14/05/15.
Aquesta tarda la intenció era
fer escalada esportiva, per allò de treballar el grau, però al lloc de trobada
no ha vingut ningú, coses del “núvol”. Per aprofitar el viatge m’arribo a la
Codolosa (paret de consolació), no hi ha ningú. Em decideixo per la via Josep Monistrol. Enllaço els dos llargs de corda en un de 65m, desfaig el llarg de corda i torno a pujar
recuperant el material, un cop a dalt baixo caminant per la drecera de Fra Garí
.
divendres, 15 de maig del 2015
dijous, 14 de maig del 2015
PENYA SEGAT LA FALCONERA, GARRAF, Via CHANI
13/05/15.
La via Chani de la Falconera, és la més
repetida tot i què l’itinerari actual sembla què s’ha anat variant a còpia de
les repeticions i equipament què s’ha anat afegint. Tampoc està clar quins van
ser els aperturistes, però si què és va popularitzar a partir d’en Chani (Juan
Álvarez) informació a “caminos verticales...o no”.
La via comença amb dos ràpels un primer de 20m exterior i
un segon interior per un avenc de 40m què ens deixa a una terrassa penjada al
mar.
Anirem a buscar l’esperó de l’esquerra , és millor muntar
reunió i fer un curt flanqueig cap a l’esquerra (mirant al mar), amb un descens
fins a una plataforma on trobem la R1 (15m).
El segon llarg puja directament fins un desplom on flanquegem
a la dreta, passatges atlètics, fins a l’esperó i seguir per una canal fins a
col·locar-se sobre d’un gran bloc on trobem la R2 (20m).
El tercer llarg, seguim directament per la placa , al
segon espit anem a la dreta a buscar un díedre i flanquejar a la dreta per una
gran placa vermella. El flanqueig ens deixa a una canal per on pugem fins el
final R a l’esquerra (40m). En aquest llarg haurem de vigilar amb el fregament i
deixar bagues llargues, també podem muntar una R inter mitja abans de la placa
vermella.
De la R3 fem un canvi de reunió per la feixa herbosa i
muntem la R al peu d’una paret a l’esquerra. El quart llarg comença per la
dreta de la placa (díedre) i sortim a l’esquerra per la placa per tornar més a dalt
a buscar el díedre a la dreta per on pujarem fins a sortir a una terrassa herbosa
on trobem la R5 (30m).
El cinquè llarg va per una placa espectacular vertical
amb bones preses, de les que no vols què s’acabi, però malauradament és curta.
Superada placa trobem un R però és recomanable muntar-la a l’aresta en un bloc
(a muntar). R5 (25m).
La via està pràcticament equipada amb burins, espits,
parbolts, pitons i ponts de roca, en millor o pitjar estat d’oxidació, podem
reforçar les assegurances amb friends, portar una plaqueta recuperable i 10
cintes exprés algunes de llargues.
En resum una exòtica i variada escalada clàssica,
recomanable.
Per: Teresa Gotor, Antonio Gómez, Lambert Colas i Joan
Asín.
| ràpel d'accés |
| al flanqueig per arribar a la R1 |
| arribant a la R2 |
| a la R2 fent el tercer llarg |
| estètica R2 |
| arribant a la R3 |
| al quart llarg |
| al cinquè llarg |
| FOTOCIM |
diumenge, 10 de maig del 2015
MONTSERRAT, LA PLANTACIÓ. ROCA DE SANT CUGAT, via VINCLE INFINIT LA MAMELLA, via TOMAHAWK
9/05/15.
La Plantació trobem un
grapat de bones propostes, vies curtes i algunes integrals enllaçant agulles,
però per arribar-hi cal caminar una hora i això fa què no hi trobis gaire gent,
avui estàvem sols gaudint d’aquest racó.
A la Roca de Sant Cugat els incansables
oberturistes Josep Escofet i Jean Charles Peña, ens van deixar una darrera via
abans de la prohibició d’obrir-ne durant dos anys. En Jaumegrimp fent el primer
llarg és va luxar l’espatlla avui ho hem recordat mentre esmorzàvem plegats a
Collbató, amb el Toni i altres companys.
![]() |
| ressenyes |
La via Vincles Infinits te tres llargs de
corda. Els dos primers llargs som força verticals i mantinguts, amb
assegurances distants, a destacar l’entrada a la primera reunió amb un tram
molt fi, assegurat per una pitonissa i al segon el darrer tram abans què la
placa perdi verticalitat per entrar a la R2, on trobem un passatge fi amb roca
crostosa. El tercer llarg té un passatge espectacular, flanqueig atlètic ben
assegurat 6b (A0), un cop superat la via segueix per una placa què va perdent
verticalitat, R3 en una savina al cim. Podem posar algun alien i friend mitja,
al primer i tercer llarg. Fem un ràpel de 25m per la vessant nord i anem cap a
la Mamella.
Aquí canviem de registre i anem a la via Tomahawk, obra d’un altre incondicional i
prolífer aperturista, en Joan Vidal (l’Indi). La via te dos llargs de corda que
transcorren per placa vertical i mantinguda força amanida de còdols i
parabolts, per gaudir sense patir. Descens amb un ràpel de 45m per la vessant
sud, també podem baixar per la via amb dos ràpels.
