27/04/11. Montserrat terreny d'aventura. El passat 9 de març vam fer una primera incursió a la via obrint el primer llarg i mig del segon. El 31 de març hi tornàvem aquest cop vam acabar el segon i tercer llarg, quedant-nos al peu del marcat díedre final. El 6 d'abril amb una tarda de forta calor vam pujar per l'aresta Est fins el cim per rapelar, aprofitant per a netejar i equipar el darrer llarg, aquell dia la calor ens va fer suar de valent.
 |
| la Pastereta |
Avui hi tornem per fer la primera integral i equipar les reunions que havíem muntat en arbres les altres incursions a la paret.
La via té un caire d'aventura, amb roca delicada i que cal controlar, encara que hem sanejat bastant de crostes i llastres. Té dos trams de transició amb pedres soltes i herba, un al principi del segon llarg i un altre al final del tercer., que trenquen la continuïtat . La via esta pràcticament equipada, cal portar 12 cintes exprés, bagues savineres, algun friend mitja i Camalot del 2 i 3 que poden ser útils al primer i tercer llarg el del 3. És aconsellable dur cordes de 60m.
 |
| ressenya, foto de l'Eduard (escalatroncs) |
El primer llarg comença a la rampa (III) de la via viatge apatxe, un cop superat el primer tram segueix per la placa de l'esquerra amb un ressalt més vertical (IV) abans d'entrar a la R1 sota un desplom,50m. Aquest llarg es té que auto protegir, és pot posar una baga en una savina un pont de roca (baga posada) i dos friends.
El segon llarg flanqueja a la dreta (II) amb un primer tram de roca trencada per entrar a una canal que ens porta al peu d'un marcat esperó. Pugem per l'esperó (IV) fins un ressalt vertical on cal anar buscant el pas (V,V+) un cop s'ajeu (IV+,IV) les assegurances allarguem, cal anar concentrat i prestar atenció a la roca. R2, 55m.
El tercer llarg va a buscar la placa de la dreta amb una dificultat mantinguda de V fins un arbre des d'on flanquegem a l'esquerra III primer i després II amb pedres soltes i entrar al bosc plenjat al peru del díder final on trobem la R3, 55/50m.
El quart llarg comença per una placa vertical de V+,6a fins un arbre sec al peu del díedre que seguim per l'esperó de l'esquerra (equipat) i mantingut en V. La roca s'ha sanejat, encara pot haver-hi alguna cosa solta. R4 al cim 30m.
En resum una via amb passatges interessants, roca delicada, practicament equipada tret del primer llarg. Amb el peatge de dos trams de transició per terreny amb pedres soltes i herbes.
Un deute enderrerit que tenia pendent amb la Mariona i que gràcies a l'Antoni l'hem pogut saldar.
Per Antoni Gómez i Joan Asín
 |
| a la placa del primer llarg |
 |
| part final de l'esperó del segon llarg des de la R2 |
 |
| al tram mantingut de V del tercer llarg |
 |
| placa d'entrada i esperó del quart llarg |
 |
| al cim amb la feina feta |
12 comentaris:
Moltes felicitats! estarà contenta la Mariona! al final ha sortit la criatureta!! ja feia dies que ens esperavem!
Ara faltarà el temps per repetir-la!
Felicitats als dos!
Molt bé Joan,
Caldrà anar a fer-la per poder-te donar la nostra opinió.
Salut i a tibar
Felicitats Joan!
Una via per anar les tardes estiuenques, allà toca l'ombra oi?
Gràcies per la feina!!! i enhorabona!
LO de la Mariona ens ho hauràs d'explicar perquè alguns no sabem de que va. Felicitats per la descoberta.
Llorenç això d'anar per les tardes ha durat més del compte.
Joan B, atenció és una via d'aventura amb roca a vigilar.
Lu, ja hi tornem? enhorabona, la via a l'estiu és de matí a la tarda et pots torrar és cara Oest.
Mingo la Mariona és la meva filla que feia temps que reclamava una via.
Felicitats per l'obra! ara ens toca repetir-la, de ben segur que trobarem un matí per anar a tastar-la, segur que val la pena.
Jaume a vegades les línies lògiques no sempre son bones, nosaltres però ens ho hem passat molt bé obrint-la, llàstima que la roca no acompanya gaire, si és va fent la via pot quedar bé. El darrer llarg a mi m'agrada molt.
molt maca papiii :) moltes graciees! havera si un dia l'anem a fer! unptuneeet
Felicitats per l'opertura, fan bona pinta les plaques, haurem d'anar'les a tastar
Miquel
Mariona per anar-hi cal que entrenis una mica, je,je.
Miquel si vas ja diràs pensa que la roca a trams cal controlar-la.
Et veig molt aperturista, darrerament.... S'haurà d'anar a tastar, que ja saps que no hi roca dolenta si no.....
Joan en Joan B ja ha fet la primera repetició,a veure qui s'anima.
Publica un comentari a l'entrada