dijous, 10 de setembre del 2020

PIC DE PEGUERA 2982m. Via RAIERS.


8/09/20. L’escalada en l’Alta Muntanya comporta un plus a l’escalada pròpiament dita. Pugem amb el telefèric de l’Estany Gento i amb 1h estem al Refugi Colomina, on passem la nit. Les prediccions per l’endemà son de vent a primera hora, així què anem en calma per allarga l’entrada a la via. Els primers llargs la roca estava molt freda tot i així anem pujant, fins què ens ha toca el sol, per sort el vent no ha sigut fort. A la via hem tingut alguna errada i algun fregament què ens han fet partir algun llarg. Quan s’acaba la via comença una cursa per l’aresta tot cercant l’itinerari. El descens també és entretingut per cresta i tartera fins el coll de Peguera. Des del cim truquem per quedar-se un altre nit al Refugi però ens diuen què està ple ? amb això no hi contàvem. Un cop arribats al Refugi, seguim baixant fins a l’aparcament, dues hores llargues, llargues, amb remullada l’últim tram inclosa.

Aquesta via feia molts anys què la volia fer però els companys habituals ja l’havien fet, finalment avui ha estat possible. Una bona escalada IMPRESCINDIBLE.

 

Per: Felip Linares, Joan Asín.

Primera ascensió: juny 1986

Per: Albert Cucó, Enric Lucas.

Equipament: Alguns espits i pitons.

Material: 12 cintes exprés, friends fins el C3, el C4 si el portes el poses, repetir algun mitja (opcional), tascons. Cordes de 50m

Orientació: nord-oest

Roca: Granit.

Dificultat: V+

 

 

Aproximació: Des del Refugi de Colomina, agafem el GR què voreja els estanys de Colomina i de Mar  al arribar a l’estany de Saburó agafem el camí de l’esquerra què voreja l’estany de Saburó i ens porta al coll de Peguera. Baixem i pugem per la tartera fins el principi de la canal. Grimpem uns metres per una placa blanca i anem a l’esquerra  espit a peu de via. 2 hores més o menys.

Descens: Del cim hem de seguir l’aresta direcció sud fins a trobar “fites” què ens porten al coll del Peguera. Descens entretingut per l’aresta amb des-grimpades. 1h fins el coll de Peguera.

 

Primer llarg, puguem per una ampla fissura sinuosa en tendència a la dreta, primers metres verticals després per terreny més fàcil fins a sota d’un desplom on trobem la R1.

 

Segon llarg, pugem pel díedre i sortim a un feixa la seguim fins el peu de l’esperó on agafem una vira ascendent a l’esquerra a buscar un marcat díedre. R2 un pitó.

 

Tercer llarg, pugem pel díedre vertical i mantingut fins a sota d’un bloc, pugem directament, passatges atlètics (2 pitons) un cop superat anem a la dreta a buscar la R3 (2 espits).

 

Quart llarg sortim a la dreta a buscar el fil de l’esperó. R  a sobre d’una agulla, 1 espit.

 

Cinquè llarg, des-grimpem a buscar una segona feixa i pugem per una canal fins el peu d’un díedre. R pitó i espit.

 

Sisè llarg, pugem pel díedre fins a un espit passem a l’esquerra i flanquegem per sota d’un bloc i seguim per una canal díedre fins el peu d’un díedre. R6 2 espits. Vigilar amb el fregament (bagues llargues).

 

Setè llarg, pugem pel díedre i enseguida passem a la placa de l’esquerra, pugem per la placa fissurada, fins a entrar a la xemeneia, trobem dos pitons junts, i seguim en encastament  fins a la sortida a una mena de coll, R7 a muntar. Llarg mantigut i atlètic.

 

Vuitè llarg, pugem per la canal-díedre fins a sortir a l’aresta.

 

Ens desencordem i seguim grimpant per l’aresta, entretingut, fins el cim, uns 200m.


peu de via amb l'espit

primer llarg

rectificant al segon llarg


R2
arribant a la R2
tercer llarg

arribant a la R3


R3, quart llarg


R4
cinquè llarg

cinquè llarg
arribant a la R5

sisè llarg

setè llarg
setè llarg


setè llarg

setè llarg

arribant a la R7
a l'aresta

grimpant cap el cim
el voltor ens deixa lloc al cim


CIM
FOTOCIM

4 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Felicitats, escalar en aquest ambient d'alta muntanya te un plus ! Una bona aventura.

joan asin ha dit...

Gràcies Jaume.

alfons ha dit...

Un altre per fer....
Felicitats!!

Mario ha dit...

M'ha agradat, els V+ són potents o portables? Vaig bastant arrugadet als V+ fent clàssica