19/03/16.
El bar muntanya de Collbató
avui és el cau d’un bon grapat d’escaladors dissertant sobre les possibilitats
d’on podrem escalar avui. Fora però el plugim va agafant força....s’imposa una
segona ronda de cafès. Comencen les desercions.
Avui m’ha acollit el Toni què ha quedat amb
l’Helena i el Irving per fer el bateig d’escalada del seu Pare. Abans de
donar-ho per impossible, juguem la carta amagada del Garraf i posem rumb cap a
la costa.
A l’arribada sembla què aguantarà, ens
equipem i anem cap a peu de paret i apareix el plugim que va agafant força,
així què retornem a l’aparcament i ens refugiem al túnel, on esperem el
miracle. Al cap d’una estona sembla què s’aclareix una mica i para de
ploure???. Tornem a la paret ben molla però, i ens preparem per improvisar una
escalada de consolació pel penya segat, enllaçant llargs de diferents vies, en
dues cordades el Toni amb l’Irving i el seu Pare i l’Helena amb mi. Just al cim
on coincidim amb el Jordi Martínez i company, torna a visitar-nos el plugim què
ens acompanyarà fins a l’aparcament.
En resum escalada de consolació per a matar
el cuc...
FOTOCIM |
3 comentaris:
Com diuen per l'estrager. "El que la sigue la consigue".
Renoi com està la Méteo!! ara que sou ben tossuts o motivats eh!
Déu n'hi do ...al final però, vam fer corre les cordes, j,je,Toni i Jaume
Publica un comentari a l'entrada