diumenge, 16 de maig de 2010

ROC DEL MIGDIA, via L'esperó del silenci

15/05/10. Aquest dissabte he quedat amb en Juan Carlos que ja s'ha recuperat de la tendinitis del colze i també s'ha apuntat en Jaume. Sempre que apareix una ressenya a un lloc on no hi anat és desperta la curiositat d'anar-hi, un d'aquest llocs és el Roc del Migdia a Valldan on han obert l'esperó del silenci.

Després d'esmorzar a Oliana i fer un repàs acurat a les ressenyes de la zona que hi ha al bar, deu n'hi do la feina que hi ha per fer encara per la zona, marxem cap a La Valldan. Informació a ressenya.net . benvinguts al paradis. Kutrescaladors.
Deixem el cotxe a l'entrada del càmping, retornem enrere i agafem una pista amb un senyal de direcció prohibida, després de passar una gran bassa d'aigua, seguim una mica, hi ha una tanca paral·lela al camí. Hi ha un lloc amb una pintura a un arbre, deu ser per aquí. Nosaltres vam passar de llarg una mica més endavant trobem la tanca ajaguda (forçada), passem i enfilem directe pel bosc fins a peu de l'esperó.

El lloc és molt tranquil i acollidor amb una bona col·lecció de parets on és dibuixem possibles línies, però la roca no fa gaire bona pinta. Un cop a peu de via ens repartim els llargs, començaré jo seguirà en Juan Carlos i en Jaume ens traurà de la via.
El primer llag, entrem per una placa, el contacte amb la roca és sospitósa però enseguida veus que aguanta, seguim per un díedre, dos parabolts, flanqueig a la dreta trobem un parabolt i recta per la placa vertical amb bones preses, sobre trobem la R1.
Fem un canvi de reunió i assegurem des d'un arbre sota el desplom. El segon llarg és més tècnic, comença amb un passatge amb lliure per agafar l'Ae, amb algun pas desplomat, surt a una mena de díedre que dona pas a una xemeneia, un pas d'opocisió per arribar a xapar un parabolts i obrir-se per fora . R2 en un tronc d'arbre !!! al lloro!! hi han dos parabolts tapats per l'herba que costa de veure.
El tercer llarg és curt va de flanqueig a l'esquerra, les assegurances estan muntades a desmà i convida a fer algun A0.
El quart llarg és molt bo, segueix per una placa amb tendència a l'esquerra fins arribar al fil de l'esperó, amb una dificultat de V i bona roca, l'entrada a la reunió és més fina V+.
El cinquè llarg, és molt estètic, segueix el fil de l'esperó primer per l'esquerra, per acabar flanquejant a la dreta. Les assegurances allarguem una mica on la dificultat és mou en el IV,IV+. A l'entrada de la reunió hi ha un passatge de V+.
El sisè llarg, esta molt assegurat, segueix pel fil de l'esperó fins el cim , IV+.
Del cim és un bon mirador de la zona i ens dona un altre punt de vista de l'Alt Urgell i el Solsonés.
El descens és fa seguin per l'aresta direcció a ponent fins un coll molt marcat fita i dos ràpels un de 45m i un altre de 20m.
En resum. Via ben trobada, estètica i variada, amb roca que ha estat sanejada i que el pas de cordades l'acabaran deixant força bé. Cal portar 12-14 exprés, alguna baga, micros i friends opcionals i estreps. El temps ha acomponyat , sol però amb temperatura fresqueta.
Per Jaume Galban, Juan Carlos Sancchez i Joan Asín



al díedre del primer llarg amb el sostre a sobre
entrada i Ae 2ºllarg

díedre i xemeneia 2º llarg

flanqueig del tercer llarg

magnífica placa del quart llarg

estètic cinquè llarg, una cordada a la R2

en Jaume al darrer llarg

contents al cim

8 comentaris:

lux ha dit...

Eiii!
es veu xulo el lloc!
encara que em sembla que rebaxeu una mica el grau que li donaven els notankutres ;) ....
Perque entre forts ells i vosaltres...
no se ni s'hi acostar-me ;))
Deu ser que es dilluns!

joan asin ha dit...

Lu, el tercer llarg marquen 6a però fent A0 no passa de V+, la ressenya marca com hem passat nosaltres. El lloc i la via mereix una visita, encara que la roca amb el pas de cordades guanyarà. Records.

Mingo ha dit...

Felicitats per l'activitat, al solet es devia d'estar d'allò mé ahir.
Aquesta zona, a l'igual que el sol de mitjanit sempre m'han tirat enrera per la roca, però veig que no en parleu tan malament.
Salut

Jaumegrimp ha dit...

Enhorabona Joan! bona piulada i bones fotos, m'has fet tornar a entrar ganes d'anar-hi, ja amb la descripció del Llorenç me l'havia apuntat.

Llorenç ha dit...

Com canvia la paret sense boira!

es una linea molt ben trobada, i la roca sembla qe ha millorat bastant.

Bona piada i bones fotos! a veure si s'hi fan més coses per aquesta paret! anims!!!

joan asin ha dit...

Mingo, tu ets molt exigent amb les vies, però si el que vols és conèixer indrets nous i tranquils val una visita, la via és la excusa per anar-hi.
Ànim Jaume no et penediràs.
Llorenç vam disfrutar la via i les vistes, com dius és un itinerari ben buscat, la roca esta en un suficient alt i progressant a millor.

Gatsaule ha dit...

Doncs si dieu que la roca és potable s'haurà de provar...., que amb les fotos no té molt bona pinta!

joan asin ha dit...

Joan, amb el pas de cordades la raca quedarà força be, com la via de l'Indi a la paret del Rumbau.