dilluns, 23 de novembre de 2009

ROC GALLINER, via dels Gallines

23/11/09. Aquesta es una via que quan vaig veure la ressenya al Vertex 223, em van venir ganes d’anar-hi. Un lloc nou, una via de dificultat obligada de V una concepció clàssica i va quedar a la llista per fer-la. Algun intent de proposar-la al company de torn era refusada. Dos intents per part d’en Mingo, conqueridor de l’inútil, i d’en Joan Gatsaule, muntanyenc, i les seves exhaustives explicacions, com sempre, em van fer ganes d’anar-hi.


Aquest dilluns he quedat amb en Joan Carles, que no sap a on va fins que puja al cotxe, però a ell aquest tipus de via li van, encara que ara no surt gaire a escalar, tot i que no es nota quan el veus escalar.


Això d’anar a un lloc que no coneixes sempre m’ha agradat, sembla mentida que encara hi hagi llocs per obrir vies i recons per descobrir. L’Alt Urgell era una d’aquestes reserves per explotar i que d’uns anys ençà no es pera d’obrir vies.


El lloc es d’aquells que quan arribes penses com han pogut trobar això, per que arribar-hi te la seva cosa. Accedim per la carretera de Perles, Alinyà i just a la sortida trobarem una indicació de l’ Alzina d’Alinyà. Abans d’arribar-hi en un rèbol surt un pista a l’esquerra, evita passar pel poble, agafem el 1er trencall a l’esquerra, desprès d’una pujada en cimentada agafem el primer trencall a l’esquerra. Arribarem al coll de la Maçana, continuem fins a trobar un cartell indicador del Pic del Galliner, en un entrant pista??. Deixem el cotxe on podem, no es fàcil. La pista en general esta força bé però millor anar amb un vehicle alt.


Aproximació: remuntem el camí pista (apta per tractors només) direcció un collet, baixem i passem per la font de la masieta, sortim a un prat i baixem per un pendent a la dreta per anar a buscar un coll on trobarem una fita i una corda fixa, que ens ajuda a baixar un primer ressalt. Seguim baixant fins a un collet a l’esquerra on trobarem un altre fita, des d’aquets punt ja es veu l’agulla per un va la via. Baixem pel camí marcat, trobarem alguna corda fixa, i amb intuïció anem a buscar el peu de paret. La via comença en una gran placa inclinada i llisa, hi ha una fletxa picada i hem refet la fita que va posar en Mingo.


ressenya de: muntanyec.blogspot.com


Començo el primer llarg per una placa força llisa i que es passa amb adherència, es pot posar algun micro per assegurar, desprès uns passatges de transició per anar a busca un esperó força equipat, la dificultat augmenta V+, hi ha un presa bona que belluga, segueix un díedre sense equipar, aquí m’entretinc fins a posar dos tascons i arribar a una savina. Només queda un flanqueig a l’esquerra, IV+ i pujar fins a la reunió. Es un llarg força mantingut, 45m


El segon llarg surt per l’esquerra, plaques amb algun matoll, per pujar recta i anar a buscar una alzina, d’aquí, desprès de barallar-se amb les branques, flanquegem a la dreta per pujar per un díedre fins a sobre d’un gendarme. La dificultat es de IV,IV+, a protegir, no hi ha cap assegurança de via, 30m.


El tercer llarg segueix recta per un esperó ajagut fins un bosquet, la reunió esta a l’esquerra on trobarem un pitó i un parabolt. Dificultat, III, IV-. 25m.


El quart llarg torna a adreçar-se, surt per una plac ajaguda fins un bloc-llastra per on passem, trobarem un pitó, fins arribar a un arbrer, a l’esquerra, sobre trobarem un parabolt que assegura un mur vertical (V), per sortir a una zona fàcil, grades, fins a muntar la reunió en un arbre. 40m.


El cinquè llarg, es de tràmit, surt per una placa ajaguda fins un bosquet on flanquejarem a l’esquerra fins l’aresta on trobarem un pont de roca sota un díedre on es veu un pitó. Dificultat IV- al inici i caminant desprès.45m. D’aquí es possible escapar per l’esquerra, al matí ens hem equivocat de coll i hem aparegut aquí.


