dilluns, 2 de novembre de 2009

Plecs de la Vinya Nova, via "CAPRICHOS DE INVIERNO"

02/11/09
Vaig quedar amb en Manel per escalar el dilluns i em va proposar anar a la Caprichos de Invierno, als Plecs de la Vinya Nova. Aquesta es una d’aquelles vies que esta en cartera però una mica al fons, no se sent que es faci gaire així que simposa una consulta a google i confirmat poca informació tret de les ressenyes.
Dues coses queden més o menys clares, assegurances justes i grau obligat, al final quedem en fer-la.
Ens trobem al Bar Muntanya de Collbató per esmorzar i desprès un cop alimentats ens dirigim a la Vinya Nova.
Durant l’aproximació veiem dues cordades que estan escalant una a l’aresta Ribas i un altre a l’Esparraguera de la Roca Gris, tot i ser un dilluns. Pugem per la canal i localitzem el peu de via, el primer espit esta a uns 10m. Sorpresa!!! El talabard s’ha quedat al cotxe, un moment Manel que ja vinc, carrera de baixada fins l’aparcament i a trona-hi cap amunt. Quan arribo en Manel ha pujat fins el primer espit i a fet una ullada al començament de les altres vies properes de més a dalt.
Comença en Manel, desprès de l’espera i a mi m’anirà bé per descansar una mica.
El primer llarg puja per la placa fins arribar al primer espit, ja es veu la tònica de la via de la distàncies entre assegurances, ara en tendència a la dreta fins un altre espit, V on cal prestar atenció a la roca. Seguim recte fins a la Reunió per terreny més fàcil.
El segon llarg surt recte fins una llastra, a controlar, en una dificultat de V mantingut. Superada la llastra anem a buscar un pont de roca, la dificultat baixa una mica fins arribar a un pitó en una fissura. Desprès passem a la dreta, la dificultat torna a pujar fins arribar a un altre espit. La continuació no la veig clara intento recte però no u veig clar, torno per la dreta i tampoc, només em queda per l’esquerra, el problema es que l’altre assegurança esta a uns 8 o 9 m. Aquet es un d’aquell moments que dubtes en seguir o baixar, al final segueixo per l’esquerra amb presa petita, torno a la dreta i ara recte fins arribar a l’altre espit, son 8 m molt mantinguts amb V+,V. Ara només queda un altre espit, amb la mateixa tònica però amb V. Ufff i per fi la reunió, deu ni do la tirada.
El quart llarg segueix en Manel, puja per la placa, amb un espit, fins una llastra on pot col·locar un tascó. Segueix per la placa amb espit i torna a posar un friend en una llastra-fissura, ara flanqueig a la dreta, una placa amb poca presa V+ ens deixa a peu d’un ressalt força vertical, en Manel molt hàbil s’ajuda amb un pas de ganxo i una sortideta fins l’altre espit. Per la meva part amb la corda per davant em surt en lliure fent-ho per la dreta de les assegurances. Desprès per bona roca i vertical fins a la reunió. Aquets llarg tot i haver-hi el pas més difícil, les assegurances no allarguen tant.
El quart llarg de tràmit surt per una zona trencada a l’esquerra per passar desprès a la placa IV i seguir recte III, si anem en tendència a l’esquerra arribarem just al primer ràpel de la Urquiza-Olmo, per on baixarem.
En resum via amb poques assegurances, amb un segon llarg amb trams exposats.
Per Manel Benavent i Joan Asín.
primer llarg

en Manel a la R-1 amb la vista de tota la tirada

als darrers metres del segon llarg

tercer llarg

per la rampa del quart llarg


4 comentaris:

Mingo ha dit...

Enhorabona. On queda mes o menys, suposo que mes a la dreta de l'Urquiza. No està descompost??
Salut ah recullo el que comentaves de fer una trobada, a veure si un dia deixem la rutina i fem una trobada, estaria molt bé,

joan asin ha dit...

Hola Mingo es el primer esperó desprès de l'Urquiza, la roca esta bé tret d'alguna llastra a controlar. Havian si muntem la trobada. Records

Joan B ha dit...

Felicitats per la via,
sou uns valents !!

Nosaltres la vegada que hi varem anar només varem arribar al primer espit i veient com continuava la via ( poc assegurada i roca dubtosa) varem baixar i en varem fer una altre.
Personalment crec que si estigués ben assegurada, seria una via a tenir en compte.

endavant amb la trobada

salut i a tibar

joan asin ha dit...

Hola Joan, te'ns tota la raó amb les assegurances més a prop seria una de la clàssiques de la zona, però es el que hi ha. Amb la teva piulada de la trobada amb en Mingo, esta clar que hem de fer alguna cosa per coneixents en persona i estic d'acord en que algun dia et quedes penjat i podries trobar algú en qui sortir.