dijous, 23 de novembre de 2017

MONTSANT. LA FALCONERA. Via PRIMAVERA.

22/11/17. Aquest dimecres m’acullen els Josep’s, la colla dels dimecres no poden sortir, i ves per on quedem per anar al Montsant a la via Primavera. Aquesta via és de les perdudes al fons de les pendent, així que posem rumb cap el Montsant.


El dia és bo però fred, parem a esmorzar a Cornudella sense presses i ens arribem fins a la Morera del Montsant on aparquem. L’aproximació és evident, pugem pel grau dels Barrots fins què l’hem de deixar per anar a buscar el peu de via amb un pel d’intuïció . Arribem força acalorats a peu de via, la via està orientada al sud i al final hem tingut calor a la paret.

La via està semi-equipada/re equipada amb una mica de tot, burins, parabolts, tacs, pitons, però caldrà afegir-hi flotants sobre tot als dos llargs de díedre. La via és treballosa on cal posar-si amb mode anar fent.

DADES

Primera ascensió:  1975
Per: J. Coll, J.M. Toset, A. Queralt.
Equipament: Semi-equipada amb burins, parabolts, pitons, tacs.
Material: 15 cintes exprés, Friends fins el Camalot 2 repetir algun mitja/gran, tascons, 2 plaquetes recuperables, estreps, ganxo.
Dificultat: 6a/6a+. Obligat V+/A1 a equipar.
Roca: Conglomerat.
Orientació: Sud.
Descens cap a l’esquerra què ens porta directament a la Morera de Montsant.

Primer llarg, comença per un esperó-díedre seguim directament per la placa vertical amb un passatge Ae fins a una cornisa on anem cap a l’esquerra, fins a trobar la R1 al peu del marcat díedre.

Segon llarg, sortim a l’esquerra en flanqueig per accedir al díedre per on pujarem, poc equipat, passatges atlètics.R2 penjada.

Tercer llarg, també de díedre però més vertical i atlètic, trobarem 3 tacs, a l’entrada de la reunió cal controlar la roca. R3 penjada.

Quart llarg, sortim a l’esquerra a buscar l’esperó, seguim en flanqueig a l’esquerra amb Ae, pas de ganxo i tramposa o 6a+, quan podem seguim en lliure fins a un díedre per on pugem (V+/A0) fins a la R4 en un replà.

Cinquè llarg, curiós, flanquegem pel replà herbós a buscar l’ample xemeneia per on pugem, (V/A0).

En resum una via treballosa, atlètica de les què et deixa bon sabor un cop digerida.

Per: Josep Solé, Josep Estruch, Joan Asín.

inici de la via
primer llarg
primer llarg
segon llarg
segon llarg
tercer llarg
tercer llarg
quart llarg
quart llarg
arribant a la R4
cinquè llarg
cinquè llarg
arribant a la R5
FOTOCIM

4 comentaris:

albertganxets ha dit...

mira que és guapo això del montsant.
I les llargues encara més !!!!

joan asin ha dit...

Ei molt bones Albert

Jaumegrimp ha dit...

Enhorabona Joan i companyia ! la tercera tirada deu ser secessionista si dius que hi vau trobar tres tancs..ha ha ha ah i la Morena de Montsant que tal? això d'escriure ràpid ja ho te això....
Vau pencar els tres a la via, es veu intensa !

joan asin ha dit...

Ei ja està canviat, je,je,. Una via treballosa....déu n'hi do.