15/11/12. Aquest matí fa força fred, el dia però és esplèndid,
volem anar a la Font Ferrera al Solsonès. Aparquem a l’Hostal del Pla i fem l’aproximació
amb ombra i fred. Ens fem un bon embolic cercant la paret, després de varies
errades sembla què la trobem, encara a l’ombra, ens costa veure les vies, la
textura de la roca és veu guerrera, avui ens falta motivació i ho deixem per un
altre dia. Com a pla B anem a Vilamala a fer la via El Camí dels Alamalivons.
Avui realment no és el dia, ens tornem a fer un altre embolic però al final
trobem la via, déu n’hi do.
Vilamala destil·la tranquil·litat i aïllament , la via comença al fons
de la vall, així que l’aproximació és en baixada. Aparquem en un revol molt
tancat passat el Km 21 de la carretera de Solsona a Coll de Jou. Al revol hi ha
un aparcament pel cotxe.
Seguim una pista direcció est fins després d’una marcada corba en
baixada què ens deixa a un coll, aquí hem de trobar una fita què marca un
corriol ,fites i marques grogues, anem cap a la dreta a buscar una marcada aresta
què la seguim fins a un altre coll. Aquí les fites i el corriol baixen cap el
fons de la vall, el seguim fins què torna a pujar on hem d’entrar a un torrent
a la dreta, embrossat de vegetació en una clariana trobarem el peu de via
parabolt visible a la paret de la dreta.
DADES
Primera ascensió: abril 2009
Per: Antxi Cradús, Llorenç Vallès.
Equipament: totalment equipada a mb parabolts de 8 als llargs i de 10 a
les reunions.
Material: 10 cintes exprés, semàfor aliens opcional.
Dificultat: V.
Roca: Conglomerat.
Orientació: Sud-oest.
La via enllaça dues grans plaques amb una zona inter-mitja caminant i
grimpant.
El primer llarg, totalment de navegació per placa amb dos ressalts, el
darrer amb un passatge atlètic.
El segon llarg, sortim a l’esquerra a buscar un esperó ajagut per un
pugem fins a la R2.
Recollim les cordes i seguim a l’ensamble fins a la segona gran placa,
primer caminant i després grimpant fins a un replà on trobem un parabolt.
El quart llarg va a buscar una petita savina, què ens indica l’itinerari,
després segueix una zona vertical de gran còdols, un cop superat trobem la R4.
El cinquè llarg és curt i supera una placa vertical.
El retorn evident seguim per l’aresta a buscar l’aparcament, 5 minuts.
Bé al final avui hem pogut escalar tot i l’inici tortuós i mandrós.
Per: Antonio Gómez, Joan Asín.
 |
| primer llarg |
 |
| primer llarg |
 |
| primer llarg |
 |
| segon llarg |
 |
| quart llarg |
 |
| quart llarg |
 |
| R3 |
 |
| arribant a la R4 |
 |
| cinquè llarg |
 |
| FOTOCIM |
4 comentaris:
Felicitats, !!!
Sempre cercant llocs nous. Sou uns cracks!!
Josep
Josep, hi han varies vies en aquesta zona, però no son molt contínues, però és un racó solitari i tranquil.
iepa!! feia dies que no veia cap piulada d'aquesta!
Si vols tornar a Vilamala, I una mica més d'ambient ves a fer la ressaca estiuenca, on corre l'aire entre xapes, o la de les encantades, gran travessia on tant el de primer com el de segon tenen que apretar les dents!
Ei Llorenç el racó es molt agradable m'apunto les propostes u a abraçada a tota la familia
Publica un comentari a l'entrada