dijous, 5 de juliol de 2012

MONTSERRAT, LA PRENYADA,ESPERÓ MÀGIC

4/07/12. Aquest dilluns passat vaig rebre un correu que deia "Soy facilon i hem deixo enganyar" ...Truca'm. Qui és pot resistir?  doncs, era del Pep que vam coincidir per primera vegada a Taghia, però que no havíem compartit corda...una trucada i enseguida ens vam posar d'acord per anar a l'esperó màgic de la Prenyada.
A l'aparcament del Monestir coincidim amb un munt de coneguts no parem de saludar, els del torn del matí ja estan recollint i els de la tarda s'afanyen per agafar el funicular cap a Sant Joan que els portarà amb una còmoda aproximació mecànica a Gorros. Nosaltres anem cap a les l'escales dels pobres a suar la cansalada una estona, avui nosaltres hem retallat el "funi".
A Sant Benet és respira tranquil·litat, és d'aquell lloc que va ser i ja no és....però que encara està. La Mòmia, la Trompa de l'elefant i la Prenyada, segueixen altives al seu lloc.

Fent memòria fa anys (molts)  que no trepitjo el cim de  la Prenyada.
L'esperó Màgic, és una via genial senzillament on podem gaudir de l'essència Montserratina. La tònica és d'assegurances més que justes amb grau obligat que ens porta per un esperó vertical amb bons còdols. La via manté el seu caràcter després de 30 anys des de que és va obrir. És sens dubte una de les grans clàssiques de Sant Benet.
El primer llarg comença per una placa que flanquegem cap a dreta per agafar una fissura per on pugem, podem afegir alguna assegurança. Al final de la fissura haurem de vigilar la qualitat de la roca , abans de sortir per la placa de la dreta i entrar a la R1.
El segon llarg hem d'anar en tendència a la dreta per enfilar l'esperó amb un tram molt vertical i mantingut on haurem d'anar ballant entre còdols fins arribar a la R2.
El tercer llarg té un sortida sense retorn un cop fet el primer llarg seguit d'una excursió fins la primera assegurança. Després baixa una mica la dificultat , però amb excursions entre assegurances,per tornar a pujar abans d'entrar a la R3.
El quart llarg té una sortida molt atlètica i mantinguda amb tendència a la dreta (atenció al segon) segueix un tram molt vertical amb bons còdols on és pot posar algun merlet (l'assegurança allunya). després la placa s'ajeu una mica fins arribar al cim.
 
ressenyes by: ressenya .net i escalatroncs
DADES
Primera ascensió: juliol del 1982
Per: V. Viciana i E. Mora
Equipament: espits, parabolts del 8 i pitons als llargs i parabolts del 12 a les reunions.
Material: Micros i friends fins els 1 de Camalot, 8 cintes exprés i bagues per merlets.
Dificultat obligada: V+
Informació: detallada a escalatroncs, ressenya.net.
Una via molt recomanable de les clàssiques de Sant Benet.
Per Pep Bagué i Joan Asín 

a la fissura i placa d'entrada a la R, al primer llarg

tibant de còdols al mantingut segon llarg

a la R2 i entrant a la R3

al quart llarg

FOTOCIM
al cim foto Pere-Joan

9 comentaris:

Joan B ha dit...

Felicitats per la via !!
Ara que ja la coneixes i espero que hauràs memoritzat les preses, els moviments a fer i les assegurances, ja ens hi podràs portar.

Salut i a tibar

molimolano ha dit...

A que és genial? És com un polvo que et deixa al cel a l'acabar je je!
No l'havies pujat?
Salut

The Jose ha dit...

Felicidades Joan, este viote es una MA-RA-VI-LLA! lo dice el nombre, "Mágico"

joan asin ha dit...

Ei Joan haurem de deixar-la descansar una mica, je,je.
Carai Montse tens tota la raó, no estava pendent.
José lo diré en dos palabras IM- PRESIONANTE. Realmente es muy buena.

Jaumegrimp ha dit...

Felicitats Joan, una via que fa il.lusió i que tinc al punt de mira.

Mingo ha dit...

Buff fa uns 20 anys que la vaig fer, recordo que el V+ del segon llarg, en el llibre del Picazo surt com V-. Una noia que pujava darrera nostre i que escalava molt bé li vam preguntar que li semblava i ens va dir: esto és un V+, pero los que lo abrieron eran tan buenos i no lo sabian.
Felicitats una via molt maca

joan asin ha dit...

Jaume aquesta és de les deixa bon regust un cop feta.
Mingo déu n'hi do 20 any , jo quan tocava no la vaig fer i ara l'he tingut que recuperar.

Cesc ha dit...

Ei Joan soc dels del torn del matí.
ja era hora que fesis, no?

salut i códols

joan asin ha dit...

Ei Cesc d'aquestes encara en tinc alguna més de pendent.Però això és bo no?
Recods