dimecres, 20 d’abril de 2011

SANT HONORAT, PARET DE MU, via "RETIRO ESPIRITUAL"

18/04/11. Aprofitant que estem a la Setmana Santa ens arribem amb en Manel aquest racó de Sant Honorat. Un lloc místic que inspira tranquil·litat, la via escollida és la "Retiro espiritual" molt adient a les dates en que és trobem. La via està orientada a l'oest ideal per els matins d'estiu o quan el sol apreta.

la paret de Mu i ressenya
 informació a: rocaineu, kutrescaladors

Quan arribem al coll de Mu coincidim amb un altre cordada (Cèsar i Jordi) que també van a fer la mateixa via, fem plegat l'aproximació. Quan arribem a peu de via ens deixem començar a nosaltres.
Comença en Manel fent un primer ressalt vertical que un cop superar s'ajeu amb una mena de terrassa, R1 sota un marcat desplom.
El segon llarg comença amb uns passos desplomats d'Ae, seguint per placa fins a la R2.
El tercer llarg segueix una inmensa placa per on és va navegant a la recerca del parabolt.
El quart llarg fa una mena de S surt a la dreta per superar un ressalt, seguint cap a l'esquerra i tornar a la dreta amb una entrada vertical a la R4.
El cinquè llarg puja fins el coll per agafar una placa que ens porta fins el peu d'un marcat díedre on trobem la R5.
El darrer llarg comença amb un pas estrany per entrar al díedre, aquí la roca canvia i cal controlar-la, trobem força parabolts que s'agraeix donada la qualitat de la roca. R6 al cim.

Fem les fotos de rigor mentre arriben en Cèsar i Jordi. Baixem plegats amb 3 ràpels de 60m, R6-R4, R4-R2, R2-R0.

En resum una via ideal per fer-la un matí quan el sol apreta, equipada amb parabolts, roca bona encara que cal vigilar per evitar sorpreses, el darrer llarg la roca és delicada. Dificultat obligada V.
Per: Manel Benavent i Joan Asín 

la paret de Mu i en Manel a la R1

superant el desplom del segon llarg

en Manel d'excursió per les plaques del tercer llarg

ressalt per entrar a la R4

arribant al coll

al díedre del darrer llarg i R6

Cèsar i Jordi a la R6

al cim

2 comentaris:

Gatsaule ha dit...

Així és bona la via? T'ha agradat, veig. Tinc ganes d'anar-hi, però amb aquella roca sempre tens dubtes... Enhorabona!

joan asin ha dit...

Joan la roca esta força bé menys al darrer llarg on cal controlar però esta ben equipat.