable què ens porta a una primera instal·lació de
ràpel. Fem dos ràpels un primer de 25m (millor fer-ho amb una sola corda) i un
segon de 50m volat força espectacular. Un cop a la feixa haurem d’anar seguint
corriols amb alguna fita, cal presta atenció i en algun punt intuïció. Temps 1h
més aviat més què menys.
Bona ressenya d'en Luichy a la nochedelloro 2.
Primer llarg de placa
mantinguda R1 en un arbre.
Canvi de reunió a buscar el
proper ressalts.
Segon llarg, per placa
ajaguda amb ressalts fàcil.
Tercer llarg, mantingut,
comença per un díedre, seguim per una placa fins a un altre díedre, un cop
superat anem a la dreta a buscar-ne un altre què ens porta a la R3.
Un altre canvi de reunió ens
deixa al peu de l’aresta/esperó de la segona part.
Quart llarg, anem a buscar un
ressalt on trobem dos pitons, un cop superat sortim a terreny més fàcil i anem
a buscar l’aresta.
Cinquè llarg, sortim a
l’esquerra i pugem per una placa i anem a la dreta, passatge fi, seguim per una
placa ajaguda i anem a buscar un díedre obert a la dreta d’un desplom. R5 a
sobre dos parabolts.
Sisè llarg, sortim a l’esquerra
a buscar l’aresta per on seguim fins a la R6 en un arbre.
Setè llarg, aquest llarg s’ha
variat en el reequipament, pugem per un díedre i anem a l’esquerra a buscar l’esperó,
pugem per una placa amb passatges atlètics i seguim per un díedre, R7 dos
parabolts.
Vuitè llarg, sortim per una
placa fins a un pitó, nosaltres hem sortit directament amb uns passatges
atlètic, del pitó podem sortir cap a l’esquerra per terrenys més fàcil.
En resum una bona clàssica,
amb una segona part més contínua què et deixa un bon regust. Recomanable.
Per: Ramón Prades, Armando
Cobo, Joan Asín.
 |
| primer llarg |
 |
| segon llarg |
 |
| tercer llarg |
 |
| tercer llarg |
 |
| tercer llarg |
 |
| quart llarg |
 |
| quart llarg |
 |
| cinquè llarg |
 |
| sisè llarg |
 |
| setè llarg |
 |
| setè llarg |
 |
| setè llarg i R7 |
 |
| vuitè llarg |
 |
| vuitè llarg |
 |
| FOTOCIM |
2 comentaris:
Maca aquesta, me l'apunto a Roca Regina no hi he anat mai.
Jaume una clàssica
Publica un comentari a l'entrada