06/11/10. El dissabte s'aixeca a la Cerdanya un dia sense vent hi solejat amb una barreja de colors de tardor, ocres, grocs, verds, marrons, vermells, tot un espectacle. A les muntanyes és pot veure encara la resta de les primeres nevades. Seguint en la recerca de cims secundaris ens fixem amb el Pic de l'Estanyo que és troba a les pistes d'esquí de Porte Pimorens.
Quan arribem a l'aparcament a l'estanyo on deixarem el cotxe, veiem força neu al vessant nord per on hem de pujar, dubtem però al final ens decidim per anar pujant. Pugem seguint les traces del arrossegador fins el coll, el mantell de neu no és gaire gruixut i la neu bastant dura per no molestar.
Un cop arribats al coll cal anar a l'esquerra per agafar el fort pendent que ens porta al cim. La neu la trobem crosta on hi han roques, barrejada amb trams de neu dura on cal anar concentrat i sense badar, doncs no portem grampons. La Montse decideix esperar al coll. El cim és força punxegut amb una vista excel·lent.
Cim curt però interessant amb unes bones vistes dels cims de l'entorn, un bon mirador. La neu l'hi ha donat prou ambient a l'ascensió, sent un tast de les properes ascensions hivernals.
Per Montse Pueyo i Joan Asín
pujant per les pistes direcció al coll, al fons l'estanyo
un cop al coll anem a buscar els pendents que porten al cim
el pendent amb força neu crosta i dura, arribant a l'aresta cimera
cim
vistes des del coll
4 comentaris:
Aquests cims "modestos" a l'ombra dels més famosos, Pic de la Mina, sovint són divertits i ens proporcionen bones experiencies.
Renoi, hi ha força neu ja! aquesta setmana díuen n'hi posarà més.
Bonica excursió. records a la Montse
salut ia tibar
Jaume la neu va ser una sorpresa que li va donar ambient a l'ascensió.
Gràcies Joan B
Enhorabona, ja heu trepitjat neu nova, estic amb tu; la tardor és especial.
Publica un comentari a l'entrada