dimecres, 14 d’octubre de 2015

CÒRCEGA 3, CASTELLUCCU, Via RISTRETTU

5/10/15. Comencem esmorzant i fent el pla del dia, avui el Paco i el Josep Lluís faran esportiva a la zona del coll de Bavella. L’Agustí i l’Enric van a l’Aresta Zonza i amb el Remi i el Josep anirem a un altre zona què sembla interessant.
Del coll de Bavella haurem de fer 11Km cap a l’Est, ens costa una mica trobar l’aparcament però al final el trobem.
Del aparcament surt un camí ben fressat què primer puja una mica i després va baixant en direcció al riu. Durant l’aproximació (40 minuts) veiem el Castelluccu una bona paret amb formacions curioses.


A peu de via veiem una zona barrada per grans desploms?. La via té sis llargs de corda, on només hem trobat tres bagues en arbres en les tres primeres reunions i un pont de roca al darrer llarg. Una via espectacular, atlètica i variada d’autoprotecció total. Amb el semàfor d’aliens i friends fins del 3 de Camalot en tindrem prou, 10 cintes exprés, algunes de llargues i tascons (opcionals).
els desploms ens esperen i arribant a la R1
El primer llarg comença per un esperó què ens porta fins a sota d’un desplom on trobem la R1.
Al segon llarg ja comença el festival, sortim per una placa en diagonal cap a la dreta a buscar una canal-díedre, què ens depara un tram vertical i atlètic amb bones preses. A la sortida fem la R2 en un arbre.
El tercer llarg és curt però intens. Sortim de la R2 i ens trobem sota d’un gran desplom?, ens decidim per la zona més feble de la dreta on trobem un passatges força atlètics. Un cop superat seguim uns metres i fem la R3 en un altre arbre.
El quart llarg és espectacular, ara tenim el pas totalment barrat per desploms. La via va a buscar la canal i la paret de la dreta, per entrar per un forat a una estreta xemeneia, per on haurem de pujar, al mig trobem un passatge molt però molt estret, passat aquest pas la progressió és relaxa una mica. La reunió cal muntar-la a la sortida de la xemeneia a l’esquerra. En Josep però segueix pujant per la dreta i munta la R en un arbre (com no).
El Remi surt cap a dalt però enseguida ens adonem què estem fora de la via, així què improvisa una variant per la dreta, fent un R inter mitja.
El Darrer llarg, és veu impressionant, una gran placa amb formacions i una solitària baga en un pont de roca, sembla indicar l’itinerari. Resulta ser un llarg de navegació, tot anant a buscar els passatge per aquest món de formacions rocoses, amb contats punts per assegurar-se amb una dificultat de 5b.
Un cop al cim podem gaudir del paisatge del entorn. El descens el fem caminant i desgrimpant seguint les fites què trobarem i què ens porten al coll on trobem el camí de l’aproximació.
En resum una bona via d’autoprotecció amb una dificultat obligada de 5c/6a a equipar i un recorregut espectacular, una petita joia.
Per: Remi Brescó, Josep Solé i Joan Asín.
a la canal díedre del segon llarg
arribant a la R2
a la R3
iniciant el quart llarg 
entarnt a la estreta xemaneia
estreta, estrela déu n'hi do 
a la variant del cinquè llarg 
fem un R intermitja
navegant per les formaciones del sis llarg
sisè llarg
FOTOCIM 

2 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Quina via mes treballosa no? espectacular la fisura, ja hi cabíeu?

joan asin ha dit...

Hi havia un tram molt estret d'espeleo-escalada, je,je