divendres, 15 de maig del 2015

MONTSERRAT, CODOLOSA, Via JOSEP MONISTROL


14/05/15. Aquesta tarda la intenció era fer escalada esportiva, per allò de treballar el grau, però al lloc de trobada no ha vingut ningú, coses del “núvol”. Per aprofitar el viatge m’arribo a la Codolosa (paret de consolació), no hi ha ningú. Em decideixo per la via Josep Monistrol. Enllaço els dos llargs de corda en un de 65m,  desfaig el llarg de corda i torno a pujar recuperant el material, un cop a dalt baixo caminant per la drecera de Fra Garí .



 

dijous, 14 de maig del 2015

PENYA SEGAT LA FALCONERA, GARRAF, Via CHANI



13/05/15.  La via Chani de la Falconera, és la més repetida tot i què l’itinerari actual sembla què s’ha anat variant a còpia de les repeticions i equipament què s’ha anat afegint. Tampoc està clar quins van ser els aperturistes, però si què és va popularitzar a partir d’en Chani (Juan Álvarez) informació a “caminos verticales...o no”.


La via comença amb dos ràpels un primer de 20m exterior i un segon interior per un avenc de 40m què ens deixa a una terrassa penjada al mar.
Anirem a buscar l’esperó de l’esquerra , és millor muntar reunió i fer un curt flanqueig cap a l’esquerra (mirant al mar), amb un descens fins a una plataforma on trobem la R1 (15m).
El segon llarg puja directament fins un desplom on flanquegem a la dreta, passatges atlètics, fins a l’esperó i seguir per una canal fins a col·locar-se sobre d’un gran bloc on trobem la R2 (20m).
El tercer llarg, seguim directament per la placa , al segon espit anem a la dreta a buscar un díedre i flanquejar a la dreta per una gran placa vermella. El flanqueig ens deixa a una canal per on pugem fins el final R a l’esquerra (40m). En aquest llarg haurem de vigilar amb el fregament i deixar bagues llargues, també podem muntar una R inter mitja abans de la placa vermella.
De la R3 fem un canvi de reunió per la feixa herbosa i muntem la R al peu d’una paret a l’esquerra. El quart llarg comença per la dreta de la placa (díedre) i sortim a l’esquerra per la placa per tornar més a dalt a buscar el díedre a la dreta per on pujarem fins a sortir a una terrassa herbosa on trobem la R5 (30m).
El cinquè llarg va per una placa espectacular vertical amb bones preses, de les que no vols què s’acabi, però malauradament és curta. Superada placa trobem un R però és recomanable muntar-la a l’aresta en un bloc (a muntar). R5 (25m).
La via està pràcticament equipada amb burins, espits, parbolts, pitons i ponts de roca, en millor o pitjar estat d’oxidació, podem reforçar les assegurances amb friends, portar una plaqueta recuperable i 10 cintes exprés algunes de llargues.
En resum una exòtica i variada escalada clàssica, recomanable.
Per: Teresa Gotor, Antonio Gómez, Lambert Colas i Joan Asín.
ràpel d'accés

al flanqueig per arribar a la R1
arribant a la R2

a la R2 fent el tercer llarg
estètica R2
arribant a la R3
al quart llarg
al cinquè llarg

FOTOCIM
 

diumenge, 10 de maig del 2015

MONTSERRAT, LA PLANTACIÓ. ROCA DE SANT CUGAT, via VINCLE INFINIT LA MAMELLA, via TOMAHAWK

9/05/15. La Plantació trobem un grapat de bones propostes, vies curtes i algunes integrals enllaçant agulles, però per arribar-hi cal caminar una hora i això fa què no hi trobis gaire gent, avui estàvem sols gaudint d’aquest racó.

A la Roca de Sant Cugat els incansables oberturistes Josep Escofet i Jean Charles Peña, ens van deixar una darrera via abans de la prohibició d’obrir-ne durant dos anys. En Jaumegrimp fent el primer llarg és va luxar l’espatlla avui ho hem recordat mentre esmorzàvem plegats a Collbató, amb el Toni i altres companys.

ressenyes

La via Vincles Infinits te tres llargs de corda. Els dos primers llargs som força verticals i mantinguts, amb assegurances distants, a destacar l’entrada a la primera reunió amb un tram molt fi, assegurat per una pitonissa i al segon el darrer tram abans què la placa perdi verticalitat per entrar a la R2, on trobem un passatge fi amb roca crostosa. El tercer llarg té un passatge espectacular, flanqueig atlètic ben assegurat 6b (A0), un cop superat la via segueix per una placa què va perdent verticalitat, R3 en una savina al cim. Podem posar algun alien i friend mitja, al primer i tercer llarg. Fem un ràpel de 25m per la vessant nord i anem cap a la Mamella.








