dimarts, 12 de juliol de 2016

MONTSERRAT, AGULLA DEL MEGUI, Via JOAN BEGUÉ PUIG


12/07/16. El Ramon va tatxant les vies dels germans Masó, avui quedem per escalar i em proposa la via Joan Begué Puig a l’Agulla del Megui, com dius? agulla del què?. Ullada ràpida al núvol galàctic i res de res...finalment a la guia de la Plantació trobo la informació “la via recorre la llarga cara nord de l’agulla, en un ambient feréstec buscant el camí més lògic i clàssic, amb roca variable....

Doncs això avui toca endinsar-se per la Plantació a l’aventura. Per arribar a peu de via cal anar al camí de Sant Joan a Sant Jeroni i al mirador agafar el corriol què baixa cap El Sentinella a peu de l’aresta GEDE, cal anar a l’esquerra posant en marxa la intuïció fins a peu de l’agulla Megui anem cap a la dreta fins a veure un espit, aproximació un tant selvàtica.

 El primer llarg comença vertical amb assegurances justes, en aquest primer tram trobem 3 espits, després va perdent verticalitat però cal prestar atenció a la roca trobem un altre espit, seguim per terrenys més fàcil fins el tram final què torna a guanya verticalitat, podem posar un Camalot del 2. R1 35m 2 espits.

El segon llarg comença en Ae/A1(un pitó extraplà posat), sortida atlètica amb bones preses i de seguida un altre espit, després haurem de navegar fins a la R2, 30m, un parabolt i un pitó.
El tercer llarg és curt 15m però amb el seu punt, pas de sortida desplomat, diuen V+, però nosaltres fem un A0, després seguim recte, posem un tòtem blau, uns metres més posem un Camalot del 2 i anem a l’esquerra per fer el darrer ressalt, roca delicada, R3 en una savina al cim.
Els germans Masó tenen la bona costum de posar un pot amb llibre de visites(minimalistes però), estem curiosos i trobem les dades de la primera ascensió del 2005 i un altre del 2010, així què avui fem la tercera ascensió el 2016.
El descens el fem amb un ràpel de 25m fins el coll i després baixem per la canal també amb intuïció, trobem un tram força dret on posem una corda per fer-la servir de passamà, seguim baixant fins a trobar el camí de l’aproximació.
En resum una bona via en el seu estil, amb assegurances distants i roca variable, què encara què curta et dona la sensació què has escalat. No recomanable pels amants del “Love Climb”. A nosaltres ens ha agradat.
Per: Ramon Prades i Joan Asín

primer llarg

arribant a la R1
a l'artificial del segon llarg
tercer llarg

tercer llarg
arribant al cim
FOTOCIM

3 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Bona aquesta! has fet una dels Masó que jo no he fet...com es nota que escales tant que has d'espigolar d'on pots punyetero!

joan asin ha dit...

Je,je, aquesta és a proposta del company,

anónimo ha dit...

Hola sóc el Megui = Jordi Monterde, informo que la normal va pel redera i el 2014 i el 2015 la vaig tornar a escalar, però no vaig apuntar res al llibre del cim, abans es signava sempre. és probable que el llibre el posés en Josep Barbarà el dia que la vàrem pujar per primer cop.