5/10/15.
Comencem
esmorzant i fent el pla del dia, avui el Paco i el Josep Lluís faran esportiva
a la zona del coll de Bavella. L’Agustí i l’Enric van a l’Aresta Zonza i amb el
Remi i el Josep anirem a un altre zona què sembla interessant.
Del coll de Bavella haurem
de fer 11Km cap a l’Est, ens costa una mica trobar l’aparcament però al final
el trobem.
Del aparcament surt un camí
ben fressat què primer puja una mica i després va baixant en direcció al riu. Durant
l’aproximació (40 minuts) veiem el Castelluccu una bona paret amb formacions
curioses.
A peu de via veiem una zona
barrada per grans desploms?. La via té sis llargs de corda, on només hem trobat
tres bagues en arbres en les tres primeres reunions i un pont de roca al darrer
llarg. Una via espectacular, atlètica i variada d’autoprotecció total. Amb el
semàfor d’aliens i friends fins del 3 de Camalot en tindrem prou, 10 cintes
exprés, algunes de llargues i tascons (opcionals).
 |
| els desploms ens esperen i arribant a la R1 |
El primer llarg comença per
un esperó què ens porta fins a sota d’un desplom on trobem la R1.
Al segon llarg ja comença el
festival, sortim per una placa en diagonal cap a la dreta a buscar una canal-díedre,
què ens depara un tram vertical i atlètic amb bones preses. A la sortida fem la
R2 en un arbre.
El tercer llarg és curt però
intens. Sortim de la R2 i ens trobem sota d’un gran desplom?, ens decidim per
la zona més feble de la dreta on trobem un passatges força atlètics. Un cop
superat seguim uns metres i fem la R3 en un altre arbre.
El quart llarg és espectacular,
ara tenim el pas totalment barrat per desploms. La via va a buscar la canal i
la paret de la dreta, per entrar per un forat a una estreta xemeneia, per on
haurem de pujar, al mig trobem un passatge molt però molt estret, passat aquest
pas la progressió és relaxa una mica. La reunió cal muntar-la a la sortida de
la xemeneia a l’esquerra. En Josep però segueix pujant per la dreta i munta la
R en un arbre (com no).
El Remi surt cap a dalt però
enseguida ens adonem què estem fora de la via, així què improvisa una variant
per la dreta, fent un R inter mitja.
El Darrer llarg, és veu impressionant,
una gran placa amb formacions i una solitària baga en un pont de roca, sembla
indicar l’itinerari. Resulta ser un llarg de navegació, tot anant a buscar els
passatge per aquest món de formacions rocoses, amb contats punts per assegurar-se
amb una dificultat de 5b.
Un cop al cim podem gaudir
del paisatge del entorn. El descens el fem caminant i desgrimpant seguint les
fites què trobarem i què ens porten al coll on trobem el camí de l’aproximació.
En resum una bona via d’autoprotecció
amb una dificultat obligada de 5c/6a a equipar i un recorregut espectacular, una
petita joia.
Per: Remi Brescó, Josep Solé
i Joan Asín.
 |
| a la canal díedre del segon llarg |
 |
| arribant a la R2 |
 |
| a la R3 |
 |
| iniciant el quart llarg |
 |
| entarnt a la estreta xemaneia |
 |
| estreta, estrela déu n'hi do |
 |
| a la variant del cinquè llarg |
 |
| fem un R intermitja |
 |
| navegant per les formaciones del sis llarg |
 |
| sisè llarg |
 |
| FOTOCIM |
2 comentaris:
Quina via mes treballosa no? espectacular la fisura, ja hi cabíeu?
Hi havia un tram molt estret d'espeleo-escalada, je,je
Publica un comentari a l'entrada