diumenge, 20 de març de 2016

GARRAF, PENYA SEGAT DE LA FALCONERA

19/03/16. El bar muntanya de Collbató avui és el cau d’un bon grapat d’escaladors dissertant sobre les possibilitats d’on podrem escalar avui. Fora però el plugim va agafant força....s’imposa una segona ronda de cafès. Comencen les desercions.
Avui m’ha acollit el Toni què ha quedat amb l’Helena i el Irving per fer el bateig d’escalada del seu Pare. Abans de donar-ho per impossible, juguem la carta amagada del Garraf i posem rumb cap a la costa.
A l’arribada sembla què aguantarà, ens equipem i anem cap a peu de paret i apareix el plugim que va agafant força, així què retornem a l’aparcament i ens refugiem al túnel, on esperem el miracle. Al cap d’una estona sembla què s’aclareix una mica i para de ploure???. Tornem a la paret ben molla però, i ens preparem per improvisar una escalada de consolació pel penya segat, enllaçant llargs de diferents vies, en dues cordades el Toni amb l’Irving i el seu Pare i l’Helena amb mi. Just al cim on coincidim amb el Jordi Martínez i company, torna a visitar-nos el plugim què ens acompanyarà fins a l’aparcament.
En resum escalada de consolació per a matar el cuc...









FOTOCIM

3 comentaris:

Antoni Aymami Hernandez ha dit...

Com diuen per l'estrager. "El que la sigue la consigue".

Jaumegrimp ha dit...

Renoi com està la Méteo!! ara que sou ben tossuts o motivats eh!

joan asin ha dit...

Déu n'hi do ...al final però, vam fer corre les cordes, j,je,Toni i Jaume