diumenge, 14 de febrer del 2010

Serrat de les Garrigoses, via l' Aranya

13/02/10. Avui amb en Felip hem quedat per esmorzar a Collbató amb en Min i Manel per escalar després sí és pot. Quan arribem al Bar la temperatura es de 0º/-1ºC. Demanem els entrepans calents clar. Passa l'estona i en Min i Manel no apareixem, canvi de plans o s'han quedat a casa calentets?.Després del café ja no hi ha excusa ens hem de decidir?????. En Felip segueix la seva recuperació de reentre a l'escalada després de la lesió. Al final anirem a repetir l'Aranya que encara es pot escalar des del camí.
Tot i el fred al no haver-hi vent és suportable, ens trobem a en Jaume Salat i un company que van a la Codolosa fortament abrigats a l'aparcament.
Fem l'aproximació tranquil·lament fins a peu de via, en Felip és veu en ganes de començar. El primer llarg és mantingut en cinquè i cal anar buscant els passatges, no portem ressenya arribat a un punt amb una placa pel davant en Felip dubta i jo tampoc ho tinc clar així que munta reunió. Quan arribo en bé a la memòia que era per la dreta a buscar un díedre i després sí la placa fins a la reunió, me la salto, segueixo per una placa desplomada amb bona presa, vaig a buscar un díedre amb un pas força atlètic que quasi hem surt però m'haig d'ajudar del parabolt.Un cop superat el pas arribo a una reunió, que normalment no és fa, la munto.
Segueix en Felip per un díedre a protegir fins a trobar la reunió. Un llarg fàcil per un feixa ens deixa a l'inicii de la segona part, fletxes i indicacions. Segueixo per terreny una mica caòtic fins a trobar una fletxa que marca un díedre que supero i flanqueig-ho a la dreta fins la reunió. Aquest tram és una mica perdedor, cal seguir les indicacions i la lògica.
El següent llarg surt a la dreta per pujar per un díedre, flanqueig a la dreta fins un espit, una placa que hem d'agafar de dreta a esquerra ens deixa a la reunió.
El següent llarg va per un magnífic díedre a equipar al gust, segueix per terreny més fàcil, hem salto un reunió, un altre passatge de díedre per arribar a la reunió.
El darrer llarg surt a l'aresta passatge desplomat, per seguir sense més problemes per l'esperó fins a la reunió.
Durant l'ascensió ha sortit el sol i tot que la temperatura era baixa, s'ha deixat fer prou bé.
Tres ràpels ens deixen a la feixa des on anem a buscar ala canal de l'esquerra, de cara a la paret, per on anirem seguint fites fins al camí prop de la Cova.
Aquesta és la via clàssica del Serrat que no et canses de fer, llarga, atlètica, on cal equipar, amb una dificultat de V mantingut amb algun passatge extra.
En Felip ha quedat content, mica en mica va trobant el punt.
Trobareu una bona ressenya a Escatroncs.
Per Felip Linares i Joan Asín

primer llarg


magnífic díedre
entrant a la primera reunió després de la feixa

la placa abans de la reunió

sortint del díedre a equipar

pas de sortida per agafar l'esperó, darrer llarg

10 comentaris:

Jaumegrimp ha dit...

Enhorabona Joan! amb aquest fred fa mandra posar-se a vies com aquesta!
nosaltres la tenim pendent i si no ens afanyem l'haurem de deixar fins l'any vinent!! a veure si afluixa el fred!

juan carlos ha dit...

Hola,con el dia que hacia en B.C.N.y vosotros escalando al sol,esta via siempre te sorprende.

joan asin ha dit...

Jaume el setembre ja és pot tornar a escalar, una llàstima per que el lloc és ideal per l'hivern.
Juan Carlos, el dia va sortir millor del que és preveia.Records

Unknown ha dit...

Como está el tema de seguros y que cacharritos hay que llevarse para ir bien?

joan asin ha dit...

Danny la via esta semiequipada con espits y parabolts, hay que llevar aliens y friends hasta el 2 de Camalot.

Joan Baraldes ha dit...

Felicitats Joan,

Aquesta via és d'aquelles que sempre ve de gust repetir i que, almenys jo , sempre la trobo diferent ( deu ser l'edat...)
salut i a tibar

Unknown ha dit...

Gracias por la info, a ver si el finde mejora y vamos a por ella, que hace semanas que la tenemos en pendientes dado que se repite tanto y con tan buenos comentarios sobre la vía.

Mingo ha dit...

Felicitats Joan. L'últim cop que la vaig fer va ser en el més de Juliol, ja sé q no és normal, però va ser un dia sense calor.

lux ha dit...

Felicitats per la via!!
que quan tot sembla girar-se a vegades costa trobar el que.
Doncs jo tambe encara la tinc pendent...
i mira que es d'aquelles que venen sovint al cap que darrerament apareix a tots els blocs...jeje..i sempre amb bons comentaris!
Per alguna cosa sera!

joan asin ha dit...

Mingo és la gran clàssica de la zona.
Lu, t'ho passaràs bé amb els díedres!!!