dilluns, 10 de setembre del 2018

MONTSERRAT. EL MIRADOR DE LA PALLA. Via DANSA DEL VENT.


10/09/18. Aquesta via cada cop què l’oferta-va al company de torn, la descartava, l’aproximació llarga i pocs metres per escalar, era una de les excuses recurrent,  però al final surt el company i avui amb el Felip, enfilem pel camí dels francesos a la recerca de l’Agulla del As de Bastos. En Jesús Carruesco gran estudiòs i coneixedor de Montserrat em comenta què, "el nom què surt a el Pam a Pam és de "El Mirador de la Palla" l'autèctic As de Bastos és la petita agulla al sud de l'aresta Bruc".

La via ens ha sorprès favorablement, (curta, intensa, què no et deixa indiferent). Tots els llargs tenen el seu què inclús el primer més fàcil. Cal escalar tot i què està equipada. Nosaltres hem posat un alien vermell al segon llarg i un de groc al tercer.

L’aproximació la fem des de la Vinya Nova, seguim la pista direcció a Can Jorba, fins què trobem el camí dels Francesos a la dreta. El seguim fins el coll de l’Ajaguda, baixem al torrent del Migdia i el remuntem fins a l’alçada dels Plecs del Llibre, on trobem un bivac a la dreta, passem pel darrera i pugem per un corriol a la dreta del torrent. Seguim una mica per intuïció, trobarem alguna fita, pugem fins a trobar l’agulla, parabolts visibles, més o menys 1h.




 DADES

Primera ascensió: 15/12/2005
Per: Isabel Notivoli, Joan Vidal.
Equipament: Totalment equipada amb parabolts del 8, de 10 a Reunions.
Material: 12 cintes exprés,  semàfor d’aliens, bagues per savines.
Dificultat. 6a/Ae. Obligat V+/A1.
Orientació: oest.
Descens: Caminant seguim l’aresta cap el nord i baixem per la canal de la dreta fins a peu de via, on seguirem el camí de pujada.

Primer llarg, placa vertical per on pugem fins què desploma, on un llarg flanqueig  a l’esquerra  ens porta a la R1, 45m.

Segon llarg, segueix un marcat díedre, què va en tendència a l’esquerra, alternarem passatges en placa i díedre. R2 sota un desplom, 25m.

Tercer llarg, llarg d’Ae/V+, fem uns primers passos desplomats i després hem de sortir a la dreta en lliure, desploma, podem posar un alien groc per protegir el passatge o millor fer un pas d’A1, després seguim en Ae  o Ae/V+, fins a sortir en lliure difícil, el últim pas l’hem fet per la dreta. R4, 30m.

En resum una bona via, recomanable. El conjunt de l’aproximació, escalada i retorn quedà força bé.

Per: Felip Linares, Joan Asín.









FOTOCIM

2 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Enhorabona, has pogut tatxar una via que et faltava! això Joan és difícil eh? jo també la tinc pendent de fa temps, i pels mateixos motius que a tu, ha ha ha.

joan asin ha dit...

Jaume és una bona via