diumenge, 8 de juliol de 2012

GRA DE FAJOL PETIT, PARET DE GNEIS, via LA VALL D'EN BAS

Gra de Fajol Petit
7/O7/12. Quan fa calor i el sol és l'amo i senyor, cal anar a les parets a l'ombra o guanyar altura. En el nostre cas avui hem agafat la segona opció. En Juan Carlos em va proposar aquesta ascensió, que feia temps que estava pendent.....però que l'aproximació no ajudava, sempre hi havia una proposta millor.
Que equivocat estava, l'aproximació la fem en una horeta i via una petita joia de les imprescindibles.
Ull de Ter és una popular zona d'escola a l'hivern, quan la neu cobreix els seus cims i canals. És un lloc per escapar-te a fer una canal o un cim amb esquís.....Però en quan la neu marxa queden uns cims i parets rocalloses, poc atractives tècnicament parlant, però que son ideals per a pujar cim i fer travesses. En mig d'aquest mon apareix la paret de gneis, una excepció que ens depara una paret compacta de bona roca, on podem gaudir d'un festival d'adherència.

aproximació

al coll amb les pedres blanques
L'aproximació resulta més ràpida que la seva aparença dona a entendre. Aparcarem el vehicle a l'aparcament del Refugi d'Ull de Ter. Agafem el camí del refugi i enseguida creuem a l'esquerra un torrent. Flanquegem i trobem una pista d'esquí que remuntem fins a una mena de collet. Seguim ara cap a l'esquerra a buscar el peu de la paret que tenim en front. Pugem per la tartera de l'esquerra fins a l'aresta. Remuntem una estona i tornar a flanquejar a l'esquerra fins arribar al coll on trobem unes grans pedres blanques. A l'esquerra del coll trobem  el cim on acaba la paret de gneis (podem deixar la motxilla). Per accedir a peu de via baixem per una canal a la dreta trobarem fites i marques vermelles. Trigarem una hora llarga.
Quan arribem a peu de via no estem sols hi ha una cordada a peu de via que resulten ser en Joan Pera i Moisès de Badalona. Així que avui anirem a roda.
La via te cinc llargs mantinguts amb les assegurances espaiades on haurem d'escalar en adherència. Totes les reunions son incòmodes menys la quarta. Una via molt recomanable.

la paret i les seves plaques

resseya original que és pot trobar a caranorte.com
RESSENYA:
Primera ascensió: juliol- agost 2004
Per:  Pere Gelis, Isaac Ferrés
Equipament: Parabols del 10 i algun químic a les reunions. Les assegurances allarguen.
Material: Via equipada, portar 11 cintes exprés, semàfor alien i 0,75 Camalot opcionals.
Dificultat: 6a
Dificultat obligada: V+
Restriccions: no és pot escalar de desembre a juny.
Informació: caranorte.com, kutrescaladors.
Ll 1. Comencem per una pla ajaguda i seguim pujant per una mena de canaló que mica en mica va posant més vertical.
Ll 2. va per una placa mantinguda amb dos trams més verticals.
Ll 3. Sortim per una fissura que va d'esquerra a dreta fins entrar a la placa on trobem el pas clau de la via. Uns passatges molts fins o en A0, per a seguir per la placa mantinguda.
Ll 4. És el mes variat, sortim directament per un sostre amb uns passos de col·locació i accedir a un flanqueig. Al final tornem a entrar a la placa per l'esquerra. Seguim navegant a dreta i esquerra fins arribar a la R4, la més còmoda de totes.
Ll 5. És més curta però segueix amb la mateixa tònica fins arribar al cim (hi ha un parabolt), millor que muntar-la a la R5 uns metres per sota del cim.
Descens, el fem pel mateix camí de pujada.
Per: Juan Carlos Sánchez i Joan Asín.

pel canaló del primer llarg

a la placa del segon llarg

entrant al pas clau de la via

i un cop superat
passatge del sostre a l'inici del quart llarg

el quart llarg ens obliga a navegar

al darrer llarg

FOTOCIM

4 comentaris:

Joan B ha dit...

Ei Joan,
Aquesta via és molt maca i recomanable, a mi em va agradar molt, llastima que la del seu costat dret piqui massa perquè val la pena anar a la zona a escalar.
Salut ia tibar

joan asin ha dit...

Joan és una petita joia, ara toca l'altre, je.je

jaumeppiqueras ha dit...

Es veuen molt interessants les plaques, i llises...no hi he escalat mai a Ull de Ter tan sols esquí de Muntanya, potser haurem de canviar el xip.

joan asin ha dit...

Ei Jaume una petita joia no té la perdis