4/01/17.
La via 172 anys, és una via
què s’endinsa a les entranyes del Serrat de les Garrigoses, buscant-se pas
entre canals i ressalts què ens depararà sens dubte un dia d’aventura al estil
senglar. Arribar a peu de via ja ens farà entrar en matèria, pugem per les
escales què porten a la Cova del Sanitre, quan girà a la dreta agafem un
corriol cap a l’esquerra per la base de la paret, quan el camí baixa per una
canal, veurem un fletxa pintada (vermella) a la paret de la dreta, la seguim i
baixem al torrent, seguim més senyals fins a peu de via 1 espit.
DADES
Primera ascensió: 1997
Per: Ramón Majó, Joan Frontera, Francesc
García.
Equipament: pràcticament equipad amb espits i
pitons.
Material: 8 cintes exprés, joc de friends
fins Camalot 1,tascons, bagues per savines.
Dificultat: V+. V obligat.
Primer llarg, pugem per una placa fins un
ressalt (espit) passatge difícil V+ (A0), seguim per terreny més amable fins a
trobar la R1.
Segon llarg, seguim per una fissura díedre i
sortim a l’esquerra fins a la R2.
Tercer llarg, sortim a l’esquerra superant un
ressalt, després per terreny fàcil anem en flanqueig cap a la dreta (fletxa
vermerra) fins a la R3 al peu d’una gran placa.
Quart llarg, és el millor de la via, comencem
per una canal díedre per passar a la placa de l’esquerra i seguir després directament fins a la R4 en
un collet, llarg mantingut en el V grau.
De la R4 seguim per la carena caminant fins el
peu d’uns espreons.
Cinquè llarg, seguim directament per l’esperó
fins a sota d’un desplom on trobem la R5.
Sisè llarg, sortim a l’esquerra, per accedir
a la canal díedre per on pugem, primer per xemeneia herbosa i després per placa
fins a la R6.
De la R6 haurem de caminar fins a la base
d’un darrer ressalt.
Setè llarg, pugem directament per la placa,
roca a controlar, un cop superat podem muntar reunió en un burí a la carena.
Vuitè llarg, seguim grimpant per la carena
fins a la carena cimera.
Descens, un cop a la carena seguim un
camí cap a l’esquerra a buscar el camí
de les Bateries i drecera de Frai Garí, què ens retornarà a l’aparcament.
Per: Ramón Prades, Armando Cobo, Antonio Gómez, Joan Asín.
primer llarg |
segon llarg |
tercer llarg |
quart llarg |
quart llarg |
cinquè llarg |
cinquè llarg |
setè llarg |
Ramón i Armando a la R 6 |
setè llarg |
FOTOCIM |
2 comentaris:
Una via curiosa si mes no ! fa anys hi vaig anar i ens vam perdre entre trams d'enllaç, no fa massa hi vam tornar i ja a l'inici no ens va fer el pes i vam marxar, potser caldrà donar-li una altra oportunitat.
Si Jaume dona-li un altre oportunitat, una via curiosa, jo ja l'havia fet quan la van obrir, aquest cop m'ha agradat més que l'altre vegada, aixó si terreny d'aventura, el quart llarg és molt bo.
Publica un comentari a l'entrada