divendres, 28 de juliol del 2023

ESPERÓ NORD EST. PIC DE LA VALLETA.


27/07/23.  L'Esperó nord est del Pic de la Valleta és una clàssica imprescindible, 41 anys després d'haver-la fet amb el Ramón Samarra, tornem amb el Ramir què no l'ha fet.

Ara cal deixar el cotxe al coll de Pimorents, hem estat 10h de cotxe a cotxe, 2:30h aproximació, preparació material, 4h de via, recollida de material i 2:30h de tornada.

A la pujada hem anat per l'esquerra  de la vall, però és millor pujar pel camí de la dreta.

Una clàssica imprescindible.

Per: Ramir Aparisi, Joan Asín.

DADES

Primera ascensió: 1959.
Per: Jean-Pierre Bobo, Cases i Diet   
Equipament: Pitons, algun pont de roca i algun parabolt (ràpel), algun friend.  
Material: 14 cintes exprés, joc de friends del totem negre fins el C3, repetir del totem groc al vermell, bagues per blocs.
Dificultat: 6a atlètic. V+/A0 obligat
Orientació: nord-est.
Roca: Granit
Informació: Roca Calenta

Aproximació: és evident, seguim la pista fins a trobar les pistes d’esquí, pugem una mica més i anem a buscar un corriol què flanqueja a l’esquerra i ens porta a la tartera al peu de les puntes de la Vinyola, flanquegem a l'esquerra a buscar la tartera què ens porta al peu de via en un marcat díedre, pitó a uns 5 m, trobarem fites. 2:30h

Descens: Un cop al cim anem direcció baixem al coll direcció oest i baixem per la tartera, entretinguda. Un cop a baix hem d'anar a l'esquerra on trobarem fites què ens porten al camí de l'aproximació. 2:30h.

Primer llarg, segueix un marcat díedre, pitó visible seguim i anem a l'esquerra a buscar la R1 en un ressalt.

Segon llarg, seguim pel díedre vertical i mantingut, sortim a l'esquerra i per terreny més fàcil arribem a la R2.

Tercer llarg, té 55m, nosaltres l'hem partit. Sortim a la dreta i seguim per un díedre secundari per anar a la dreta a buscar el díedre principal, pugem pel díedre a equipar fins a un pitó on hem de sortir a l'aresta pas V+/6a (A0), pugem una mica més i trobem un replà amb un pont de roca, nosaltres hem muntat la R inter-mitja. seguim per una fissura díedre fins a la R3.

Quart llarg, també l'hem partit, sortim a la dreta i trobem un passatge atlètic per entrar al díedre 6a (A0), després la dificultat baixa, seguim i a l'alçada d'un parabolt (ràpel?) muntem R opcional en un gran bloc. Flanquegem a l'esquerra i pugem per un díedre amb un darrer tram llis on trobarem 2 pitons i friend encastats, V+ (A0).

Cinquè llarg, flanquegem a l'esquerra i pugem per una marcada fissura a equipar, algun pas de bavaresa. Un cop superada seguim per unes grades més amables fins a la R5.

Sisè llarg, sortim per les plaques de la dreta, pugem verticalment fins a trobar un pitó on hem d'anar a l'esquerra i seguim per l'esperó, R6 a muntar.

De la R6 una grimpada fàcil ens deixa al cim.  

primer llarg


segon llarg


tercer llarg


segona part del tercer llarg

quart llarg


segona part quart llarg



cinquè llarg


sisè llarg





FOTOCIM

2 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Enhorabona ! Una via molt mes exigent que la seva veina Gran diedre, i també menys a l'ombra....

joan asin ha dit...

Si Jaume una bona via