Aquesta zona és ideal per escalar-hi els
matins de l’estiu.
Per: Juan Carlos Sánchez i Joan Asín.
dijous, 7 de maig del 2015
MONTSERRAT, SACA GRAN, ARESTA BRUCS
6/05/15.
Aquesta tarda ens demanem
una de les clàssiques d’Agulles. La Saca Gran per la seva Aresta Brucs, una de
les imprescindibles amb un grau amable.
Feia molts anys què no la repetia així què ve bé de
recordar-la. La via està equipada amb parabolts i tres claus, podem portar
algun friend mitja per reforçar, en la fissura del primer llarg i llastra del
tercer, passarem amb 6 cintes exprés.
Al primer llarg entrem directament per la fissura què
seguim fins què s’acaba, sortim a la dreta i en flanqueig ascendent arribem a
la R1.
El segon llarg surt recte per anar ascendent a la dreta
fins a una fissura on trobem dos pitons. D’aquí anirem amb flanqueig ascendent a l’esquerra fins a trobar la R2.
El tercer llarg sortim a la dreta per terreny fàcil fins
arribar a l’esperó, pugem fins una llastra què passem per la dreta, seguint
directament per la placa després. El terreny va perdent verticalitat fins a
trobar la R3 al cim.
Descens amb un ràpel de 30m per la vessant oest.
Una bona via amb molt bona roca típica de les arestes
Brucs, molt recomanable, amb una dificultat màxima de IV+/V-.
Per: Lambert Colas, Antonio Gómez i Joan Asín.
![]() |
| al primer llarg |
![]() |
| segon llarg, navegant per la placa |
![]() |
| a l'aresta del tercer llarg |
![]() |
| arribant a la R3 |
![]() |
| FOTOCIM |
dimarts, 5 de maig del 2015
MONTROIG, AGULLA DELS PELATS, Via ATAK DE BANYES
| itinerari |
4/05/15. “No vols sopa
doncs dos plats”. Aquesta línia ja la teníem mirada quan van obrir la 66
Taks, però preveiem més feina, així ens vam decidir per obrir primer la 66
Taks. Enseguida van començar a sonar els tambors a les terres de Ponent...déu n’hi
do el què va donar de sí. Després de les crítiques ens va quedar què teníem què
tornar-hi i aquí estem un altre cop.
L’itinerari és veu treballós, el primer i quasi tot el segon va per roca
vermella i vertical, després el color de la roca canvia i sembla què estarà
millor. Al primer tram de roca vermella, ens hem tingut què aplica força,
primer per passar-hi i després per anar sanejant els blocs inestables. La
segona part s’ha deixat fer més ràpidament. Ara ha quedat bastant acceptable,
tot i què caldrà vigilar.
Quan comences una nova via sempre tens unes referències i
una línia imaginaria, però un cop et fiques serà la paret la què t’anirà portant
a mida què vas trobant les seves febleses per a on anar pujant.| ressenya |
Iniciem la via per un pany de roca marró , seguim en
flanqueig ascendent a l’esquerra (ara
per roca vermella), fins què les febleses de la paret ens deixa pujar
directament fins sota d’un sostre triangular on muntem la R1 (30m, 2 parabolts).
Superem els sostre/desplom amb Ae, anem a l’esquerra per
un tram més ajagut i pugem fins el peu d’una fissura (cega). Entrem a una placa
molt vertical, passem amb escalada combinada fins sota d’un altre desplom a on
canvia el color de la roca (en la
primera ascensió aquí hem muntat un reunió provisional, aprofitant dos
parabolts). Superem el desplom i la verticalitat baixa un pel, haurem de posar un alien verd en una fissura a
l’esquerra i després segueix un tram atlètic fins a sortir a una zona més
ajaguda què ens porta a la R2 (40m, dos parabolt).
De la R2 flanquegem a l’esquerra i pugem directament per
la placa fins a un parabolt, en tendència a l’esquerra anem a busca un díedre-fissura cap a la dreta , passatge en bavaresa per sortir a l’aresta.
Seguim per l’aresta on haurem de vigilar amb la roca, tram fàcil fins el cim (R3
30m 2parabolts).
Han estat 7hores de feina navegant per aquesta paret. El
descens caminant per la canal de la dreta.
DADES:
Primera ascensió: 4/05/2015
Per: Remi Brescó i Joan Asín.
Equipament: Parabolts, quatre pitons i un pont de roca.
Material: 16 cintes exprés, un estrep, joc d’aliens del
blau al vermell (repetir el semàfor) i Camalot del 0,75.
Dificultat obligada: V+/Ae amb dos trams molt obligats de
V+ al final del segon llarg i a l’inici del tercer llarg.
Per Remi Brescó i Joan Asín.
| iniciant la via |
| anant a buscart el sostre triangular |
| al segon llarg |
| a la R2 provisional en la primera ascensió |
| superant el desplom on canvia el color de la roca |
| flanqueig per entrar a la placa |
| passatge obligat de V+ al tercer llarg |
| abans d'agafar la bavaresa per sortir a l'esperó |
| FOTOCIM |
Etiquetes de comentaris:
*PRIMERES ASCENSIONS,
MONTROIG
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
