Aquí canviem de registre i anem a la via  Tomahawk, obra d’un altre incondicional i prolífer aperturista, en Joan Vidal (l’Indi). La via te dos llargs de corda que transcorren per placa vertical i mantinguda força amanida de còdols i parabolts, per gaudir sense patir. Descens amb un ràpel de 45m per la vessant sud, també podem baixar per la via amb dos ràpels.
Aquesta zona és ideal per escalar-hi els matins de l’estiu.
Per: Juan Carlos Sánchez i Joan Asín. 







dijous, 7 de maig del 2015

MONTSERRAT, SACA GRAN, ARESTA BRUCS


6/05/15. Aquesta tarda ens demanem una de les clàssiques d’Agulles. La Saca Gran per la seva Aresta Brucs, una de les imprescindibles amb un grau amable.
Feia molts anys què no la repetia així què ve bé de recordar-la. La via està equipada amb parabolts i tres claus, podem portar algun friend mitja per reforçar, en la fissura del primer llarg i llastra del tercer, passarem amb 6 cintes exprés.


Al primer llarg entrem directament per la fissura què seguim fins què s’acaba, sortim a la dreta i en flanqueig ascendent arribem a la R1.
El segon llarg surt recte per anar ascendent a la dreta fins a una fissura on trobem dos pitons. D’aquí anirem  amb flanqueig ascendent a l’esquerra  fins a trobar la R2.
El tercer llarg sortim a la dreta per terreny fàcil fins arribar a l’esperó, pugem fins una llastra què passem per la dreta, seguint directament per la placa després. El terreny va perdent verticalitat fins a trobar la R3 al cim.
Descens amb un ràpel de 30m per la vessant oest.
Una bona via amb molt bona roca típica de les arestes Brucs, molt recomanable, amb una dificultat màxima de IV+/V-.
Per: Lambert Colas, Antonio Gómez i Joan Asín.


al primer llarg
segon llarg, navegant per la placa

a l'aresta del tercer llarg
arribant a la R3
FOTOCIM
 

dimarts, 5 de maig del 2015

MONTROIG, AGULLA DELS PELATS, Via ATAK DE BANYES

itinerari
4/05/15. “No vols sopa doncs dos plats”. Aquesta línia ja la teníem mirada quan van obrir la 66 Taks, però preveiem més feina, així ens vam decidir per obrir primer la 66 Taks. Enseguida van començar a sonar els tambors a les terres de Ponent...déu n’hi do el què va donar de sí. Després de les crítiques ens va quedar què teníem què tornar-hi i aquí estem un altre cop.
L’itinerari és veu treballós,  el primer i quasi tot el segon va per roca vermella i vertical, després el color de la roca canvia i sembla què estarà millor. Al primer tram de roca vermella, ens hem tingut què aplica força, primer per passar-hi i després per anar sanejant els blocs inestables. La segona part s’ha deixat fer més ràpidament. Ara ha quedat bastant acceptable, tot i què caldrà vigilar.
Quan comences una nova via sempre tens unes referències i una línia imaginaria, però un cop et fiques serà la paret la què t’anirà portant a mida què vas trobant les seves febleses per a on anar pujant.

ressenya
Iniciem la via per un pany de roca marró , seguim en flanqueig  ascendent a l’esquerra (ara per roca vermella), fins què les febleses de la paret ens deixa pujar directament fins sota d’un sostre triangular on muntem la R1 (30m, 2 parabolts).
Superem els sostre/desplom amb Ae, anem a l’esquerra per un tram més ajagut i pugem fins el peu d’una fissura (cega). Entrem a una placa molt vertical, passem amb escalada combinada fins sota d’un altre desplom a on canvia el color de la roca  (en la primera ascensió aquí hem muntat un reunió provisional, aprofitant dos parabolts). Superem el desplom i la verticalitat baixa un pel,  haurem de posar un alien verd en una fissura a l’esquerra i després segueix un tram atlètic fins a sortir a una zona més ajaguda què ens porta a la R2 (40m, dos parabolt).
De la R2 flanquegem a l’esquerra i pugem directament per la placa fins a un parabolt, en tendència a l’esquerra anem a busca un díedre-fissura cap a la dreta , passatge en bavaresa per sortir a l’aresta. Seguim per l’aresta on haurem de vigilar amb la roca, tram fàcil fins el cim (R3 30m 2parabolts).
Han estat 7hores de feina navegant per aquesta paret. El descens caminant per la canal de la dreta.

DADES:
Primera ascensió: 4/05/2015
Per: Remi Brescó i Joan Asín.
Equipament: Parabolts, quatre pitons i un pont de roca.
Material: 16 cintes exprés, un estrep, joc d’aliens del blau al vermell (repetir el semàfor) i Camalot del 0,75.
Dificultat obligada: V+/Ae amb dos trams molt obligats de V+ al final del segon llarg i a l’inici del tercer llarg.

Per Remi Brescó i Joan Asín.
iniciant la via
anant a buscart el sostre triangular
al segon llarg
a la R2 provisional en la primera ascensió


superant el desplom on canvia el color de la roca
flanqueig per entrar a la placa
passatge obligat de V+ al tercer llarg

abans d'agafar la bavaresa per sortir a l'esperó
FOTOCIM

Excursió al MOIXERÓ 2078m.


2/05/15. L’excursió al Pic del  Moixeró (2078m), és una caminada còmoda ideal per estirar les cames  i gaudir de bones vistes, a cavall de la Cerdanya i el Berguedà. Ascensió fàcil sense cap complicació.