12/02/14.
Aquesta
tarda comencem amb un bon “trail running”, errem l’aparcament i el què tenia
què ser l’aproximació més curta ha sigut la més llarga de bon tros. Puja baixa
per canals, esperons, ara camí, ara no, ara un senyal vermell... però al final
arribem al peu de la Tonsura. Aquí hi ha el primer dubte son quasi les cinc de la
tarda, Sí? No?...doncs si.
 |
| ressenya |
A peu de via després de
pujar per la canal equipada de l’esquerra de la Tonsura, el vent fa els honors
a l’esperó, ens equipem i ara comença la Cronoescalada. El primer llarg és la
típica aresta vertical amb còdols més o menys bons, acompanyant a la dificultat,
a part mitja tenim els passatges més difícils, un pel desplomats. El Toni home
de seny diu què ell no puja, anant tres la cosa justeja. El segon llarg és més
tranquil i ràpid. A les 6 ja estem al cim dos ràpels amb algun ensurt i
desgrimpada per la canal equipada. El Toni ha buscat el camí de baixada i
després ha tornat a buscar-nos, tot un detall, gràcies. Arribem al cotxe encara
amb llum (poca) de dia. Ha estat una tarda accelerada.
L’esperó de la Proa és una d’aquelles
vies què cal fer, tot i ser curta, entre l’aproximació i el descens queda una
excursió-escalada complerta. La via està equipada amb espits amb una cadència
justa, cal anar buscant el passatge entre assegurances però. Ens faran falta 15
cintes exprés i reunions. El descens amb dos ràpels per la via.
Per: Antonio Gómez i Joan
Asín. Amb l’ajut logístic de Toni Aymami.
 |
| el Toni assegurant, el vent és fa sentir |
 |
| al primer llarg |
 |
| arribant a la R2 |
 |
| FOTOCIM |
 |
| recollint el ràpel i placa a peu de via |
 |
| de retorn pels camps d'oliveres |
 |
| la lluna |
6 comentaris:
Renoi, com esprimiu les tardes!
llàstima d'errar l'aproximació! i això que jo no guiava jajaja
Ei Jaume ens acompanyava el Toni però, entre tots la vam liar força. Què vagi bé l'esquiada.
Nois això si que es aprofitar les tardes, cada vegada aneu mes ràpids, amb embarrancades i tot aconseguiu fer una bona via. Felicitats!,,,99
Gràcies Manel&Ita, a peu de via vam dubtar però al final ens vam decidir i va donar temps, justet però.
Home dimecres feia força vent, imagino que a la Proa havíeu d'estar distrets. A veure si dimecres vinent funciona la maquinària i ens veiem per les parets.
Una mica airejat si què estava. Ens veiem
Publica un comentari a l'entrada