diumenge, 15 de juliol de 2012

MONTROIG, PARET DE L'EXTREM, via KE BONICA BOIRA

Paret de l'Extrem
 14/07/12. Aquest dissabte en teníem pensada una de bona, però quan ens trobem, la cosa no pinta bé. Esta ennuvolat i fins hi tot ha caigut alguna gota. Enfilem direcció a la Panadella, tot cercant possibilitat per a poder escalar avui. En Juan Carlos que sempre té una bona cartera (no d'accions), proposa d'anar a fer la darrera obertura a la Paret de l'Extrem. Dubtem ja que estem a mig juliol, però el dia sembla que és pot aguantar amb boires i temperatures no gaire altes. Així que ens anem cap al Montroig.
La via ens a sorprès, amb roca variada de diferents textures i presentacions, cada llarg és diferent. La via està pràcticament equipada,  però anirà bé portar friends del 0 al 3 de camalot per a reforçar algun pas. Podrem gaudir de diferents tècniques, plaques, díedre, xemeneia, artificial que la fan força variada. La via encara està tendre, haurem de vigilar amb alguns blocs que encara poden caure. Via molt recomanable que és pot convertir en una clàssica de la Paret de l'Extrem.

ressenya dels aperturista tunejada
 RESSENYA:
Primera ascensió: hivern 11-12.
Per: Marc Calafell, Sergi Segarra i Marc Segarra.
Equipament: parabolts del 10 i 8, algun pitó i pont de roca.
Material: joc d'aliens i Camalots del 1 al 3 (3 opcional), 14 bagues exprés, estreps.
Dificultat: 6a,Ae
Dificultat obligada: V+,Ae.
Informació: LO GALL.


Aproximació: Haurem d'anar fins el poble de Vilanova de Sal i seguir per la pista que porta a Montalegre, la seguim per la pista cada cop en més mal estat, en un revolt tancat a esquerra, la pista empitjorà millor anar-hi amb 4x4. Seguim fins el Refugi del Buho on aparquem. L'accés el fem en baixa, trobarem una fletxa i les inicials BB picades a peu de via.

Ll1. Pugem recte uns metres i seguim un llarg flanqueig a l'esquerra (atenció a la qualitat de la roca) fins a trobar una canal díedre curtet que ens porta al peu d'una marcat díedre xemeneia. R1 30m.
Ll2 . Seguim tot el díedre xemeneia, els primers passos haurem de negociar-los amb uns blocs mòbils. Després seguirem alternant les tècniques de díedre i/o xemeneia al gust. Les assegurances estan a la paret esquerra a la part de dalt. Llarg mantingut. R2 35m.
De la R2 fem un canvi de reunió (15m) per la feixa fins el peu de la paret.
Ll3 . Llarg íntegrament en artificial, al darrer pas per sortir haurem de pujar a l'últim esglaó per arribar a una presa alta per la ma (també podem fer un pas de ganxo de punta). R3 15m.
Ll4. Surt per una placa un pel desplomada amb bones preses però que s'hauran d'anar buscant (tipus Roca dels Arcs). Després la placa s'ajeu fins a la R4, 25m.
Ll5. Aquest llarg ens presenta una placa vertical compacta i mantinguda, amb fissures vertical. haurem d'anar navegant primer recte i després un flanqueig a l'esquerra per seguir per terreny més ajagut en tendència a la R5 30m.
Ll6. Sortim directes per la placa on trobem dos ressalts més difícils. La segona part la placa va perdent verticalitat fins a arribar al cim R6 25m.


Descens: del cim seguin direcció nord fins a trobar una camí que ens retorna en pocs minuts al Refugi del Buho.


Per: Juan Carlos Sánchez i Joan Asín.


al flanqueig del primer llarg

arribant a la R1

negociant l'entrada al segon llarg entre mòbilblocs

al segon llarg

al Ae del tercer llarg

entrada a la R3

vertical i atlètica placa al inici del quart llarg

mantinguda placa del cinquè llarg

cinquè llarg

jnici del darrer llarg

sense baixar la guàrdia al sisè llarg

FOTOCIM

6 comentaris:

SERGI ha dit...

QUE BE QUE US HO PASSEU PER LES NOSTRES CONTRADES, GAMBERROS. UNA ABRAÇADA
LO SERGI

joan asin ha dit...

Ei Sergi aprofitant que el galliner estava buit vam aprofitar per a fer una PICOTADA, je,je

pep ha dit...

Estic totalment d'dacord amb voste.
Es una via molt guapa i de la millor roca del sector,tret del primer llarg.Tot i que no val a badar no es de les mes compromesses de la zona
AU BESITOS
LO GALL SENSE CORRAL

joan asin ha dit...

Pep a nosaltres ens va agradar força, si és va fent pop ser una clàssica, ha estat molt ben trobada. A veure si trobes corral....

molimolano ha dit...

Qui ho diria en aquesta època escalar en aquesta zona, sou uns professionals de recursos!

joan asin ha dit...

Montse a més vam gaudir de la soletat del lloc.