El sisè llarg, segueix el marcat díedre molt elegant (V) per passar a l’esquerra passatge de (V+) flanquegem fins un mur amb una fissura, trobem un pitó i un parabolt, pas de 6a, sortim a balcó on hi ha una reunió (opcional) que no cal fer, segueix per un díedre obert, hi ha algun còdol a controlar, fins un passatge vertical amb un parabolt (V) i amb un flanqueig a la dreta arribem a la reunió 2 parabolts, 45m.


El setè llarg te una sortida en adherència a la dreta per anar a buscar u díedre cec (IV+), un pitó i un parabolt, desprès sortim a una zona fàcil que ens du a un díedre trencat i brut (IV-), seguim per grades fins que s’acaba la corda i es munta reunió en un arbre. 50m.


El retorn el fem seguin l’aresta fins arribar a la carena que ens deixa al prat i camí de retorn.


En resum es una via de caira clàssic on cal anar cercant la lògica del terrenys, amb llargs interessant i altres més herbosos. La via esta semi equipada amb parabolts de 8 a la part baixa i de 10 als darrers dos llargs i pitons, els que hi ha ara estan ben clavats, cal portat els aliens, friends ,tascons i bagues per a ponts de roca in sabines. Nosaltres vam portar pitons però no els varem utilitzar. Aqueta via amb el pas de cordades pot guanyar molt. No serà una clàssica però si una bona opció per conèixer el lloc.


El dia ha estat molt bo, el lloc també, el passatge de tardor amb la seva gama de colors i tons, les rapinyaires observant qui gosa anar pel seu territori i el silenci.
Per Joan Carles Mompel i Joan Asín

la fita i la corda del primer ressalt



al 1er llarg


entrant a la R-1


al díedre del 2ºllarg


al passatge de V del quart llarg


al díedre del sisè llarg


a la R-6


a l'aresta cimera al fons el coll


ja s'ha acabat

6 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Veig que ens hi haurem d'acostar a aquesta paret, aquest diumenge ens la miràvem des de la Roca dels Collars i es veu prou atractiva.
Vau escalar en dilluns? privilegiats!

Mingo ha dit...

Felicitats Joan i companyia. Que tal la via?, la recomanaries? a mi gent que l'ha fet no els va agradar gaire. Nosaltres a l'arribar a l'alzina vam tirar recte, flanquejar per alli deu de ser cutrillo.
Salut

joan asin ha dit...

Jaume el lloc esta molt be i si poder escalar entre setmana es un privilegi, en contra toca treballar algun dia de festa.
Mingo això de recomanar es difícil, a mí les vies on cal seguir la lògica i cal equipar m'agraden. Diria que la via es un mitja per conèixer un lloc solitari i desconegut.

edunz ha dit...

hola Joan, m'alegro que us agradés el lloc, sobretot pels atribut de soledat i traqnuil.litat que costen de compartir a altres bandes. M'espanten expressions dels tipus 'una reserva per explotar', ... el que per vosaltres és una exòtica descoberta per altres és un territori conegut, que mirem de preserva i donar vida. La via del Masfi de poca dificultat i compromís us ha donat la porta d'entrada al lloc, i a la blogosfera de la que tots participem i gaudim. Jo només confio que tots siguem tan respectuosos com es desprèn de les vostres cròniques, també amb l'esperit que està animant les poques però sòlides aveuntures verticals que recòrren aquest racó dels pre-pirineus.
Salut!

joan asin ha dit...

Hola Edunz em sembla be el que dius però jo crec que les zones es degraden quan es deixen les línies lògiques del terreny,s’abusa de l’expansió i del sobre equipament. Però tampoc hem de caure en l’exclusivitat , cadascú viu l’escalada d’una forma però en cap cas es te de perdre el respecte pel medi i l’entorn. Totes les masses son perilloses cal buscar l’equilibri just. Difícil però possible.

edunz ha dit...

totalment d'acord.
L'exclusivitat és una quimera, no es pot perdre la llibertat de que cadascú doni forma als seus somnis/reptes com millor li sembli. Tanmateix, a voltes s'abusa d'aquest fet, imposant un estil (i les seves conseqüències) contrari al que dóna personalitat al lloc. És llavors quan em venen els dubtes d'un comença la llibertat d'un i s'acaba amb el respecte de l'aportació dels altres. O a on s'acaba la llibertat d'un i comença el respecte....
Només això, dubtes. Ja ho dius bé, difícil de trobar, l'equilibri.
salut i bones escalades!