diumenge, 30 de maig de 2010

MONTGRONY. LA CUBIL via de l'Unicorn

30/05/10. Aquesta via l'havia vist al llibre "El plaer de l'escalada" de Ramón Majó, un cop amb l'Antoni de retirada per mal temps de la Dent d'en Rossell ens vam arribar, però és va posar a ploure. Aquest diumenge aprofitant que estem a Gombrèn ens hi arribem amb en Jaume.
l'itinerari
L'aproximació la fem per una pista que surt en un revolt, uns cinc-cents metres abans d'arribar al santuari de Montgrony, passem pel refugi forestal de les Planelles i arribem al coll Roig, on deixem el cotxe. La paret queda a la dreta. Baixem a buscar el torrent i trobarem fites que en deu minuts ens deixen a peu de via.
Quan arribem ens trobem amb una grata sorpresa la via ha estat reequipada amb químics.

El primer llarg fa un ressalt amb una placa calcària d'una qualitat excel·lent, aquesta serà la tònica de tota la via. Sortim a una feixa l'a travassem fins a trobar la R1 30m al peu d'una immensa placa.

El segon llarg té una entrada atlètica fins sota un desplom, intento fer el pas però no el trobo, pas de trampa per xapar, ho torno a intentar i ara surt. Davant la placa ratllada amb canalons per on cal pujar fent pressió amb una dificultat mantinguda de V. A la meitat una zona més fàcil fins sota un altre desplom, pas curiós i tornem-hi canalons a munt. R2 45m

El tercer llarg segueix per la placa ara però més tranqui-la, IV,IV+, per anar a buscar una fissura atlètica, primer un ressalt de V i després un passatge en bavaresa V+ per entrar a la R3 40m.

El quart llarg de tràmit per un esperó de III, 20m.

El descens trobem uns senyals vermells a la canal de l'esquerra (mirant el cim) i un camí, sembla que continua fina a baix?, nosaltres però com hem deixat la motxilla a peu de via ens arribem fins a la R3 i d'aquí amb tres ràpels dos de 50m i un de 25 amb una corda.

La via ens a agradat molt, tota una troballa, amb un calcari de primera. La via esta equipada amb químic, és pot dur algun friend mitja i tascons nosaltres vam posar un alient carbassa al segon llarg i un tascó a la fissura del tercer llarg, portar 10/12 cintes exprés. Molt recomanable.

Per Jaume Galban i Joan Asín

primer llarg

immensa placa del segon llarg

a la placa tercer llarg par anar a buscar ala fissura que és veu a dalt

darrer llarg

al cim i rapelant

12 comentaris:

lux ha dit...

Joan!
doncs si que sembla xula! ja la tenia ullada tambe...
el que pasa que has de buscar això un dia de retirada perquè es una mica curta, no? per fer el viatge expressament?
de tota manera quina placa!!!

Llorenç ha dit...

Vaja! si que te bona pinta la roca! caldrà anar a treure-hi el cap! tot i que sigui una zona on no hi anem massa!

Bona repesca!

joan asin ha dit...

Lu, Llorenç, la via és curta però val la pena de fer, aprofitant alguna ocasió.

Mingo ha dit...

Quin calcari, fot una pinta bonissima.
Felicitats per l'activitat

Jaumegrimp ha dit...

Joan, gràcies per descobrir-nos aquesta via, ara que la calor ja comença a apretar caldrà pensar en anar a escalar cap al Pirineu, i aquesta via sembla prou interessant, em recorda les canaleres de Cal Barricó a el Baiell.

joan asin ha dit...

Mingo, Jaume, el calcari és molt bo, llastima que sigui curta, però és una via a tenir en compte, val la pena.

Gatsaule ha dit...

Ha estat reequipada? Jo la vaig intentar fa temps i vam girar cua a les canaleres del segon llarg. Et jugaves una bona castanya en cas de patinada.... Hi haurem de tornar!

Joan B ha dit...

Ei Joan,

Aquesta la vaig veure ressenyada en un bloc d'escalades al Ripollés i em va semblar molt interessant. Ara amb la teva ressenya m'ho acaves de confirmar.
A veure si trobo company per anar-hi

Salut i a tibar

joan asin ha dit...

Joan, ahir vaig anar a escalar amb uns companys que també van fer mitja volta a la segona tirada, ara esta força ben equipada.
Joan B llàstima que sigui curta, però val la pena.

en Girbén ha dit...

No me'n puc estar: I quina placa més refotudament bonica!
Es nota que Montgrony ve del "mucronis" llatí, del nostre "mugró": la primera cosa a la que ens agafem així que naixem.

joan asin ha dit...

Ei Jordi ara feia temps que no ens acompanyava alguna reflexions de les teves. Records

jd ha dit...

Hola Joan !

Sóc en jd. Vaig obrir aquesta via amb en Manolo ja fa massa temps ja,ja,ja.
Estic molt content que us hagi agradat.
El tema dels químics és obra d'en Santi Sanz, equipador i amic de tota la vida.
L'anecdota és que una vegada em vas venir a rescatar al Pedra ( de fet va éser una faalsa alarma ) al Riambau a l'hivern.
Prop d'aquí hi ha la Dersú Uzalà que vam obrir el X.Mètal i jo. Quan la reequipem amb el Santi ja us ho direm.Potser així el dia s'aprodita més, ja serien uns quants metres més de pedra...
Salut !