dimecres, 28 de juny de 2017

MONTSERRAT. GORRO FRIGI. Via FERNANDO LANJARÍN

28/06/77. Teníem pendent d’escalar plegats amb el Pascuti, des de vam anar a Sardenya, volíem anar al Pedra però les prediccions de pluges ens fan recollir-nos a Montserrat. També s’apunta el Manel, tot esmorzant ens decidim per anar a la via Fernando Lanjarín al Gorro Frigi.
Aquesta via ja l’havia fet dues vegades fa molts anys, abans del re equipament de l’any 2010.
Hem anat a buscar l’ombra a una vessant oest, l’ombra hi era però també un vent gelat què ens ha acompanyat tota l’ascensió i què hem patit amb la nostra vestimenta estiuenca, com hem agraït el sol quan en arribar al cim.
Aquesta va ser la primera via en aquest pany de paret i l’itinerari aprofita el millor terreny i verticalitat de les plaques, el darrer llarg surt per bell mig d’un esperó.
 DADES

Primera ascensió: 1990.
Per: Manel Pedro.
Re-equipada en part: 2010.
Per: Jordi Pazo, Toni Mateu.
Equipament: Totalment equipada, burins i parabolts, resten tots el espits/burins vells.
Quan reequipem hauríem de treure les peces velles, si no no cal fer-ho, al darrer llarg s’han afegit més parabolts, tampoc s’hauria de fer, però és el que hi ha.
Material: 15 cintes exprés, estrep/s opcional.
Dificultat: V/Ae, 6a+ en lliure.

Primer llarg, placa vertical on haurem d’anar seguint les expansions a voluntat, en lluire, cambinat V/A0 o Ae.

Segon llarg, sortim a la dreta i haurem d’anar navegant a la recerca de les expansions.

Tercer llarg, segueix la mateixa tònica, placa a la caça de l’expansió.

Quart llarg, fem un ressalt pe entrar a una canal herbosa per on pugem fins el peu d’un marcat esperó.

Cinquè llarg, pugem pel mig de l’esperó amb un inici més vertical.

En resum una bona opció de dificultat baixa ideal per anar-hi els dies de calor de l’estiu.

Per: Joan Pascual (Pascuti), Manel Benavent, Joan Asín.
primer llarg
primer llarg
segon llarg
segon llarg
segon llarg
segona reunió
tercer llarg
tercer llarg
tercera reunió
cinquè llarg
cinquè llarg

preparant la fotocim
FOTOCIM

2 comentaris:

Jordi_Brasil ha dit...

Correctas com sempre les teves criticas, a las dos primeras tirades vem ser dos cordades diferents a intentar restaurar la via la 29 de les obertes al gorro, al mateix temps, la intencio era cambiar las xapes trencades per noves, pro no es va tornar per la neteja, la ultima tirada vem cambiar lo que habia en mal estat en el moment, te tres seguros mes que cuant es va obrir. La via es repeteix suvint.

http://gorrofrigi.blogspot.com.es/

joan asin ha dit...

Jordi jo ja l'havia fet dues vegades abans, tot i ser una via modesta tenia el seu punt picant anant a buscar les assegurances, la pri mera per a fer-la al gust i la darrera calia escalar per arribar a les assegurances. Ara resulta més fàcil i tenim més ferralla a la paret, velles i noves assegurances. Crec què hem de fer una reflexió important quan fem una reequipació i sobre tot treure les peces què substituïm, m'incloc i ho intento fer. Encara tinc què anar a treure els burins vells d'alguna reequipació a veure si ho faig aquesta tardor....