26/03/14. El matí ha estat ennuvolat i a la tarda
sembla què millora, tot i així busquem una via amb poca aproximació, a la zona
del càmping al Monestir.
 |
| ressenya |
Una via curiosa i variada en
equipament, estil i qualitat de la roca. Segons la guia la resultant d’aquesta
via de tres llargs no és deu a uns sols aperturistes.
Per arribar a peu de via,
del Monestir anirem direcció al càmping, abans d’arribar-hi, agafarem el camí
del mirador de Fra Garí. Una mica abans d’arribar a la Granota (via la Pique
Longue) surt un corriol què ens porta a peu de via (sostre molt visible) un
burí.
El primer llarg comença per
un ressalt abans d’entrar en un marcat díedre. El seguim uns metres i després
sortim per la placa de l’esquerra fins a sota del sostre on trobem la R1, 30m. Equipat
amb espits i algun clau. Roca bona. (V).
El segon llarg, canvi de
registre, flanqueig aeri i mantingut a la dreta per sota del sostre. 25m,
equipat amb burins, roca bona, 6a (V+/A0). Reunió penjada.
El tercer llarg, segueix per
l’esperó, equipat amb parabolts (rovellats) i separats, on amida què anem
pujant haurem de prestar més atenció a la qualitat de la roca. Trobarem una
reunió a l’esquerra abans del cim (millor fer-la). 40m, roca variada, V+
obligat.
Descens, seguirem fins el
cim de l’agulla i baixarem a un coll on trobem un passamà que ens porta a una
instal·lació de ràpel (el Cargolet), amb un ràpel de 60m ens deixa al peu de la
via Pique Longue, dens d’on anirem a buscar el camí de pujada.
Quan rapelàvem ha caigut un bon xàfec què ens ha deixat ben xops.
En resum via curiosa i
variada, a tenir en compte, el tercer llarg és obligat.
Per: Lambert Colas, Antonio
Gómez i Joan Asín.
 |
| primer llarg |
 |
| segon llarg |
 |
| segon llarg |
 |
| tercer llarg |
 |
| FOTOCIM |
5 comentaris:
A veure si avui tinc més sort en el comentari, doncs ahir no es gravaba, misteris de la informàtica.
Veig que el mal temps que feia al mati no us ha espantat, felicitats aquesta via m'havia cridat la atenció, sembla que val la pena. Al menys les fotos del segon llarg són espectaculars.
Salut companys
Mingo la via és variada i amb vistes. El darrer llarg és el més obligat i cal vigilar amb la roca.
Enhorabona Joan i companyia! com diu el Mingo és una via que fa patxoca i que crida l'atenció, sobretot l'aeri flanqueig. Pot ser un bon objectiu per una tarda.
Felicidades por la ascensión. Solo decir que este fin de semana pasado hice la via y NO ESTABA LA CUERDA FIJA que estaba puesta en algunas reseñas. Así que cuidado a los que queráis hacerla en adelante y llevad dos cuerdas siempre. Suerte!!:P
per als propers escaladors.. la bona roca de la segona tirada no és massa bona si vas en lliure, al tanto! ;)
Publica un comentari a l'entrada