15/06/19. Avui anem a escalar a la vessant sud del
Calderer a on encara no hi havia escalat. El juny del 2012 per a celebrar el
centenari de l’A.E.C. obren una via en aquesta raconada. La tenia pendent i
sempre hi havia una mica de mandra de remuntar la tartera fins a la Balma del
Calderer. Quedem amb el Xavi i entre les propostes li fa gràcia aquesta, doncs
dit i fet. La ressenya marca dues hores per l’aproximació, hem pujat una mica
espitats en 1:15h. De la balma hem de flanquejar (grimpada) a la dreta fins a
trobar l’inici de la via fletxa picada, pont de roca a la dreta i una fita què
hem posat nosaltres. La via transcorre per plaques de molt bona roca, amb
canalons amb passatges d’adherència. Trobarem algun tram més ajagut, cal anar progressant
amb intuïció. Els llargs apuren els 60m així què cal utilitzar bagues llargues
i millor xapar alternativament les cordes, per evitar fregament. El darrer
llarg és més atlètic. El descens marcaven 3 hores nosaltres hem estat 2h, 1h
per baixar del cim a l’enforcadura, per una canal amb fites i marques
(desgrimpades i un ràpel opcional e 20 m) i un altre hora fins el Refugi. Al
final hem estat 1:15h aproximació+ 3h via+ 2h descens. Una bona excursió
vertical per una vessant poc concorreguda. Recomanable en el seu estil.
Per: Xavier Samsó, Joan Asín.
DADES
Primera ascensió: 23/06/2012
Per: Josep Emili Ferrer, Sara Montserrat Gómez, Xavi
Díez, Gustavo Máñez. Quatre primers llargs amb Miguel González.
Equipament: Semi-equipada amb parabolts del 8.
Material: 10 cintes exprés llargues, joc de friends
fins Camalot 3, bagues per savines.
Dificultat: V.
Roca: Calcari.
Orientació: sud.
Aproximació: Del Refugi Lluís Estasen agafem el camí què
puja per l’enforcadura i tartera del Pedraforca. Seguim el camí i quan ho veiem
clar l´hem de deixar i pujar per una pendent herbosa, a la dreta fins a l’alçada
de la balma del Calderer. 1:30h.
Descens: Podem seguir l’aresta direcció oest des del
cim i baixar per les cadenes a cercar la baixada del cim del Pollegó Superior a
l’Enforcadura. També podem baixar per la primera canal què trobem (direcció
oest) trobarem fites i senyals què ens marquen el passatge per aquest caos de
canals, amb alguna des-grimpada i nosaltes hem fet un ràpel de 20m per salvar
un ressalt (possible des-grimpar). 2:30h.
Primer llarg seguim una placa amb canalons, trobarem algun parabolt què
ens marca l’itinerari.
Segon llarg, nosaltres hem anat a l’esquerra a cerca un esperó per on
pugem al final anem en tendència a la dreta a trobar la R2.
Tercer llarg, surt directa per un esperó trobem un tram ajagut per
seguir per un altre esperó (trobarem algun parabolt) R en un arbre i 1
parabolt.
Quart llarg, seguim per l’esperó on trobem una fissura a equipar.
Cinquè llarg, sortim a una zona ajaguda pugem recte trobarem alguna
placa fins a la R5.
Sisè llarg, seguim per l’esperó trobarem parabolts fins a un arbre on
cal muntar la R6.
Setè llarg, hem de sortir a l’esquerra de l’esperó, per agafar un díedre
què ens porta al cim.
De la R7 una grimpada de 50m ,grades, en deixa al cim.
FOTOCIM |
-->
2 comentaris:
Escalada butifarrera ! d'aproximació i recorregut. Es veu ben maca, ara que sense massa ambient. Enhorabona.
Una recomanable via d'excursió vertical Jaume
Publica un comentari a l'entrada