diumenge, 9 de setembre del 2018

ABELLA DE LA CONCA. AGULLA AJAGUDA. Via DEL PERE.

-->
6/09/18. Feia temps què em cridava l’atenció una petita agulla amb una placa un pel ajaguda a Abella de la Conca, però per una cosa o un altre allí seguia. Avui ens agafa un rampell i decidim anar-hi.  No ho teníem clar i pensàvem què ja trobaríem alguna cosa, però sorpresa no hi ha res, així què ens hi posem.


 DADES

-->

Primera ascensió: 6/09/2018
Per: Isabel Notivoli, Joan Asín.
Equipament: Semi-equipada austerament, amb ponts de roca, pitons i parabolts.
Material: 10 cintes exprés,  joc de friends fins #2,  opcional repetir 0,75,1
Dificultat: V/V+ a equipar.
Orientació: Sud.
Roca: Calcaria, bona en general però cal prestar atenció, s’ha sanejat poc.
Horari: Nosaltres hem estat 3:30h per obrir-la.

Via dedicada a Pere Castells Solà del bar SPORT de Bellcaire d’Urgell, què ens va deixar en un malaurat accident de moto (gener 2017).

Aproximació: abans d’arribar a Abella de la Conca, agafem un trencall a l’esquerra, el seguim i després d’una corba tancada a l’esquerra, on ja veiem l’agulla a la dreta, aparquem en un petit espai a l’esquerra, davant d’una pista què puja a la dreta. Pugem per la pista, deixem un primer trencall a la dreta, seguim fins a un camp d’arbre, anem pel marge dret, direcció a l’agulla, trobarem un camí què passa pel peu de via. Fita i pont de roca visible.

Descens: 2 ràpels de 30m.

Primer llarg, 2 ponts de roca, és tracta d’un contrafort per arribar a la gran placa, pugem per un placa fins el peu de la gran placa. R1, 1 parabolt a reforçar, 25m.

Segon llarg, 2 pitons, 1 baga en una savina, 1 parabolt, pugem per una placa i anem a la dreta a posar-nos a la vertical d’un díedre-bavaresa, per on pugem, cal equipar-lo. R2 1 pitó, 1 parabolt, 30m.

Tercer llarg, 2 parabolts, sortim per una placa fins a un sostret, el superem i ja seguim per la gran placa, per l’esquerra, fins a un collet on trobem la R3, 1 parabolt un pont de roca, 40m.

Quart llarg, fàcil, seguim l’aresta fins el cim, R4 55m, podem muntar la reunió al cim amb flotants o baixar un pel on trobem el primer ràpel.

Una via curta, bona per a practicar l’autoprotecció.

Per: Isabel Notivoli, Joan Asín.






FOTOCIM

8 comentaris:

Mingo ha dit...

Enhorabona, me l'apunto per quan hi pugui anar

Jaumegrimp ha dit...

Enhorabona Joan i Isabel ! això és arribar i moldre! haurem d'anar-hi a contribuïr en la "neteja". Gràcies pels deures.

joan asin ha dit...

Vinga Mingo, aixòs jja està fet.
Apa Jaume a netejar una mica je,je.

Gatsaule ha dit...

Enhorabona, no hi com tenir ull!

paca ha dit...

anomenar agulla a això es ser molt optimista.....felicitats!

joan asin ha dit...

Una petita via què cantava molt, Joan.
Jaume encara què no ho sembli el cim és puntegut, je,je.

Unknown ha dit...

Diumenge vam repetir-la amb el Joan Prunera i l'Agus. Es nota que s'ha repetit poques vegades perquè vam sanetjar força blocs. Les dues tirades del mig valen la pena, i l'aresta final és un agradable passeig aeri.
El primer ràpel queda raro. Cal fer-ho en una diagonal forçada cap a l'esquerra.
Al segon ràpel gairebé em carrego mitja paret del bloc que va baixar.
Les properes cordades calen que estiguin a l'aguait encara pels blocs "flotants" que resten a la paret.

Enhorabona per la nova via Joan Asin.

Ricard Rofes

joan asin ha dit...

Ricard ja estava dit a la piulada què estava tendra, només vam tirar el què molestava per passar-hi. El Nico guarda del refugi d'Abella em va comentar què montaria un ràpel de 35m per la vessant nord, cosa què havíen comentat alguns repetidors. Gràcies per a contribuir amb la neteja, je,je.