dilluns, 8 de març del 2010

MONT-ROIG, EXTREM via DE LA LARA

06/03/10. Amb en Jaume i Monsio, quedem per anar a Sant Llorenç de Mongai, de fet jo m'he apuntat, la seva intenció era anar a la Farreny de la Paret de l'Os. Quan estàvem esmorzant al Bar Esport, apareix en Min i Jordi, també ens trobem a la Marta i en Mariot, és tot un punt de trobada. Quan estem comentant les vies per fer, en Min ens recorda la via de la Lara, com no l'hem fet cap dels tres i la teníem en cartera, dit i fet anem cap el MONT-ROIG.

Com anem amb el 4x4 d'en Monsio no tenim problema per arribar fins el refugi forestal del Buho. L'aproximació en baixada és tot un punt, cal estar atents d'agafar el camí que surt a l'esquerra i que va flanquejant pel peu de la paret. Seguim fins arribar a una canal per on grimpem . A la dreta trobem una reunió.

Ara be l'hora de repartir els llargs tot un ritual, comença en Jaume, després seguirà Monsio i jo faré els dos darrers llargs.
De la reunió cal pujar uns metres per agafar un cornisa, roca una mica solta, trobarem algun parabolt i un passamà, és pot fer sense encordar, però no esta demés fer-ho encordat. la reunió és munta en un arbre darrera de l'esperó al peu d'un díedre, buril i pont de roca visibles.
El segon llarg (per nosaltres), comença per una placa vertical, la roca esta crostosa i convida a l'A0 /Ae, seguim un bon tram fins que la paret s'ajeu, ara en lliure V per anar a buscar l'esperó, assegurances espellades i difícil de veure. La roca és molt bona i l'esperó molt elegant. Aquest llarg és pràcticament de 50m.

Canvi de cordes i segueix en Monsió. El tercer llarg és totalment de flanqueig molt aeri, d'una dificultat de IV d'un 20 m.

El quart llarg surt per una placa, anem a buscar un díedre, amagat a l'esquerra, el seguim fins una passatge vertical V+, és pot posar un micro i arribar a la reunió. R4 30m.

El cinquè llarg surt flanquejant a l'esquerra un mur vertical, pas atlètic V+, seguim flanquejant
a l'esquerra, roca escamosa, V,A0 fins a l'aresta, un altre passatge vertical una mica desplomat V+ a la sortida és pot posar un camelot de 1, un tros sense segurs fins un díedre pas de V+, ens deixa davant un mur vertical i llis, A0, un pas de baga per trobar la situació i anar a buscar un segur V+, (6b en lliure) un darrer díedre per entrar a la reunió V+. R5 40m.

El darrer llarg és curt, sortim recte per anar a la dreta i pujar per una fissura, A0,V+. R6 15m.

La via esta pràcticament equipada amb espits, burils i pitons, cal portar els micros i camelot fins el 1, per reforçar algun pas que allarga, 15 bagues exprés. Útil un estrep si anem justos de grau. Com sempre en aquesta zona una via curta però intensa amb equipament de l'època. Recomanable.

Per Ramon Prades, Jaume Galban i Joan Asín.


flanquejant per anar a buscar l'esperó

primer pas A0

seguim amb l'A0

en Monsio a la R3 després del falanqueig

quart llarg

al mantingut cinquè llarg

sisè llarg

darrers metres de la via

al cim

10 comentaris:

Mingo ha dit...

Diuen que de les vies més boniques de la paret de l'Extrem. Enhorabona.

Eduard ha dit...

Hola Joan, felicitats per la via. En quin estat es troben les assegurances, sobretot dels dos darrers llargs?
Felicitats pel bloc, és una molt bona referència.

joan asin ha dit...

Mingo. A mi també m'ho havien comentat. El traçat està ben buscat a mó mi m'ha agradat.
Eduard.Gràcies, les assegurances son de l'epoca, burils, algun espit i claus. Cal posar molt poca cosa. Records.

lux ha dit...

Una via interessant!! Un bon recull que tenim pel Montroig!

ahh i per cert la foto d'entrada! xulisssima!! a tenir present...;)

edunz ha dit...

bones Joan,
el montroig sempre suggerent...
el passamà de baix continua tant degradat o està canviat?

merci!

joan asin ha dit...

Lu,diuen que és la via més maca de l'Extrem.Un lloc solitari i agradable, val pena una visita.
Edu, el passamà esta que és millor ni mirar-lo, hi ha però algun parabolt abans del passamà. Records.

Llorenç ha dit...

si que te bona pinta, i donat que es una zona que no hem visitat mai.....ja tenim escusa per anar a passar-hi un cap de setmana!!
Lu! pren nota!

joan asin ha dit...

Lorenç, és un lloc que s'ha de conèixer, hi ha molta feina a fer, bon ambient, vies curtes però intenses.

jordi ha dit...

hola bones ,he vist la ressenya de la lara i el primer llarg no es de la lara sino de un altra via en construcsio ,segurament la reunio del principi es treura, sols seba ficar per asegura el montatge de un altra (r)sota la cornisa ,los bolts fins al passama potser els dixarem si no es queixen,bueno salut i força roca

The Jose ha dit...

Una vía "molt maca"
El 31-10-1987 hacíamos la segunda ascensión, la primera fue el 12-10-1987, tenéis mal la fecha en la reseña.
Salud companys!!!

ah, si queréis tengo la rese original que hizo el Gelabert