dissabte, 5 de setembre de 2009

AGULLA DE L'ARBRET, via VICENÇ SOTO CERVELLÓ

05/09/09 Agulla de l’Arbret, via VICENÇ SOTO CERVELLÓ

Divendres al vespre ens trobem una bona colla al centre, tot explicant com anat les vacances. El dissabte s’escau una reentre, així que quedo amb en Jesús, Ramón i Jaume. La via es collida es la darrera obertura dels germans Massó a l’Agulla de l’Arbret, per allò d’aquesta em falta, tothom la fa, es cara oest i no tocarà el sol pel matí,etc... tot un seguit de saber fer.
El dissabte però, el dia s’aixeca tapat i la temperatura ha baixat, avui cal escalar amb pantalon llarg i jaqueta.
Quan comencem l’aproximació el dia en lloc d’anar a millor sembla que va pixo, ennuvolat i amb vent de nord. Nosaltres però com si ni passes res cap a munt.
Anem fent petar la xerrada durant l’aproximació, quan passem per les portelles i entrem al cor de les agulles, hi ha un silenci absolut i no si veu a ningú. Nosaltres a lo nostre, abans d’arribar al collet de l’agulla de l’Arbret ens trobem a quatre nois que fan camí cap el monestir. Quan arribem a peu de via el vent de nord ens rep efusivament.
kpujo.com
La via comença en una aresta secundària a l’esquerra de la via AITOR, cal baixar una mica trobarem una fita, cal remuntar una mica, el inici de la via esta a l’esquerra de l’aresta. Fletxa i inicials VS al peu.
El primer llarg segueix per l’aresta primer fàcil fins a superar un ressalt més vertical, passatges de V, i seguir per l’aresta ajaguda. La reunió es munta en un arbre.
El segon llarg es molt vertical amb preses cantelludes que cal anar buscant, tret uns passatges al mig on s’imposa el A1,A0. La roca es molt bona tret dels darrers metres abans de la reunió que cal controlar. El llarg esta perfectament assegurat i es pot passar al gust, 6a+, V+, A1, A0, qüestió de nivell.
El tercer llarg segueix una fissura díedre, equipada es pot reforçar posant bagues a dues savines, fins una placa vertical (V) fins sota un desplom, el millor passatge es per la placa de l’esquerra per anar a buscar un parabolt. Nosaltres l’hem passat cada un d’una manera diferent. Aquest es el passatge més obligat de la via al nostre parer.
Un cop al cim sobre davant nostre, una sensació de contrastos, el color de les agulles, el silenci, ningú escalant., els núvols, el vent, els companys..........., son aquestes petites coses que et donen forces.
Quan hem fet el ràpel el sol comença a sortir tímidament per arribar a imposar-se quan arribem al cotxe.
No podíem acabar sense un dinar a Ca l’Anna del Bruc on ens trobem amb altres companys, tot comentant les jugades i fent nous projectes.
Per Jesús Carruesco, Ramon Samarra, Jaume Galban i Joan Asín

Jesús al primer llarg

2ºllarg

arribant a la R2

en Jaume entrant a la R2


tercer llarg

Continuarà

2 comentaris:

lux ha dit...

Es xula aquesta via! a mi em va agradar força!
Ara que amb el fred que feia dissabte ja compte com hivernal, no? ;))
carai com se us veu d'abrigats!

joan asin ha dit...

Hola lux la via em va agradar molt, va ser la primera via en condicions de tardor.